El 2 d´agost, l´Església celebra la festa de Sant Pere Fabro, company de Sant Ignasi de Loiola i primer dels jesuïtes que va ser prevere.

El savoià Pere Fabro va nàixer el 13 d´abril de 1506 a Villaret, al si d´una família acomodada de pastors, de la regió alpina de Savoia. Quan tenia 19 anys se n´anà a París, on durant 10 anys estigué estudiant a la Sorbona, i on adquirí una sòlida formació. El fet de conèixer i compartir casa a París amb Ignasi de Loiola i amb Francesc Xavier, i de fer un mes d´Exercicis Espirituals amb Sant Ignasi, van ser determinants per a Pere Fabro, que s´uní al projecte pensat pel sant basc. Així, quan els set companys d´Ignasi van decidir formar la Companyia de Jesús, amb el seu compromís dels vots de pobresa i de castedat, va ser Fabro, pel fet de ser prevere, qui rebé els vots dels seus companys.

En aprovar-se la Companyia de Jesús el 1540, Pere Fabro va ser enviat a diferents missions en una tasca infatigable, per l´Europa del segle XVI.

De 1536 a 1546, quan Fabro tenia entre 30 i 40 anys, aquest jesuïta va desplegar una intensa activitat apostòlica, viatjant per predicar, de París a Itàlia del Nord i Roma i després a Alemanya, on assistí a Worms (1540) i a Ratisbona (1541) a les reunions amb els protestants. Va fundar els primers col·legis jesuïtes a Espanya a Valladolid i a Alcalà d´Henares. De nou Fabro va tornar a exercir la seua activitat pastoral a Alemanya i a Bèlgica i després a Espanya i a Portugal, fins que arribà a Roma pocs dies abans de la seua mort, que va tindre lloc l´1 d´agost de 1546. És degut a la seua defunció que no pogué participar al Concili de Trento. El gran teòleg Diego Laínez, company de Fabro, digué d´ell: "El Mestre Fabro es troba en un Concili millor, perquè ha deixat aquesta vida el primer d´agost".

Ignasi pensava que Fabro era el qui millor havia arribat a dominar la tècnica dels Exercicis. I Simó Rodríguez afirmava que Pere Fabro "tenia una dolcesa alegre i una cordialitat que no he trobat en ningú més". A més, tingué "la més encantadora suavitat i gràcia per tractar i conversar amb la gent". Per això, amb la seua "dolcesa guanyava per a Déu els cors d´aquells amb qui tractava".

El P. Adolfo Nicolàs, actual General de la Companyia de Jesús, ha destacat que Fabro "treballà amb intensitat per mantindre la unitat i construir la pau en una Europa crispada teològicament i enfrontada per qüestions religioses i conflictes político-socials".

El papa Francesc, que va canonitzar Pere Fabro el 17 de desembre de 2013, destacava d´aquest sant el seu estil personal. El papa Francesc, també jesuïta, deia de Sant Pere Fabro: "Hauria pogut tancar-se en fonamentalismes, en idees clares, sense córrer cap risc, i no obstant, Sant Pere Fabro va elegir estar amb la gent".

En l´entrevista que el papa Francesc concedí al P. Antonio Spadaro, director de la revista "La Cilviltá Cattolica", publicada el 19 de setembre de 2013, el papa subratllava de Sant Pere Fabro, "el diàleg amb tots, fins i tot amb els més allunyats, amb els adversaris". I deia que també l´impressionava "la seua pietat senzilla, una probable ingenuïtat, la seua disponibilitat immediata, el seu atent discerniment interior", així com també el fet que fóra "un home de grans i fortes decisions que feia compatible amb la seua dolcesa". Per al papa Francesc, Sant Pere Fabro "era un místic".

És d´aquesta manera, com Sant Pere Fabro, com els jesuïtes, en ple segle XXI (com han fet sempre) estan en missió de frontera en tants i tants camps, com el diàleg amb el món modern i la cultura, la defensa dels refugiats, l´ensenyament o l´acompanyament i els Exercicis Espirituals.