Hui dia 27 de febrer celebrem la festa de Sant Gabriel de la Dolorosa, de nom civil, Francesc Posentti. Nascut a Assís l´1 de març de 1838, va quedar orfe de mare als 4 anys, ell que era el desè dels 13 germans. Va estudiar primer amb els Germans de la Doctrina Cristiana i més tard amb els jesuïtes.
En caure malalt va prometre que si retrobava la salut es consagraria a Déu en la vida religiosa. Però una vegada restablert va oblidar la promesa. Una nova malaltia, en aquest cas més greu, va fer que el jove tornara a fer la mateixa promesa. Però retrobada la salut, de nou Francesc, que tenia un gran èxit entre les xiques, s´oblidà d´allò que havia promès. Ell (i també son pare) pensava que la vida religiosa no era per a ell, degut sobretot al seu caràcter independent. És veritat que tenia un cor sensible i era un jove ple d´afectivitat, intel·ligent i de paraula fàcil. D´alçada alta i amb bona veu, Francesc Possenti, un jove dinàmic, era aficionat al cant.
Una altra prova dolorosa anava a tocar la vida del jove. En aquest cas va ser la mort, degut a una epidèmia de còlera, d´una de les seues germanes que ell més estimava. Això va provocar en Francesc un debat sobre el seu futur i que tornara a pensar altra vegada en la vida consagrada. Però una volta més va descartar aquest camí i continuà vivint d´una manera molt frívola.
Però era clar que Déu buscava Francesc per a la vida consagrada. El pas definitiu va ser quan un dia, concretament el 22 d´agost de 1856, set dies després de la solemnitat de l´Assumpció de la Mare de Déu, el jove va vore passar la processó de la Mare de Déu, molt venerada a Spoleto, on vivia la família, i quedà impressionat quan es fixà en els ulls de Maria que semblava dir-li: Francesc, el món no és per a tu; has d´entrar en la vida religiosa. I ara sí, el jove es decidí a ingressar en la Congregació dels Passionistes. Son pare, que el coneixia bé, pensava que Francesc no resistiria aquesta vocació. Però finalment, el 10 de setembre de 1856, Francesc entrava com a passionista per iniciar el noviciat, prenent el nom de Gabriel de la Dolorosa.
La seua vida com a religiós va ser breu però intensa. L´adaptació no li va ser fàcil, degut a la pobresa de la Congregació i als horaris. El febrer de 1858 Gabriel va començar els estudis per a poder ordenar-se prevere. Però la seua salut va començar a debilitar-se per una tuberculosa.
Exemplar en la pràctica de les virtuts cristianes, Gabriel va estimar la pobresa, donant prova d´aixó, fins i tot en els detalls més menuts. Durant la seua malaltia també va ser un exemple de paciència i de confiança en Déu. El desembre de 1861 el seu estat era molt greu, amb crisis contínues i dolors intensos. Quan va vore a prop la seua fi, Gabriel va demanar perdó públicament als seus germans de comunitats per les ofenses que els podia haver produït i va rebre el viàtic. El 26 de febrer de 1862 va rebre la extremunció i a la matinada del 27 va morir. Mort als 24 anys, Sant Gabriel de la Dolorosa és modei i protector de la joventut dels seminaris i convents.
De seguida que morí s´escampà la fama de la seua santedat, que fou reconeguda públicament per l´Església el 13 de maig de 1926, quan el papa Benet XV el va canonitzar.
