El bisbat de Tortosa

La Dedicació o Consagració d´un temple cristià és la festa en la qual aquell lloc de culte es dedicat a Déu per a les celebracions litúrgiques. En la festa de la Dedicació, el temple i l´altar major s´ungeix amb el Sant Crisma, com a signe de consagració, de la mateixa manera que, també amb el Crisma s´ungeixen els xiquets que són batejats, els confirmats i els preveres que són ordenats.

El bisbat de Tortosa, que està datat al menys des del segle IV, té una superfície de 6450 quilòmetres quadrats i una població de 294127 habitants. Amb més de 1700 anys d´història, la diòcesi de Tortosa s´estén des de l´Hospitalet de l´Infant a Alcossebre i des de La Palma d´Ebre a Sorita i Olocau del Rei, abraçant les terres germanes de Catalunya i una àmplia zona del País Valencià, concretament el Baix Maestrat i part de les comarques de l´Alt Maestrat i dels Ports.

La primera notícia que tenim de Tortosa com a comunitat cristiana presidida per un bisbe és de l´any 516, la qual cosa vol dir que l´any que ve farà 1500 anys d´aquesta data que fa memòria del seu primer bisbe conegut. El nombre total de bisbes dels qui se´n té notícia, és de 82. Els bisbes de Tortosa tenen el privilegi de portar el solideu roig de cardenal, concedit pel papa Adrià VI, que va ser bisbe d´aquesta diòcesi del 1516 al 1522.

Al lloc que ocupa actualment la catedral de Tortosa hi havia un temple romà, després una basílica visigòtica i durant l´Islam, una mesquita. Després de la reconquesta es va construir una catedral romànica i posteriorment l´actual catedral gòtica, iniciada per l´absis, el segle XIV, i acabada en la façana barroca del segle XVIII.

Com digué mossèn Josep Lluís Arín en la presa de possessió del bisbe Enrique Benavent, Tortosa és un "bisbat singular, testimoni convincent d´una unitat lingüística, cultural, de costums, i sobretot, de fe, que ultrapassa les barreres provincials i autonòmiques". De fet, el bisbat de Tortosa és un punt d´unió pel que fa a la nostra llengua i també de comunió, entre els cristians valencians i catalans.

Curiosament, la catedral de Tortosa va ser consagrada el 8 de juny de 1597 pel bisbe morellà, Gaspar Punter. Per la seua part, el Micalet de la Seu de València va ser construït per l´arquitecte tortosí, Andreu Julià.

Quan fa dos anys el bisbe Enrique prengué possessió de la Seu de Tortosa, es va presentar a l´assemblea litúrgica com a sembrador d´esperança, en un món desesperançat. El bisbe valencià de Tortosa va defensar també la necessitat de construir una comunitat "que viu la comunió en la caritat". I és que només així, s´aconsegueix "una comunitat alegre, capaç d´irradiar la llum de l´Eangeli al nostre món".

En la presa de possessió del bisbe Enrique, fa dos anys, hi hagué a la catedral de Tortosa l´Ajuntament de Quatretonda i el qui en aquell moment era el president de les Corts Valencianes (que estic segur) que no va tindre cap problema lingüístic per participar en la celebració litúrgica.

El cant dels Goigs a la Mare de Déu de la Cinta, el Virolai de la Mare de Déu de Montserrat i l´Himne de la Coronació de la Mare de Déu dels Desemparats, va unir en una mateixa fe i en un mateix goig, tots els qui participaren en la presa de possessió del nou bisbe de Tortosa, un home bo, que n´estic segur, ajudarà a fer créixer la comunió i la caritat dels cristians valencians i catalans.

En aquesta festa de la Dedicació de la catedral de Tortosa, li desitge al bisbe Enrique la gosadia dels profetes, per tal que acompanye la fe del poble de Déu que pelegrina a Tortosa. Demane a Déu, que el bisbe Enrique siga un pare i un germà per a tots els qui creiem en Jesús. Així ens podrà ajudar a ser sembradors d´esperança i de pau. I també li demane que ajude els seus germans en l´episcopat, els bisbes de València, d´Oriola-Alacant i de Sogorb-Castelló, a entendre la conveniència pastoral d´utilitzar la llengua del nostre poble, encara marginada a la litúrgia.