Mare dels Desemparats

Els familiars d´aquests malalts es van tancar a la basílica fa un any, perquè deien que eren catòlics i demanaven la protecció de l´Església, davant l´actitud immoral del Govern Valencià, que deixa desemparats els més desvalguts de la societat!

Per això em va semblar indecent que els governants valencians, des del President Fabra al President de les Corts Valencianes, passant per l´alcaldessa de València, estigueren a la primera fila el 6 de març de l´any passat, quan a la basílica es va mostrar la restauració de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats!! Estaven mirant la imatge de la Mare de Déu que empara els qui els governants valencians deixen desemparats!! Per a misses i processons, en primera fila!! Però després ofeguen els malats amb les retallades i amb el copagament!!

El President del País Valencià i els seus Consellers (sobretot la Consellera de Benestar Social!!) passant per l´alcaldessa de València i pel qui era President de les Corts Valencianes, haurien de sentir les paraules del papa Francesc, quan a l´exhortació, "El Goig de l´Evangeli", ens demana que tinguem una especial cura pels "més fràgils de la terra" (209).

Els nostres governants haurien de sentir també les paraules de Sant Joan, quan a la seua primera Carta escriu: "Si un que posseeix béns del món veu el seu germà que passa necessitat i li tanca les seues entranyes, ¿com pot estar en ell l´amor de Déu" (1Jo 3:17). Sant Agustí comenta aquests versets en el seu Tractat sobre la primera Carta de Sant Joan, així: "Si encara no eres capaç de morir pel teu germà, sigues capaç de donar-li una part dels teus béns. Però potser em diràs: ¿Què m´importa a mi? ¿Jo he de donar els meus diners perquè no puga patir? Si això és el que et respon la teua consciència, l´amor del Pare no està en tu. I si l´amor del Pare no està en tu, és que no has nascut de Déu. ¿Com pots gloriar-te de ser cristià? En duus el nom, però no en tens les obres. En canvi, si el nom va acompanyat de les obres, encara que et diguen pagà, tu amb els fets demostres que eres cristià. I si amb els fets no demostres el teu cristianisme, encara que tothom et diga cristià, ¿de què et serveix el nom, si no correspon a la realitat?".

És ben cert que els governants del País Valencià, que ocupen les primeres files a les misses, després deixen desemparats les persones més dèbils de la nostra societat! Per això no fan cap cas de les paraules del papa, que ben bé poden aplicar-se a les famílies dels malalts dependents valencians, unes paraules que el papa Francesc podia haver-les escrit pensant en els governants valencians: "Els molesta que es parle d´ètica, molesta que es parle de solidaritat, molesta que es parle de la dignitat dels més dèbils, molesta que es parle d´un Déu que exigeix un compromís per la justícia" (203).

Van a processons i a misses, però amb la seua política mesquina i indecent, ofeguen els malalts dependents, a més de no recordar (o sí) que Fra Gilabert Jofré, en el seu sermó el 1409, encoratjà els valencians a construir un centre per acollir els malalts mentals: "Seria sancta cosa e obra molt sancta, que en la ciutat de València fos feta una habitació o hospital en la què semblants folls e innocents estiguessen, en tal manera que anassen per la ciutat, ni poguessen fer dany ni els ne fos fet".

Anys després, concretament el 1413 va ser mossèn Joan de Rodella qui urgí a dotar l´hospital de mitjans materials per assistir aquests malalts. Així va nàixer la Confraria que havia de cuidar els malalts i que proposà fer una imatge de Santa Maria, tal i com narra el professor Manuel Sanchis Guarner en la seua obra, "La ciutat de València". La imatge de la Mare de Déu, emparava a l´hora de la mort els desemparats de la ciutat, tots els ajusticiats, ja que anava "sobre los cossos, amb un brot de llir e una creu de fust".

La devoció a la Mare de Déu dels Desemparats no consisteix a anar a processons, sinó que ens exigeix abans que res, l´atenció i la sol·licitud per les persones més fràgils de la societat! Per això els nostres governants haurien de recordar les paraules de l´Eclesiàstic: "No rebutges el qui et demana perquè ho necessita" (Ecli 4:4)

I l´actual arquebisbe de València, amb els altres bisbes valencians haurien de denunciar públicament la política de balafiament de la Generalitat Valenciana, que deixa desemparades les persones que més necessitat tenen d´ajuda i de protecció!! Els bisbes valencians haurien de denunciar també la política de Fórmula 1, de la Copa d´Amèrica, de màsters de golf, de la "Ciudad de las Lenguas", que ha deixat els calaixos del Palau de la Generalitat ben buits, i ara (diuen) no hi ha diners per a aquells que realment ho necessiten.

La Mare de Déu dels Desemparats, hui (igual que en temps del P. Jofré) urgeix la nostra societat, i d´una manera especial el Govern Valencià, a emparar tots aquells que viuen amb dificultats, per trobar-se en situació de precarietat. Perquè com ha dit Càritas de València, "és en les polítiques socials on es veu la preocupació dels governs en el benestar dels ciutadans".

Els governants del País Valencià haurien de recordar hui, que l´origen de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats i de la seua Confraria, era emparar els dements i acompanyar els ajusticiats. I és que la patrona de València és la Mare de Déu dels Desemparats. No és la Mare de Déu dels opressors!! La patrona de València és la Mare de Déu dels oprimits, dels qui no tenen res, dels desvalguts, dels malalts dependents i dels immigrants, dels qui no tenen un plat a taula i dels qui no compten per a ningú!! És la Mare de Déu que derroca els poderosos del soli i exalça els humils!!

Per això hui, a la missa d´Infants i la processó de la Mare de Déu, l´arquebisbe de València no hauria d´admetre els nostres polítics, mentre continuen desemparant els preferits de Déu: els malalts, els pobres i els aturats i els immigrants!!! Perquè com ha dit el papa, el nostre Déu és aquell que "exigeix un compromís per la justícia" (E.G. 203).