Som molts els qui ens vam alegrar amb les paraules del papa Francesc, en la roda de premsa a l´avió de retorn del seu viatge a Corea, el passat mes d´agost. El papa, que ja feia un any havia desbloquejat el procés de beatificació del bisbe Òscar Romero, i que havia destacat el valor del seu missatge profètic, afirmava en aquella roda de premsa: "Romero era un home de Déu i no hi ha impediments per a la seva beatificació". I és que incomprensiblement, la causa de beatificació d´un bisbe assassinat mentre celebrava l´Eucaristia, havia estat bloquejada. Per això, el meu goig ha estat encara més gran, amb l´anunci del papa el passat dia 2 d´aquest mes, pel qual autoritza a la Congregació per a les Causes dels Sants, per tal que promulgue el decret sobre el martiri del bisbe Òscar Romero, assassinat el 24 de març de 1980 mentre celebrava l´Eucaristia. La decisió del papa contrasta amb les "inexplicables" lentituds i els diversos obstacles, que han acompanyat la causa de beatificació del qui, des de fa temps, és anomenat Sant Romero d´Amèrica.

Òscar Romero, arquebisbe de San Salvador, va ser un home compromès amb l´Evangeli i solidari amb el sofriment i el martiri del seu poble. Per això alguns, malintencionadament, el qualificaren de controvertit i fins i tot de subversiu. Tot i que a la seva mort la gent de seguida el proclamà sant, ha estat ara quan el papa Francesc ha impulsat la seva causa de beatificació.

El cardenal Leonardo Sandri, a finals de febrer de l´any passat, posava Romero (amb els també bisbes màrtirs, Angelelli i Posadas Ocampo) com a exemple de santedat. I fins i tot la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina, reconeixia els tres bisbes màrtirs com a "víctimes, per ser fidels a l´opció preferencial pels pobres".

Nascut el 1917, Òscar Romero va ser nomenat arquebisbe de San Salvador el 22 de febrer de 1977. Home sincer i d´una fe profunda i confiada, va ser testimoni d´esperança enmig d´un poble flagel·lat pel dolor i per la mort. L´arquebisbe Romero va ser solidari amb el seu poble, que patia la repressió del Govern i de l´exèrcit.

Les seues homilies eren un crit a favor dels Drets Humans, constantment vulnerats, i a favor de les víctimes de l´horror i de la tortura: "Jo condemne l´absolutisme de la riquesa. Vivim en un ordre fals, fonamentat en la repressió i la por". Home valent, no dubtava en acusar el poder que oprimia el poble: "Es juga amb els pobres. Es juga amb les votacions. Es juga amb la dignitat de les persones".

L´arquebisbe Romero, que es va fer pelegrí de Montserrat, no va utilitzar mai paraules "correctes", política i eclesiàsticament. La veu de Romero va ser sempre una veu lliure enfront de la repressió de la dictadura militar i de les forces armades i dels grups de l´oligarquia. Romero es va posar sempre al costat dels pobres, proclamant amb insistència la dignitat de la persona humana i per això va denunciar, amb valentia, la violència i la repressió. Denunciant la violació dels Drets Humans, Romero es convertí en la veu dels qui no tenien veu, a més de manifestar públicament la seua solidaritat per les víctimes de la violència política.

Amenaçat de mort, Òscar Romero proclamava: "Si em maten, ressuscitaré en el poble savaldorenc. Com a pastor estic obligat a donar la vida pels qui estime. Si Déu accepta el sacrifici de la meua vida, que la meua sang siga llavor de llibertat i signe que l´esperança serà aviat una realitat". El 23 de març, un dia abans de ser assassinat, en l´homilia, Romero s´adreçava al govern així: "En nom de Déu els suplique, els pregue, els ordene: que s´acabe la repressió".

El 24 de març de 1980, mentre celebrava l´Eucaristia en l´hospital de la Divina Providència, Òscar Romero va caure abatut per un tret al cor. La seua mort martirial va fer que de seguida el poble l´aclamara com a sant. I és que el seu martiri, com a testimoni de l´Evangeli i de l´opció preferencial pels pobres, ha fet d´ell un símbol real de tants i tants màrtirs de l´Amèrica Llatina. La seua mort va ser també signe d´esperança d´un món millor, de solidaritat, de justícia i de llibertat.

Com ha dit Gianni Valente, "L´acceleració de la beatificació del bisbe Romero, que s´ha produït amb el papa Francesc, anul·la les cauteles i les resistències alimentades per prejudicis de l´ordre polític. Romero no era un agitador o seguidor de noves teories politiques. Fins i tot els seus textos més "radicals", quan des de la trona deia els noms i els cognoms dels qui oprimien el poble, sorgien de la seua passió per la sort dels pobres, que és un element ineludible de la Tradició de l´Església".

En el bisbe Romero, ara finalment reconegut com a màrtir, com a testimoni de l´Evangeli i de la justícia, recordem també tots els màrtirs anònims, tots els qui han estat assassinats i tots aquells que han donat la seva vida per fidelitat al Regne i als més pobres, com el capellà de Xàbia, Antoni Llidó.