Entre els sants canonitzats, hi ha aquells que ens són més simpàtics i altres que no ho són tant. També entre els justos, no reconeguts oficialment per l´Església, però sants també, hi ha alguns que ens són més pròxims. Un d´ells va ser el cardenal Carlo Mª Martini, que va morir el 31 d´agost de 2012. Hui per tant, s´acompleix el tercer aniversari de la mort del cardenal del diàleg, del cardenal que desitjava la reforma de l´Església, tal i com ara està fent el papa Francesc.
Nascut el 1927, va ser un jesuïta d´una cultura immensa i un biblista il·lustre, que no sempre va coincidir amb la postura oficial del Vaticà. Nomenat arquebisbe de Milà el 1979, Martini era la veu liberal al si de l´Església, ja que representava l´esperit d´obertura i d´aggiornamento del Vaticà II.
En una entrevista el 8 d´agost de 2012, el cardenal Carlo Mª Martini veia l´Església "cansada en Europa i Amèrica", amb una "cultura envellida" i amb una burocràcia que "augmenta". El cardenal Martini posava en qüestió "els nostres rituals i la nostra roba, pomposa", i per això desitjava "hòmens lliures i pròxims als altres, com ho van ser el bisbe Romero o els màrtirs jesuïtes d´El Salvador". El cardenal Martini veia en l´Església "tantes cendres damunt les brases, que sovint, deia ell, em sent impotent".
Obert a la reforma de l´Església, Martini aconsellava "al papa i als bisbes, buscar 12 persones "de fora", per ocupar els llocs de direcció". Persones, deia Martini, "que estiguen a prop dels més pobres".
Amb llibertat d´esperit, Martini, que va ser creat cardenal el 1983, demanava a l´Església, "reconèixer els seus errors i seguir un procés de canvi radical, començant pel papa i pels bisbes". I és que, amb valentia, Martini, el 8 d´agost de 2012, reconeixia, en l´última entrevista que li van fer, que l´Església "s´ha quedat 200 anys enrere". I feia aquesta pregunta a l´Església: "Per què no et sacseges? Tenim por? Por en compte de coratge?".
En el seu testament espiritual, el cardenal Martini somiava "una Església que fa el seu camí en la pobresa i en la humilitat, que no depèn dels poders d´aquest món", en clara sintonia amb allò que el papa Francesc vol. El cardenal Martini somiava també "una Església jove", tot i que acabava reconeixent en el seu testament espiritual, que "hui ja no tinc eixos somnis".
Amb veu profètica, Martini era un bisbe obert en relació a la moral sexual, les noves famílies i els divorciats tornats a casar. I públicament va divergir amb el document de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, Dominus Iesus, de 6 d´agost de 2000, per trobar-lo "teològicament bastant dens, ple de cites i difícil d´entendre". I és que molt sovint, els gestos del cardenal Martini, com els del papa Francesc, parlen, s´entenen i arriben més a la gent, que molts documents.
El 30 d´agost de fa dos anys, el papa Francesc, en rebre els membres de la fundació, "Cardenal Carlo Mª Martini", ressaltava "la paternitat espiritual que va suposar la figura de Martini per a l´Església". El papa Francesc recordava com a l´Argentina "llegíem el que ens arribava d´ell", i com "fèiem els exercicis amb els seus textos ". Per al papa Francesc, que d´alguna manera està portant a terme l´esperit reformador de Martini, el cardenal de Milà "ens ha donat vida i ens ha ajudat en la nostra vida espiritual".
