El 28 de juliol celebrem la festa de Sant Pere Poveda, màrtir de la fe, nascut a Linares el 3 de desembre de 1874. Pere Poveda és un sant del nostre temps, un prevere, un mestre i un pedagog. Pere Poveda va ser un home que descobrí la importància de la funció social de l´educació. I també la importància de les dones en la tasca docent. La vida de Pere Poveda va ser una vida d´un creient, d´un capellà entregat i d´un mestre d´humanitat i de fe, que va viure la seua donació a Déu sense vacil·lar, fins al martiri. La seua identitat sacerdotal, configurada entorn de Crist, està marcada per un triple registre: el profetisme, la energia de guia i el paper de mitjancer en l´acompanyament de la fe de la comunitat eclesial. El seu profetisme, nascut de l´experiència directa del seu contacte amb Déu, va fer que es donara a evangelitzar els qui vivien a les coves de Guadix, necessitats de pa, de dignitat i de Déu. Com a guia, Pere Poveda creia el que deia i deia el que creia, i per això ensenyà a les seues col·laboradores la disciplina de la llibertat que havia experimentat en ell mateix. Com a mitjancer, va recrear el valor i la força de la comunitat, buscant sempre comprendre i no condemnar, acollir sense jutjar, practicar la misericòrdia i evitar el menyspreu. Així va crear fraternitat en una comunitat creient, que va vore en ell un home que arriscà la vida per Crist, i que va saber regalar amistat i transmetre l´alegria de l´Evangeli.

Va entrar al Seminari de Jaén i després va passar al de Guadix. Ordenat prevere el 1897, Pere Poveda va començar una tasca humanitària i educativa en les persones que vivien al marge de la societat, a les coves de Guadix: gitanos, obrers, gent sense treball i amb un índex molt alt d´analfabetisme, i per a ells fundà l´Escola del Sagrat Cor. El 1913 va ser nomenat canonge de la catedral de Jaen.

Pere Poved va fer magisteri i treballà com a mestre al Seminari i a les Escoles Normals, on va conèixer Josefa Segovia, que més tard seria la seua principal col·laboradora i la primera Directora General de la Institució Teresiana. En la fundació de la Institució Teresiana, Pere Poveda va saber captar la importància de la secularització, i per això va apostar per la idea d´una vida viscuda enmig del món com els primers cristians, amb una presència transformadora de la societat.

Nomenat canonge del Santuari de Covadonga, durant 7 anys es va dedicar a l´estudi i a la pregària. I va ser precisament a Covadonga, on el 1911 Poveda inicià la seua obra: la Institució Teresiana. En aquest any, Sant Pere Poveda fundà la primera Acadèmia, un centre educatiu residencial per a les jóvens que estudiaven magisteri. I és que convençut del paper de la dona en la societat i en l´Església, Pere Poveda va confiar en les dones el seu projecte educatiu. L´acció pastoral i educativa que Poveda havia començat a les coves de Guadix, ara el continuà i l´expandí a d´altres llocs. Així a Madrid, el 1914 fundà la primera residència universitària femenina d´Espanya.

El 1921 l´obra de Sant Pere Poveda era reconeguda pel papa Pius XI. D´aquesta manera, aprovada per l´Església, la Institució Teresiana quedà constituïda com una associació internacional de laics de l´Església, a favor de la promoció humana i social de les persones. Així, l´obra de Sant Pere Poveda participa en la missió evangelitzadora de l´Església i hui està present en 30 països d´Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica. L´any 1928 la Institució Teresiana arribà a Amèrica i el 1934, a Roma. El 1940 s´implantà a Àfrica i en la dècada dels anys 50, arribà a Filipines i Israel, i posteriorment també al Japó, Taiwan i la Índia.

La Institució Teresiana, amb 4000 membres de les diferents associacions, es proposa la promoció humana i la transformació social per mitjà de l´educació i la cultura, des de l´Evangeli.

Nomenat capellà de la casa reial el 1921, va ser també vocal de la Junta Central contra l´analfabetisme. Mestre de pregària i pedagog, va apostar, per mitjà de la formació integral de la dona, per un món més just i més solidari.

La idea de Sant Pere Poveda de fundar la Institució Teresiana va ser profètica, ja que es va avançar més de 50 anys al Vaticà II, en el reconeixement i la promoció dels laics al si de l´Església.

El seu temperament afable i dolç, va atraure molta gent a la seua obra. Però enmig de la violència irracional de la guerra, Poveda va ser detingut el 27 de juliol de 1936. l´endemà dia 28, era trobat el seu cadàver. Sant Pere Poveda va donar testimoni de Crist com a prevere.

Pere Poveda, que va ser canonitzat per papa Joan Pau II el 4 de maig de 2003, ha estat reconegut per la Unesco com a humanista i pedagog, degut a la seua tasca a favor de l´educació.

La vida de Sant Pere Poveda ha arribat també al cinema. Després de dos mesos de treball, el 31 de maig a Guadix, va finalitzar el rodatge de la pel·lícula "Poveda", basada en la vida de Sant Pere Poveda, i rodada en Madrid, Covadonga i Guadix. El director del film, Pablo Moreno, ha destacat de Sant Pere Poveda, les seues dots pedagògiques i el fet de "pretendre, amb molt d´esforç, modernitzar l´educació en l´Espanya del segle XX, així com també la seua sensibilitat pels pobres". El director Pablo Moreno afirmava en relació a Sant Pere Poveda, que la vida d´aquest capellà i pedagog "ens ha interessat molt i creiem que té una gran actualitat el seu esforç per la promoció de la dona".

Precisament Magdalena Martín, que va col·laborar amb Sant Pere Poveda,des de Covadonga, va quedar impressionada per "la confiança que tenia amb les persones". Pere Poveda deia: "Hem de creure en les persones". I també, Ana Mª López, estudiant de farmàcia que va conèixer Sant Pere Poveda, admirava "les seues dots com a mestre i educador".

Que Sant Pere Poveda, testimoni de Crist fins a la mort, ens acompanye en la tasca de formació de la joventut, i encoratge als membres de la Institució Teresiana a continuar, enmig de la societat, el carisma que ell va deixar a Josefa Segòvia i a les primeres col·laboradores seues.