El dia 5 de juny és Sant Bonifaci o Winfrid, apòstol i evangelitzador d´Alemanya. Bonifaci va ser també el qui organitzà l´Església del Francs, que es trobava en plena decadència.

Winfrid va nàixer sobre l´any 680 al territori anglès de Wessex, al si d´una família profundament cristiana. Als 7 anys ingressà en l´escola del monestir d´Exeter i als 14, es traslladà al monestir de Nursling, on rebé una bona formació humanística i teològica, sobretot de Sagrada Escriptura i de Dogmàtica. Al mateix temps que estudiava, predicava al poble.

En aquell temps era freqüent que els monjos anglesos anaren a evangelitzar el centre i el nord d´Europa, zones encara paganes. Per això el 716, Winfrid se n´anà al continent, tot i que veient que les condicions no eren apropiades, tornà al monestir de Nursling, on els monjos van voler elegir-lo abat.

Va ser el 718 quan Winfrid anà a Roma, on el papa Gregori II li canvià el nom que portava, pel de Bonifaci i el va instruir sobre la manera com hauria d´anar a Alemanya. Així, Bonifaci se n´anà a Frísia i després a Hesse, on començà la seua primera campanya d´evangelització. El papa el va cridar a Roma, on el 30 de novembre de 722, el consagrà bisbe. També li donà una carta per a Carles Martel, perquè ajudara el sant monjo i bisbe en l´expansió del cristianisme. Bonifàci tirà a terra diverses supersticions, amb la qual cosa afavorí l´adhesió de la gent a la fe.

El 725, Bonifaci passà a Turíngia, per predicar l´Evangeli. Com que a Alemanya hi havia una gran extensió per evangelitzar, Bonifaci demanà ajuda als monestirs anglesos, que li enviaren nombrosos monjos missioners. Bonifaci fundà el monestir d´Ordruf. També arribaren des d´Anglaterra, monges que començaren la branca femenina del monaquisme.

En morir el papa Gregori II, el seu successor, Gregori III, valorant el gran treball que Bonifaci estava fent a les terres germàniques, li envià el pal·li arquebisbal, i el constituí primat d´Alemanya.

El 737 Bonifaci va fer el tercer viatge a Roma, per consultar amb el papa la manera d´organitzar les Esglésies germàniques. Gregori III el nomenà Llegat Apostòlic. Bonifaci evangelitzà Baviera, on reorganitzà els cristianisme.

El 741 fundà l´Abadia de Fulda i reorganitzà l´Església de França, en franca decadència, reformà la disciplina eclesiàstica i celebrà una sèrie de concilis, que van ser importants em l´Església dels francs. En el Concili General Germànic de 747, tot l´episcopat dels francs firmà l´anomenada Carta de la veritable professió de fe i de la unitat catòlica.

El nou papa, Zacaries, nomenà Bonifaci arquebisbe de Magúncia, que passaria a ser la seu Primada d´Alemanya i de França.

El 5 de juny de 754, uns pagans van assassinar el bisbe Bonifaci, amb 12 companys més. Tot i que va ser enterrat a Utrecht, el seu cos va ser traslladat primer a Magúncia i finalment al monestir de Fulda que Sant Bonifaci havia fundat.