Cada 5 d´agost, en la festa de la dedicació de la basílica de Santa Maria la Major de Roma, son diversos els pobles i les ciutats, com Alacant que celebren la festa patronal de la Mare de Déu. I també Riola, a la Ribera Baixa, que celebra hui la seua festa patronal, Santa Maria la Major, com m´ha recordat el bon amic Adrià Fuertes.
Va ser després del Concili d´Efes, el 431, quan el papa Sixt III va erigir a Roma una basílica dedicada a la Mare de Déu, que fou anomenada "Santa Maria la Major", i que és l´església d´Occident més antiga dedicada a la Mare de Déu.
En aquesta festa de la dedicació de la basílica de Santa Maria la Major, els cristians de la capital de l´Alacantí veneren amb devoció la Mare de Déu del Remei, patrona de la ciutat, advocació que és deguda als pares Trinitaris que s´embarcaven al port d´Alacant per la seua missió pastoral de redempció de captius.
Conten les cròniques que ja al segle XIV, cada dissabte se celebrava l´Eucaristia, per fer memòria de la Mare de Déu. I el 1535, ja hi ha constància de diverses processons en el seu honor. També hi ha diversos gravats antics on apareix la Mare de Déu amb l´Infant a la seua dreta, tot i que també en trobem d´altres amb l´Infant a l´esquerra i encara d´altres, on no apareix Jesús. La primitiva imatge era una talla del segle XVI, que rebia culte en un altar situat al claustre del que hui és la cocatedral de Sant Nicolau.
A Alacant és ben antiga l´Arxiconfraria de la Mare de Déu del Remei, que va ser fundada el 1603, i aprovada canònicament pel papa Ciment VIII, tot i que la devoció a la santa imatge ja existia des d´abans, com ho prova un document de 1602, que menciona la devoció que tenien els alacantins a "la capella de la Mare de Déu que hi ha al claustre d´aquesta església".
La veneració de la ciutat d´Alacant a la Mare de Déu del Remei va prendre un significat encara més gran amb motiu de la terrible pesta que assolà gran part del Regne de València, el 1607. Els alacantins, alarmats per les morts que produïa aquesta epidèmia, van fer de la processó del 5 d´agost una rogativa, on van demanar la protecció de Santa Maria sobre els ciutadans d´Alacant. En la processó, juntament amb la imatge de la Mare de Déu del Remei, hi anava també la Santa Faç. I conta la tradició que a mesura que passaven pels carrers de la ciutat, la pesta anava desapareixent.
Si en un primer moment la santa imatge estava al claustre, des del 1768, per acord del cabildo, va passar a presidir l´altar major de la cocatedral de Sant Nicolau, des del seu cambril.
En l´actualitat, i previ a la festa del 5 d´agost, se celebra la novena a la Mare de Déu del Remei. També té un gran ressò l´ofrena en honor de Santa Maria, que va començar a fer-se el 1941.
Maria, com ha dit el P. Josep Mª Soler, "és fruit de la misericòrdia divina, que vol consolar la humanitat, restaurar-la en la seua dignitat i dur-la a la joia per sempre en Crist". Per això, venerar la Mare de Déu de l Remei ens ha de fer "agraïts pel pla de Déu a favor nostre i ens ha moure a proclamar-la benaurada per la seua fe, per la generositat de la seua donació com a servidora de l´Evangeli i a reproduir en la nostra vida la seua disponibilitat al pla de Déu i la seua generositat en el servei als altres, per així posar en pràctica el manament de l´amor".
La imatge actual de la Mare de Déu del Remei, una talla de la meitat del segle XIX, va ser coronada el 22 de novembre de 1988 pel bisbe de la diòcesi, Victorio Oliver.
Que Santa Maria, imatge viva de l´Església, siga remei i protecció per a tots els ciutadans d´Alacant. I que ella que va ser la dona dòcil a la voluntat de Déu, ens ajude a ser cada dia, més fidels a l´Evangeli.
