Un any més els valencians celebrem la Pasqua amb diverses tradicions. A més, evidentment de la celebració litúrgica de la Vetla Pasqual en la nit més santa de tot l´any i de la missa del dia, una de les tradicions més boniques que tenim els valencians és l´Angelet de la corda, que cada Diumenge de Pasqua se celebra a Alfarrasí.
En aquest poble de la Vall d´Albaida, on tinc la sort de tindre grans amics, com Paquita Martí i les seues filles Anna i Imma i el seu fill Josep, el seu Encontre del Diumenge de Pasqua té una connotació especial. És en aquest Encontre entre la Mare de Déu i el seu fill Jesús, que hi ha un "personatge" addicional: l´Angelet de la Corda: un angelet penjat d´un núvol, "format per unes teles que envolten un aparell molt senzill, el qual s´esmuny sobre dues cordes paral·leles, lligades a dos balcons situats l´un enfront de l´altre", com escrivia el bon amic Josep Requena. L´objectiu de l´Angelet de la corda és llevar-li a la Mare de Déu "el vel de dol ", en trobar-se amb el seu Fill, per emportar-se´l "penjant de les mans, fins a desaparèixer en la casa on acaba el trajecte".
L´origen d´aquest tradició tan bonica, com ho va deixar escrit Josep Requena, és degut a un veí d´aquest poble de la Vall d´Albaida, José Esteve, el Zurdo, que la "portà" de Navarra. Durant un temps, ser l´Angelet de la Corda a Alfarrasí era un privilegi que tenia una xiqueta de la família del Zurdo, pel fet que aquest home era el qui havia iniciat aquesta tradició tan entranyable, enguany fa ja 103 anys.
Com escrivia Josep Requena, algunes vegades, degut a l´alçada a que està la protagonista, "quan la xiqueta es veu penjada del núvol, i a punt d´eixir, li entra por i es posa a plorar, però es calma immediatament quan destapen els cortinatges i comença a dirigir-se cap a la Mare de Déu".
L´Angelet de la corda ens convida a tots els cristians a estar a prop (com ho està Jesús) dels qui pateixen, a traure els vels del dolor, del dol i del sofriment, a tots aquells que es troben desesperats per la malaltia, per la falta de sentit, per la tristesa i per la foscor de tantes nits com ofeguen els nostres germans. Perquè és en ells que podrem descobrir Jesús. Així farem realitat el que diu la religiosa Vedruna Maria Trullols: "Jesús camina al nostre costat....No estem sols en la ruta, Jesucrist camina amb nosaltres, baixa fins al nostre abisme personal i se´ns comunica com a do gratuït" a través de "la seua Paraula, la seua Eucaristia, els seus sagraments". Per això l´Angelet de la corda ens parla del Ressuscitat, el Crist que vencent la mort ens obri les portes del paradís i ens ompli d´alegria i d´esperança.
És en aquest temps pasqual que dura 50 dies, fins a la festa de Pentecostès, que la litúrgia, com ha dit el P. Abat Josep Mª Soler, ens dóna l´oportunitat d´una "major vivència de la nostra relació amb el Crist Ressuscitat", i alhora, "un augment de l´esperança que també nosaltres viurem en ell després de la mort". Per això els deixebles de Jesús, amb la Pasqua, hem de transmetre la fe en la resurrecció "amb el nostre testimoniatge cristià". Així ajudarem els altres a descobrir "que les inquietuds i els desigs més profunds que es troben al fons del cor humà, i les preguntes fonamentals que es fa la intel·ligència, poden trobar resposta en Jesucrist".
Com va dir anit el papa Francesc en l´homilia de la Vigília Pasqual, "al tercer dia ña foscor es transforma en llum, les llàgrimes en aigua, el silenci en paraules". Per això la Pasqua ens ha d´ajudar a "no tindre por a la realitat, a no tancar-se en un mateix, a no tancar els ulls davant els problemes". La Pasqua és el trobament amb el Senyor Ressuscitat que encoratja, anima i enforteix la nostra fe i la nostra esperança.
En aquest dia sant de Pasqua, és el Psalm 117 el que exalça i proclama la victòria del Senyor Ressuscitat: "No moriré, viuré encara, per contar les proeses del Senyor". I per això l´Himne de Pasqua "canta la victòria del cèlic Redemptor", i "la glòria de la redempció. Al·leluia, al·leluia, al·leluia".
