El 4 de maig l´Esglesia celebra la festa del Beat Ceferí Jiménez, anomenat col·loquialment el "Pelé". Nascut a Benavent de Segrià, possiblement el 26 d´agost de 1861, va ser el primer màrtir gitano.

El Pelé, fill de Joan Jiménez i Teresa Malla, viatjava molt amb la seua família per Catalunya, l´Aragó i el sud de França. El mateix Ceferí deia que era "mig català, mig aragonès". Va ser analfabet, com en aquell temps era freqüent entre els gitanos, però molt intel·ligent i amb una memòria prodigiosa. La seua família vivia en la pobresa extrema i ell mateix havia dit que de menut havia passat gana, i per això sa mare anava a captar.

Un dia el pare del "Pelé" abandonà l´esposa i els fills, i se n´anà amb una altra dona i com que Ceferí era el més major de tots els germans, va ocupar el paper de patriarca de la família.

Als 18 anys, i amb el ritual gitano, el "Pelé" es va casar amb Teresa, i a principi del segle XX s´establiren a Barbastre. El "Pelé" era un home honrat i ple de solidaritat, de concòrdia i amb un esperit fortament religiós. Com que Ceferí i Teresa no van tindre fills, pel 1909 o 1910, el matrimoni va adoptar una neboda de Teresa, anomenada Josefina Jiménez, Pepita, neboda de la dona del "Pelé" que havia nascut a Catarroja. Pepita va ser estimada per Ceferí com si fóra la pròpia filla i per això li va donar l´educació que ell no havia pogut tindre.

Ceferí, que anava a missa freqüentment, va decidir regularitzar el seu matrimoni i el 3 de gener de 1912, quan el "Pelé" tenia 51 anys i la seua dona Teresa en tenia 53, es van casar per l´Església, anant-se´n a viure a Lleida.

Com a tractant de cavalls i de mules, el "Pelé", que era una persona que mai va enganyar ningú i va anar millorant la seua situació econòmica. Assistia els malalts i com a bon samarità, auxiliava la gent que passava necessitat, repartint menjar i diners als més pobres. Però sempre discretament, d´amagat, sense fer-se vore.

A tot Barbastre i a la comarca, se¡l tractava amb respecte, ja que era com l´alcalde dels gitanos. Intervenia en els conflictes entre ells i amb els no gitanos, donant sempre la raó a qui la tenia i posant pau i concòrdia en les desavinences. També feia catequesi als xiquets, als qui ensenyava a respectar la natura.

Quan el 1922 va morir la seua esposa Teresa, Ceferí va quedar desconsolat. Es quedà a viure amb la filla que havia adoptat, que en casar-se va alegrar la vida del "Pelé" amb néts i nétes.

Ceferí va pertànyer a l´Adoració Nocturna, al Tercer Orde Franciscà i a l´Arxiconfraria del Cor de Maria. En esclatar la guerra civil, quan les turbes ja tancaven i cremaven esglésies i convents, la nit del 19 de juliol de 1936, Ceferí va vore que portaven un capellà detingut. Ell els ho va recriminar i els anarquistes, que l´agarraren, van descobrir que portava un rosari i una navalla, i el detingueren. Un amic, que va anar a vore´l a la presó, li digué que li donara el rosari ja que això el comprometia, i també la filla li va demanar el mateix. Però el "Pelé" es mantingué ferm i no va voler ni dissimular ni renunciar a la seua fe. El 2 d´agost de 1936, amb altres presos, el "Pelé" va ser assassinat. Els gitanos de seguida es van commoure per l´assassinat de Ceferí, que havia mort amb el rosari a les mans.

Aquest primer màrtir gitano de l´Església, testimoni de fe, va ser beatificat pel papa Joan Pau II el 4 de maig de 1997.