Els sants no naixen sinó que es fan. O millor dit: Déu, si ens deixem modelar per ell, ens fa sants. Amb gestos, amb actituds, amb els fets de cada dia, si ens obrim a Déu, Déu ens va fent sants.
Aquests gestos de generositat són els qui l´any passat van fer Oreto i Dani, dos jóvens que hui fa un any van contraure matrimoni, i que amb il·lusió començaren una nova etapa de la vida.
Oreto, filla d´uns grans amics meus, i Dani, són una parella que s´estima. Una parella jove i cristiana, que hui fa un any, amb il·lusió, començà una nova etapa en el camí de la vida. Una etapa que van començar, amb alegria i amb esperança. I amb generositat. I és que els dos van decidir que l´import dels regals que rebrien amb motiu del casament, el donarien a Càritas! Va ser aquest un gest de solidaritat i de caritat, entesa la caritat en el seu sentit més genuí: l´amor desinteressat pels altres!!
En un món tan insolidari i tan egoista, on cadascú mira només per ell mateix, Oreto i Dani, l´any passat ens van donar un exemple de sol·licitud i de generositat. Més encara: Oreto i Dani, com a deixebles de Jesús, amb el seu gest, van ser models de senzillesa, de despreniment i de llibertat. Per això van entregar els diners que recolliren, a aquells que en aquest temps de crisi no tenien el pa a taula, els qui passaven dificultats econòmiques, els qui no arribaven a final de mes.
Quan veiem tants i tants casos de corrupció, de gent que acumula sense mesura, de polítics o banquers que, sense cap mirament, s´enriqueixen a costa dels seus conciutadans, Oreto i Dani ens van mostrar que un altre món és possible. I ens van dir amb aquest gest de generositat, que la vida només té sentit quan sabem compartir allò que tenim, quan ens fem càrrec dels altres, quan descobrim en cada persona, un germà!! I pel contrari: la vida no té cap sentit quan es viu des de l´egoisme i la insolidaritat.
Un pare del desert va preguntar als seus deixebles, si sabrien dir quan s´acabava la nit i quan començava el dia. Un d´ells digué: "Quan de lluny veus un animal, i saps si és un cavall o una gasela". "No!", digué el pare espiritual. Un altre digué: "Quan pots distingir de lluny, si l´arbre que veus és un taronger o un albercoquer". "No!", tornà a dir el monjo. Com que anaven dient respostes i cap d´ells no ho encertava, al final els deixebles li digueren al monjo: "Explica-ho tu quan s´acaba la nit i quan comença el dia". L´ancià espiritual els digué: "Quan mires una persona a la cara i descobreixes en ell el teu germà. Si no eres capaç de fer això, siga l´hora que siga, sempre serà de nit al teu cor".
Aquests jóvens de l´Alcúdia que volen formar una família cristiana, van fer del seu casament, hui fa un any, no només un camí de felicitat personal, sinó també de generositat. Van voler que l´alegria d´esdevenir marit i muller, no fóra només la seua alegria i la dels seus familiars, sinó també l´alegria d´aquells als quals van arribar els diners del casament. I és que Oreto i Dani sabien que "fa més feliç donar que rebre" (Ac 20:35)
Enhorabona als dos!! Per aquest primer aniversari de casament, en un camí que van començar l´any passat i que és sempre un compromís d´amor, i també per la seua generositat!! Per la lliçó que ens van donar a tots!!
Qui diu que no es pot canviar el món? Oreto i Dani ens van mostrar que, amb generositat, podem construir un món més humà.
