El dia 20 de maig celebrem la festa de Sant Bernadí de Siena, un dels més grans predicadors del segle XV. Bernadí va nàixer a Massa, a prop de Siena, el 8 de setembre de 1380, al si de la família noble dels Albiceschi. Els seus sermons, tan cèlebres, van servir de model de predicació per a molts oradors sagrats dels segles posteriors.

El pare de Bernadí era governador i el xiquet va queda orfe de pare i de mare quan tenia 7 anys, per això van ser dues ties seues qui s´encarregaren de la seua educació. Simpàtic en el tracte, Bernadí era model d´amabilitat i de bondat. De jove va pertànyer a l´associació "Devots de Nostra Senyora", els membres de la qual es dedicaven a fer obres de caritat. Quan el 1400 es va declarar una epidèmia a Siena, Bernadí i els seus companys d´aquesta associació es van dedicar a auxiliar els malalts, ja que la gent de la ciutat, per por al contagi, fugia dels contagiats. Miraculosament i malgrat el contacte amb la malaltia, ni Bernadí ni els seus companys no es van infectar.

El 1402 Bernadí va ingressar als franciscans, vestint l´hàbit de Sant Francesc el 8 de setembre. Al convent va portar una vida de pregària i de silenci, que l´ajudaren a la seua santificació. Va ser un altre 8 de setembre, però de l´any 1404, quan Bernadí va rebre l´ordenació presbiteral. Els 12 primers anys de capellà, Bernadí els va viure en l´anonimat, dedicat a l´estudi i a la pregària. Bernadí no tenia ni la veu ni tampoc les aptituds de l´oratòria apropiades per ser un predicador. Ell demanava a Déu que li concedira el do de ser un bon predicador per evangelitzar el poble. I va passar un fet prodigiós: un dia, mentre els frares estaven pregant, un jove novici, sense poder contindre´s, interrompé la pregària i digué: "Germà Bernadí: no amagues més les qualitats que Déu t´ha donat. Ves-te´n a Milà a predicar". Aquest mateix fet va succeir l´endemà, una segona vegada i el tercer dia, altra volta. Tots van comprendre que això era una manifestació de la voluntat de Déu, perquè Bernadí es convertira en predicador. Per això des del 1418 i fins a la seua mort, Bernadí va predicar en grans missions. Els frares li van aconsellar que anara a la ciutat a predicar la Quaresma. El ressò de la predicació de Bernadí, amb una veu potent i sonora, en compte de la veu dèbil i desagradable que tenia abans, va ser impressionant, ja que va ser una gran multitud la que va assistir als seus sermons. D´aquesta manera, des del 1418 i fins la seua mort, Bernadí va recórrer pobles i ciutats predicant com mai abans no ho havia fet ningú. Bernadí s´alçava a les 4 del matí per preparar el sermó, que provocava la conversió de tots aquells que l´escoltaven. Molt sovint predicava en les places i al camp, ja que els temples es quedaven xicotets, degut a la multitud que volia escoltar-lo. Així a Vicenza, Bernadí predicà davant 20000 persones. Bernadí va recórrer Itàlia de dalt a baix, predicant Jesucrist, que ell sintetitzava en l´anagrama del seu nom: JHS. A més, els seus sermons anaven acompanyats de diversos miracles i prodigis. Per això el poble que el sentia quedava transformat pel foc de les paraules de Bernadí. A Siena, dividida per enfrontaments i lluites, Bernadí li va retornar la pau.

Va ser per unes enveges i perquè alguns el van acusar d´afavorir la superstició, que el papa Martí V li prohibí predicar. Bernadí, amb humilitat obeí. Però després d´examinar la seua predicació, el papa Martí V quedà tan commogut que li ordenà que continuara predicant. I així ho va fer a Venècia, Màntua, Milà, Ferrara, Florència, Bolonya, Nàpols, Assís, Siena, Pàdua....

El papa va voler nomenar-lo arquebisbe de Siena a petició dels ciutadans d´aquesta vila, però Bernadí no ho acceptà. Sí que va ser nomenat Vicari General dels convents de l´Observança.

Fra Bernadí de Siena va morir el 20 de maig de 1444 (vespra de l´Ascensió del Senyor) al convent franciscà d´Àquila. I només sis anys després, el 24 de maig de 1450, el papa Nicolau V el va canonitzar, atenent el clamor del poble que ja el venerava com a sant.