Més de 20000 valencians demanen l´ús de la llengua als actes religiosos

Els 20000 signants adherits a aquest manifest demanaven a l´Autoritat Eclesiàstica que "en totes les comarques de parla valenciana de l´Arxidiòcesi siga adoptada la llengua materna en els actes litúrgics on siga autoritzat l´ús dels idiomes vernacles", i també en "l´ensenyança del catecisme i la predicació".

Entre aquests 20000 signats, el manifest donava el nom d´alguns d´ells, com Joaquim Maldonado, els escriptors Josep Ernest Martínez Ferrando, Santiago Bru Vidal, Maria Beneyto, Martí Domínguez, Jordi Valor, Joan Valls, Nicolau Primitiu i Enric Valor, Robert Moròder, Director del Secretariat Diocesà de Cursets de Cristiandat, el metge Vicent Peset Llorca, el cantant Raimon, el president de Lo Rat Penat, Joan Segura de Lago, els periodistes Francesc Soriano Bueso, Vicent Ventura i Francesc de P. Burguera, els professors Josep Iborra, Josep Lluís Bausset, Miquel Tarradell, Manuel Sanchis Guarner i Joan Reglà, l´escultor Andreu Alfaro o els compositors Joaquim Rodrigo, Matilde Salvador i Vicent Garcés. També van ser diverses les associacions que van signar aquest mateix manifest demanant la nostra llengua a l´Església, com l´Ateneu Mercantil i l´Ateneu Marítim de València, els Lluïsos de Vila-real, el Centre Excursionista de Castelló, els Carmelites Descalços d´Onda i el Franciscans de Cocentaina.

44 anys més tard, en el monogràfic de la revista Saó de desembre de 2009, el bisbe Rafael Sanus, escrivia: "Sembla que l´ús del valencià en la litúrgia s´ha convertit en un problema que hem aparcat en la cuneta, esperant que es podrisca per si mateix amb el pas del temps. Gravíssim error". El bisbe Sanus tenia l´esperança de trobar una solució "relativament fàcil" a aquest tema, i animava els altres bisbes a introduir el valencià a l´Església. I ple de sentit comú, el bisbe Rafael Sanus es preguntava: "Per què els bisbes no oficialitzen d´una vegada el que és normal, des de fa temps, a nivell de carrer?". I s´escandalitzava de l´actitud (que encara continua) de la jerarquia valenciana: "És que volen continuar la política lingüística dels temps de Franco?".

El bisbe Sanus creia que, amb la creació de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, l´arquebisbe Carlos Osoro, definitivament podia solucionar la qüestió del valencià a l´Església, tot i que el bisbe Sanus també reconeixia que, "alguns dels seus més pròxims col·laboradors estan aconsellant-lo malament". I és que com escrivia el bisbe Sanus (de primera mà) en aquest text, "A l´AVL li vam demanar que fera la traducció dels textos litúrgics. Quan es van acabar els treballs, l´AVL els va presentar a qui corresponia i ni tan sols van rebre per escrit (l´AVL) "l´acusat de recepció". Així s´explica perquè els textos litúrgics de l´AVL dormen, des de fa 4 o 5 anys (l´article del bisbe Sanus és de 2009) en alguns calaixos del Palau Arquebisbal". Per això Sanus acabava el seu text fent-se una pregunta: "¿Els nostres bisbes volen continuar l´exemple d´indiferència i de menyspreu a la nostra llengua que va caracteritzar sempre monsenyor García Gasco?". Desgraciadament, pel que es veu, sembla que sí!

De tant en tant, els quatre bisbes del País Valencià solen reunir-se per tractar algun tema d´actualitat. Mai, almenys no s´ha fet públic, els quatre bisbes valencians han fet una reflexió sobre la llengua a la litúrgia, 50 anys després que el Vaticà II recomanara l´ús de les llengües vernacles a les Esglésies locals.

50 anys després del manifest, "Més de 20000 valencians demanen l´ús de la llengua als actes religiosos", ens trobem igual que aleshores, amb el menyspreu de la jerarquia eclesiàstica valenciana per la llengua del nostre País. Una llengua que només s´utilitza per als Miracles de Sant Vicent i per a la missa del dia del patró del País Valencià, i per a poca cosa més. Així es nota l´estima que els nostres pastors tenen per la cultura dels valencians.