El 26 de maig és la festa de Sant Felip Neri, que va nàixer fa 500 anys a Florència i que ha estat anomenat pel P. Serramona, "un sant de primavera". Sant Felip Neri també és conegut pel sant de l´alegria, del somriure i del bon humor. Aixó ho canten aquests Goigs antics: "En la ciutat de Florencia/ tinguéreu bressol gentil/ y en vos florí ab gracias mil/ lo lliri de la innocencia;/ lo candor de la conciencia/ resplandía al exterior".
L´aportació més original de Felip Neri, nascut el 21 de juliol de 1515 a Florència, va ser l´Oratori, a través del qual va començar una nova manera d´evangelització. L´exercici de l´Oratori, no era sinó el "tracte familiar"amb la Paraula de Déu, amb l´estudi i el comentari dels textos sagrats, per part dels laics, tota una novetat en l´Església! A més, als comentaris de l´Escriptura, Felip va afegir també els cants. El lema de l´Oratori seria "oració, caritat, formació", que sintetitza la vida del cristià: la pregària, l´amor fratern i l´estudi o formació. A València, l´Oratori, portat pel P. August Monzon
Una altra característica de Neri, encara laic, va ser la peregrinació o romeria a les set principals esglésies romanes, on Felip mesclava la pregària i la festa, fins al punt de provocar el recel de la Cúria, que arribà a prohibir-li la visita a les set esglésies, tot i que amb el temps, alçà la prohibició.
El 1544 Felip, amb 29 anys, va tindre una experiència mística, mentre pregava a les catacumbes de Sant Sebastià, que el marcà tota la vida: se li va dilatar el cor i dues costelles rebentades, eixamplades i soldades. Això va ser comprovat en fer-li l´autòpsia. El 1551 va ser ordenat prevere, continuant l´Oratori amb els primers seguidors i el 1575, el papa Gregori XIII aprova la "Congregació de Clergues seculars de l´Oratori: "Per obehir abrassáreu/ del sacerdoci l´estat/ y en tan alta dignitat/ al bon Jesús imitàreu;/ sa caritat avivàreu/ ab un zel devorador".
La matinada del 25 al 26 de maig de 1595, va morir Felip Neri. Sant Felip va ser un home amb un gran cor, obert als pobres i als necessitats, com canten aquests Goigs: "Ab la paraula y las obras/ lo ministeri compliu/ als malalts los assistiu/ y evangelisau als pobres;/ mansuetut teniu de sobras/ per guanyar al pecador".
Sant Felip va tindre relació amb els dominics de Florència i també amb els benedictins de Montecassino i fins i tot va tindre amistat amb Sant Ignasi de Loiola. De tota aquesta experiència, Felip va crear l´Oratori vespertí,una congregació que agrupava capellans i laics, que amb els temps van rebre el nom de "felipons" o també "oratorians". L´objectiu de Sant Felip Neri i per tant dels "felipons", era ajudar a viure la fe d´una manera senzilla, per tal de ser hòmens i dones fidels a l´Evangeli, des de la pau, la senzillesa i el bon humor, una de les característiques de l´Oratori i que més falta fa hui en dia a l´Església. Ens sobren cares llargues i rostres de mal geni! Necessitem a les comunitats cristianes hòmens i dones com Felip Neri, amb un rostre seré i pacífic, amb una mirada alegre i amb un cor joiós.
Cal recordar que l´Oratori de València, fundat el 1645, va ser el primer de tots els que es crearen a la península Ibèrica. Actualment l´Oratori de València, l´ànima del qual és mossèn August Monzon, celebra la litúrgia a la plaça de Sant Felip Neri, 1, i els seus membres ajuden atenent els ancians als asils de València, Burjassot, Massarrojos i Sagunt.
Que Sant Felip Neri, que és patró de Piles de Mar, a la Safor, i de l´Oratori de València, i que té dedicada una ermita de 1675 a Xelva, a l´aldea de Benacacira, ens ajude a ser missatgers de l´Evangeli i cristians plens d´alegria, per tal de treballar pel Regne.
