El 22 de febrer, l´Església llatina celebra la festa de la Càtedra de Sant Pere, per commemorar el primat d´aquest Apòstol i la seua missió de confirmar la fe dels cristians.
En la Confessió de Pere a Cesarea de Felip (Mt 16:17-19) quan l´Apòstol reconegué Jesús com a Messies, Crist li va confiar el servei pastoral de guiar l´Església: "Tu eres Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meua Església". És per això que la Càtedra de Sant Pere representa, simbòlicament, la missió de Pere com a dipositari de la fe i com a roca ferma i fonament de l´Església .
La paraula càtedra significava materialment el tron o la seu episcopal, però ja els Pares de l´Església l´utilitzaven particularment, com a signe de l´autoritat de la fe i de l´ensenyament atribuït als bisbes, i especialment a la Seu de Pere, a Roma. Per això, ja al segle III, Sant Cebrià escrivia: "Es dóna a Pere el Primat per a que es mostre que és una l´Església de Crist i una la càtedra". Sant Cebrià, que defensava el primat i l´autoritat de Pere, proclamava que "Déu és u, u el Crist i una càtedra fundada sobre Pere". També el Concili de Calcedònia (451) declarava, en rebre una carta del papa Lleó el Gran: "Pere ens ha parlat per la veu de Lleó", ja que el papa, fóra qui fóra, era reconegut com a successor de l´Apòstol.
Les representacions més antigues de l´Apòstol Pere el mostren assegut sobre una roca, per recordar-nos que ell és el fonament de l´Església, com aquell que ensenya la doctrina. Altres representacions el mostren assegut en una càtedra.
El poble romà venerava una càtedra de fusta, ja al segle IV, en la qual, segons l tradició, s´hauria assegut l´Apòstol Sant Pere. Aquest tron de fusta de carrasca va estar visible durant l´Edat Mitjana per ser venerada, primer a Santa Prisca, a l´Aventino, lloc on segons la tradició hauria viscut Pere, fins que al segle IV, el papa Sant Damas la traslladà al baptisteri del Vaticà. Finalment, al segle XVI, en edificar-se l´actual basílica, Bernini construí al fons de l´absis un gran altar barroc, que té com a imatge principal una grandíssima càtedra de bronze, que sostenen uns àngels, i que és el reliquiari que custodia l´antiga càtedra de l´Apòstol.
Si l´art ha propagat la devoció al magisteri Petrí simbolitzat en la càtedra, la litúrgia instaurà molt aviat a Roma i a les províncies de l´Imperi, la festa de la Càtedra de Sant Pere. El primer testimoni escrit que ha arribat a nosaltres és la Depositio martyrum, un calendari litúrgic romà del 336, on ja s´assenyala el 22 de febrer com el Natale Petri de Cathedra, o dia de la institució del pontificat de Pere. Aquesta va ser una festa on es solemnitzava l´episcopat de Sant Pere i la seua potestat jeràrquica, així com el seu magisteri, especialment com bisbe de Roma. Per això durant el segle IV i fins al VI, es commemorava amb gran solemnitat aquesta festa. Per això Sant Agustí predicava així: "Quan celebrem el natalici de la càtedra, venerem l´episcopat de Pere".
No sabem perquè la festa de la Càtedra de Sant Pere del 22 de febrer va desaparèixer dels llibres litúrgics dels segles VII al X. I quan reaparegué s´havia traslladat del 22 de febrer al 18 de gener. Podria ser que el canvi de data fóra degut a que, normalment el 22 de febrer sol caure en Quaresma, i per tant en temps de dejuni, cosa que dificultava celebrar aquesta festa amb la solemnitat que requeria. Però el 1558, el papa Pau IV fixà la festa, de nou el 22 de febrer, que és la data actual de la celebració.
Per això la festa de la Càtedra de Sant Pere que celebrem hui, ens porta el record del papa Francesc i el seu ministeri Petrí, com a signe de comunió i d´unitat de l´Església.
