El 14 de març celebrem l festa de Santa Matilde, descendent del cèlebre Widuking, capità dels saxons en la lluita contra Carlemany. Va ser filla de Teodoric de Westfàlia i de Rainilda de Dinamarca i va nàixer el 895. De seguida va ser confiada a la seua iaia paterna, l´abadessa del monestir d´Erfut, on va ser criada i educada i on va créixer en bellesa i en pietat.

Molt jove es va casar amb Enric, anomenat el "caçador" fill del duc Ot de Saxònia. Als tres anys del matrimoni Enric va succeir son pare en el ducat i a principis del 919, en morir sense descendència el rei Conrad, Enric va ocupar el tron d´Alemanya. Conta la tradició que el nou rei atribuïa els seus èxits a les pregàries de Matilde, la seua esposa, que, malgrat el rang reial, vivia en aquella humilitat que l´havia distingit des de menuda.

Per als seus servidors, Matilde era més una mare que una reina, de tal manera que quan li demanaven alguna cosa, mai no se´n tornaven defraudats.

Enric i Matilde van tindre 5 fills: Ot, que seria el futur emperador, Enric, Bru, posteriorment arquebisbe de Colònia, Gerberga i Hedwing. Després de 23 anys casats, el 936 va morir el rei Enric. Matilde diposità les seues joies damunt l´altar de l´església, renunciant des d´aquell moment a els honors reials.

Encara que Ot era el primogènit, Matilde va demanar que els nobles votaren Enric. Però va ser Ot l´elegit i el coronat. Com que Enric no ho va acceptar, s´enfrontà al seu germà, que gràcies a Matilde, el perdonà.

Matilde va vendre totes les seues joies per ajudar els pobres, però el seu fill Ot, ajudat pel seu germà Enric, van acusar sa mare de tindre un tresor amagat, exigint-li que donara compte de totes les seues despeses. Matilde, resignada i amb bon humor, valorava que els seus dos fills estigueren units, encara que només fóra per perseguir-la a ella. Per això Matilde va renunciar a la seua herència a favor dels fills i es va retirar a la casa de camp on havia nascut. Al poc temps començaren les desgràcies a l´Estat, i la gent ho atribuí al tracte que havien donat a sa mare, Ot i Enric. Ot va sol·licitar el perdó de Matilde, que tornà a la cort, on es dedicà a les obres de misericòrdia.

Matilde emprengué la construcció d´un monestir a Nordhausen, fent altres fundacions a Quedlinburg, Engern i Poehlen, on establí un monestir per a monjos.

La Pasqua de 965 va ser l´última vegada que Matilde va prendre part en una reunió familiar, amb el seu fill, l´emperador Ot el Gran, els altres fills i els néts. Després es retirà a les fundacions religioses que havia fet, sobretot a Nodhausen. Morí el 14 de març de 968 i va ser enterrada amb el seu espòs a Quedlinburg, on de seguida va ser venerada com a santa.

Santa Matilde té per a mi una especial significació, ja que és el nom de ma mare, de la meua germana menuda, de la meua iaia materna, d´una cosina i d´una altra cosina que va morir quan encara era xiqueta.

Amb la seua vida, Santa Matilde, reina i mare bondadosa ens és model de confiança en Déu, d´amor generós i de sol·licitud pels pobres i dels desvalguts.