6 d'agost: La Transfiguració del Senyor

A l´Església, aquesta festa se celebrava des d´antic, però va ser el papa valencià Calixte III, que va voler solemnitzar aquest dia, pel fet que el 6 d´agost de 1456 va arribar a Roma la notícia que els cristians havien derrotat als turcs de Mohamed II, en la batalla de Belgrad. I va ser el mateix Calixte III, qui va encarregar l´ofici del dia a un dominic xativí, Jaume Gil.

La festa del Salvador se celebra en nombrosos pobles valencians, com El Palmar. Cada 4 d´agost, a poqueta nit, la imatge del Sant Crist de la Salut, dalt d´una barca, es traslladada per l´Albufera, fins al lluent. Són molts els devots del Palmar, de Sollana, Silla, Catarroja o El Perellonet, que acompanyen la imatge del Crist, a qui invoquen com a protector de les aigües de l´Albufera, de les collites, la salut i la pesca. Segons conta la tradició, va ser a finals del segle XIX, quan hi hagué al Palmar una epidèmia de còlera, que va anar desapareixent, quan els veïns aclamaren la imatge del Crist. I és per això que el 6 d´agost El Palmar fa festa grossa al Crist de la Salut. Per la seua part, Benifaraig celebra la festa del Santíssim Crist Vertader, el patró del poble, una imatge, del segle XV i de dimensions menudes, que segons la tradició va ser venerada per Sant Vicent Ferrer, Sant Lluís Bertran i Sant Joan de Ribera.

També Corbera celebra el 6 d´agost la festa del Salvador, en agraïment a la fi de la pesta de còlera que assotava la vila el segle XVIII.

Per la seua part, Set Aigües, la Font de la Figuera, Riola i el Canyamelar, també celebren el Crist, anomenat en aquestes viles, dels Afligits; Paterna, Benicolet i Otos i el Crist de la Fe, i Onda, amb el Santíssim Crist Salvador. D´una manera semblant, fan festa al Salvador a Murla i Els Poblets, a més a més de Silla, amb la tradicional carxofa i la dansa dels Porrots.

D´altres pobles també celebren el Salvador, com Eslida, Montesa, Gata de Gorgos i Artana (amb una ermita del segle XVIII) i el Crist del Calvari; Xulilla venera el Crist del Perdó i Aielo de Malferit, el Crist de la Pobresa. El Diví Salvador a Ràfol de Salem; el Crist de l´Empar a Ador, Guadassèquies, La Pobla del Duc i La Font d´En Carròs; el Crist del Miracle a Palomar, i el Crist de la Sang a Benigànim; el Crist de la Clemència a Suera, tot i que a l´octubre, i el Crist de la Paciència a Montaverner; el Crist del Consol a Rafelguaraf i a Beniatjar; el Crist de les Campanes a Albalat de la Ribera i el Crist de la Palma a L´Olleria; el Crist de la Pietat a Sollana i el Crist de la Salut a Quesa, Millars i Benimuslem; el Crist de la Misericòrdia a Albuixech i el Crist de les Ànimes a Albalat dels Sorells, encara que no el 6 d´agost, amb la baixada de la santa imatge de l´ermita a l´església.

Totes aquestes advocacions de Jesús el Salvador, el Crist mort i ressuscitat, naixen d´allò que digué Sant Gregori de Nissa en un sermó sobre el baptisme: "La Creu és remei i salut per a tota mena de mals". Per això els cristians valencians aclamem el Crist mort a la Creu com a font de benedicció, com digué Sant Lleó el Gran: "Així, la redempció obrada per l´Anyell immaculat i la plenitud de tots els sagraments passarà del domini de la llei al regne de l´amor". Per això "la glòria de la Creu il·lumina cel i terra".

Per altra part, la catedral d´Oriola està dedicada al Salvador, com també diverses esglésies com a Requena, Elx, Sucaina, Torrevella, Cocentaina, Les Useres, Sagunt, Eslida, Benafer, Mutxamel, Borriana o la parròquia del carrer Trinitaris de València. I també el monestir de les germanetes de l´Anyell, a Navalon. I encara, l´església d´Ibi està dedicada a la Transfiguració del Senyor. Pel que fa a les ermites dedicades al Salvador, en trobem a Calp o la Canalosa, una pedania d´Hodón de las Nieves.

Com ha dit el P. Abat Josep Mª Soler, "la creu marca l´hora de Jesús, perquè és l´instrument de la seua donació total". I per això, "la creu esdevé per al creient, un arbre de vida en l´Esperit", amb una dimensió pasqual, perquè "l´instrument de patíbul es transforma en estendard victoriós i en font de vida i d´alegria".

Celebrar la festa del Salvador, és acollir Jesús en els qui més sofreixen. És encendre la llum de l´esperança, per descobrir el rostre de Déu en els més necessitats. És també denunciar les injustícies i els egoismes, com van fer els profetes, per tal de ser testimonis que l´amor pot canviar el món. És cremar allò que és caduc i que denigra la dignitat humana. I és il·luminar totes les situacions de foscor i de solitud, que encadenen tantes i tantes persones. Perquè el Salvador, que és el gran regal del Pare, ens ajuda a fer una vida més humana.

El papa Pau VI va deixar preparades unes notes per a l´Àngelus del dia de la Transfiguració de 1978, que ja no va poder dir pel fet que aquell dia va morir. Deien així: "La Transfiguració projecta una llum claríssima sobre la nostra vida quotidiana i ens fa girar el present cap al cim immortal que aquest fet reflecteix", per així "vore el destí transcendent de la natura humana per participar de la plenitud de la vida".

Que en aquesta festa de la Transfiguració del Senyor, la llum de Jesús el Crist, il·lumine els nostres cors i les nostres vides.