El 21 d´abril, l´Església clebra la festa de Sant Anselm, arquebisbe de Canterbury, nascut a Aosta, al si d´una família noble, cap al 1033. Anselm va estudiar amb els monjos benedictins, de tal manera que anys més tard, ell mateix reconeixia que "els meus progressos espirituals, després de Déu i de ma mare, els dec al fet d´haver tingut uns excel·lents professors en la meua infància: els Pares Benedictins".

Als 15 anys va voler ser monjo, però com que l´abat sabia que el pare d´Anselm era contrari a la decisió del jove, no l´acceptà. Oblidant-se de la vocació, Anselm deixà la pràctica religiosa i emprengué un tipus de vida mundà. A la mort de sa mare, el jove se n´anà de casa per estudiar a Borgonya i després anà a Bec, a la Normandia, atret per la fama del gran abat benedictí, Lanfranc. Finalment el 1060 Anselm entrà al monestir de Bec, per ser monjo. En ser nomenat Lanfranc abat de Sant Esteve de Caen, Anselm passà a ser el prior de Bec i el 1078 va ser elegit abat.

El rei Guillem el Roig, que no volia nomenar nou arquebisbe de Canterbury, per així apropiar-se dels seus béns, finalment escollí Anselm, tot i que ell es resistí al nomenament, degut a l´edat i a la mala salut que tenia el sant abat. Però els bisbes l´obligaren a acceptar la mitra.

Com que el rei Guillem oprimia l´Església, Anselm anà a Roma per exposar-ho al papa, que li prometé la seua protecció, exigint al rei que tornara a Anselm les possessions que Guillem li havia confiscat. Anselm es retirà a un monestir de la Campània i va participar al Concili de Bari, el 1098, que acusà el rei de simonia i d´oprimir l´Església. A la mort del rei, en acabar el seu exili, Anselm pogué tornar a Anglaterra, on fou rebut entre les aclamacions del poble.

Però les discòrdies tornaren amb Enric, el nou rei. Per això Anselm tornà a Roma per presentar al papa aquella situació conflictiva. Enric prohibí que Anselm tornara a Anglaterra i li confiscà els béns. Però al final es van reconciliar.

Anselm morí el 21 d´abril de 1109 a Canterbury. Va ser declarat doctor de l´Església en 1720, tot i que no havia estat encara canonitzat.

Anselm va ser el millor teòleg del seu temps i el pare de l´Escolàstica. L´Església no havia tingut un metafísic com ell des del temps de Sant Agustí. Per a Anselm "És necessari impregnar cada vegada més la nostra fe, d´intel·ligència".

Quan encara era prior de Bec, Anselm escrigué les seus dues obres més conegudes, on integrà la filosofia i la teologia. Aquestes obres són el Monologium (la manera de meditar sobre les raons de la fe) i el Proslogium (la fe que busca la intel·ligència). Per a Sant Anselm era important "creure per entendre".

Per ensenyar, Anselm utilitzava comparacions de cada dia, i per això tothom l´entenia. Va ser un dels primers que s´oposà a l´esclavitud. Al Concili de Westminster, de 1102, Anselm va obtindre l´aprovació d´un decret que prohibia vendre els esclaus, com si foren animals, com es feia fins aleshores.

A la Divina Comèdia, Dante situà Sant Anselm, el gran doctor de l´Església, al Paradís, juntament amb Sant Joan Crisòstom. Va ser canonitzat el 1494 pel papa valencià Alexandre VI.