La festa dels Corporals de Llutxent que té lloc hui, dia 24 de febrer, en aquesta vila de la Vall d´Albaida, commemora el miracle d´unes hòsties que van deixar els corporals on van ser amagades, tacats de sang.
Segons Santiago Sebastián, en la seua obra "Iconografia Eucarística: El Milagro de Luchente y los corporales de Daroca", la versió més antiga del miracle eucarístic de Llutxent, és la que consta a la Carta de Xiva, del 26 de juny de 1340, document notarial que presentà Miguel Pérez Cabrerizo per a sol·licitar "en nombre de las autoridades de Daroca informes fehacientes sobre la tradición de los Corporales".
Va ser el notari públic de Xiva, amb un document certificat que recollia els testimonis dignes de fe, "tanto de cristianos como de moros ancianos, los cuales oyeron por tradición que en los días de la conquista de Valencia", Berenguer d´Entença va assetjar el castell de Xio, "a tres leguas de la ciudad de Játiva, que aún estaba en poder musulmán". Abans de la batalla, el rector de Sant Cristòfol de Daroca, va celebrar la missa, i en el moment de la comunió, no podent repartir les hòsties, "las guardó en los corporales, ante la presencia inesperada de los musulmanes".
Els testimonis afirmaren que "Et huvo santificado e levantado el Cuerpo de Ihesu Xristo e lo hubo posado sobre los Corporales. El dito Cuerpo de Ihesu Xristo se convirtió en verdadera sangre de la qual cosa todos fueron maravillados".
Durant el miracle, "como los hombres de los concejos aragoneses que habían asistido deseaban tener los Corporales milagrosos como reliquias maravillosas, hubo que echarlos a suertes y por tres veces correspondió a Daroca". Per si això no fóra poc, "los colocaron encima de un mulo, que tomó la ruta de Aragón, y al pasar por Daroca se detuvo ante una iglesia, lo que se tomó como designio celestial para que los Corporales se guardasen allí, en la capilla dedicada a la Virgen María, que fue construïda expresamente".
Segons Santiago Sebastián, en l´obra citada anteriorment, aquesta tradició difereix un poc d´allò que diuen els historiadors, que afirmen que la missa es va interrompre en el moment de la consagració, "por el inesperado ataque de los moros". Va ser per això que el capellà Mateo Martínez va guardar les hòsties en els corporals i ho amagà tot "entre piedras y palmitos".
després que els cristians hagueren guanyat la batalla, "al buscar las hostias para continuar la misa, se hayó que estaban teñidas de sangre". Aquest miracle va encoratjar les tropes cristianes que tornaren a la lluita, aconseguint "una victòria total".
La versió tradicional del Miracle dels Corporals de Llutxent va ser corroborada, a finals del segle XIV, concretament el 1397, per un document llatí que es troba al "Libro bermejo de la Colegiata de Santa María de Daroca, en los folios 17 y 18". Aquest document ens diu que va ser el rei Jaume I qui va posar Berenguer d´Entença al davant de les tropes de Calataiud, Daroca i Terol, i una vegada reconquerida València en 1238, "persiguieron a los moros que se habían hecho fuertes en el castillo de Chio, en el término de Luchente". Segons aquesta versió, va ser Berenguer d´Entença qui va disposar que, ell i cinc capitans reberen l´Eucaristia en nom de tot l´exèrcit. I com que en el moment de la consagració es va produir l´atac dels musulmans, "hubo de guardar las hostias reservadas para Entenza y los cinco capitanes en los corporales, que luego aparecieron teñidos de sangre". Aquest document, a més, dóna una sèrie de detalls sobre els miracles que es produïren en el camí dels Corporals des de Llutxent a Daroca, "como voces las celestiales al pasar por Játiva, la liberación de una endemoniada en las afueras de Alcira y el arrepentimiento de dos ladrones en la cercanía de Jérica".
Amb tot, mossèn Roc Chabàs, de Dénia, a partir d´un manuscrit de Nicasio Rius que procedia del convent de Llutxent, i d´un altre del bisbe Gaston, negava la intervenció d´Entença, ja que creia que la batalla hauria estat una miqueta abans del maig de 1240. Si bé la tradició ens parla d´aquest fet a l´alba del 24 de febrer, hi ha disparitat pel que fa a l´any, ja que mentre que uns la daten el 1276, amb la segona revolta d´Al-Azraq, altres pensen que va ser el 1239.
Per la seua part, Lurdes Lorenzo i Francisca Ramón, en el seu treball "La ruta de los Sagrados Corporales de Llutxent", també estudien aquest miracle, que descriuen així: "El episodio ocurrido en la reconquista de Llutxent por las tropas de Jaime I, al amanecer de 24 de febrero de 1239". Com ja s´ha dit abans, "el ejército del rey cristiano celebró la Eucaristia, momento que aprovecharon los musulmanes asentados en el casillo de Xio para lanzar un ataque". Amagades les hòsties per la imminència de la batalla, en prendre-les de nou, s´observà el miracle de la sang en els corporals. Aquest treball de Lurdes Lorenzo i Francisca Ramón també narra el viatge del Corporals a dalt d´una mula que "caminó durante 13 días", amb altres prodigis com el de la Pobla Llarga, on "un hombre paralítico había pedido que le dejaran junto al camino por donde había de pasar el cortejo. Al estar cerca de los Corporales gritó: "¡Misericordia!" y entonces ante la admiración de todos, el paralítico se levantó curado".
Siga com siga, i per damunt de les dates discordants i d´altres qüestions, el Miracle dels Corporals de Llutxent ens parla de la presència del Crist en aquelles hòsties, amb la prova de la sang que tenyí els corporals, i de la devoció d´aquesta vila de la Vall d´Albaida al misteri eucarístic.
Com m´ha recordat l´amic Àngel Canet, de Benicolet, l´ermita de la Consolació de Llutxent, un edifici del segle XVIII, conserva huit plafons de ceràmica valenciana amb huit escenes del miracle dels Corporals. El primer plafó presenta una panoràmica del tema, amb la batalla dels moros i dels cristians. El segon, la celebració de la missa. El tercer, la lluita dels dos exèrcits. El quart, el capellà amagant els corporals. El cinquè, el capellà i els soldats, una vegada acabada la batalla, cercant els Corporals amagats. El sisè, la represa de la missa mentre el capellà ensenya els Corporals amb cinc senyals de sang. El setè, la victòria de l´exèrcit cristià, amb el capellà mostrant els Corporals, i el huitè, la burreta, carregada amb l´arqueta que contenia els Corporals.
Per solemnitzar aquesta celebració tan estimada a Llutxent i a tota la Vall d´Albaida, jo proposaria que s´escrigueren uns Goigs en valencià, dedicats al Misteri dels Sants Corporals de Llutxent.
