La Novena a la Mare de Déu de la Salut

Va ser el 1247, nou anys després de la conquesta de la ciutat de València pel rei Jaume I, que un llaurador d´Algemesí trobà dins d´un troc d´una morera vella de la partida de Berca, una imatge sedent de Santa Maria, venerada com a Mare de Déu de la Salut. Al lloc de la morera, el poble d´Algemesí va alçar una capella per honorar Santa Maria: "Déu vos salve, oh Maria immaculada,/ clara estrella del matí!/ Sigueu sempre Mare Santa/ venerada per als fills d´Algemesí".

El text de la novena a la Mare de Déu de la Salut, escrit el 1967 són del bon escriptor algemesinec, Martí Domínguez Barberà. Aquesta obra no catalogada de Martí Domínguez, va ser escrita en valencià, que és com afortunadament encara hui es resa. La novena va ser impresa l´agost de 1967 a la impremta Fermar de València, impremta del bon amic i gran patriota valencià, Francesc Ferrer Pastor. Posteriorment, l´agost del 1997, amb motiu del 750 aniversari de la Troballa, es va fer una segona edició.

La novena té unes parts comunes que es repeteixen cada dia i unes altres pròpies per a cadascun dels nou dies, com m´ha recordat el bon amic Vicent Niclòs. És així com Algemesí honora la seua patrona: "Dels àngels i dels sants dolça Regina,/ per vostra intercessió la mà divina/ ens obri el gran tresor de l´amor seu:/ Sigueu nostra salut, Mare de Déu!".

El text de Martí Domínguez, d´una gran qualitat teològica i bíblica, ens presenta per a cada dia del novenari una meditació sobre Maria, Mare de l´Església, prefigurada ja a l´Antic Testament amb diverses figures femenines.

El primer dia del novenari Martí Domínguez ens presenta Maria com a "Mare de la Salut", entenent "Salut", per "Salvació", ja que en ser mare de Jesús, és mare del Déu Crist, que va vindre a salvar-nos, a portar-nos la salvació o la salut. Martí Domínguez relaciona Maria amb Sara, la muller d´Abraham, una figura femenina que ja evocava aquella que, segles més tard, ens portaria el Salvador del món.

El segon dia, Martí Domínguez fa una reflexió sobre les Profecies, que ja preanunciaven el Déu Messies, l´Ungit de Déu que vindria a salvar el món. I com a figura femenina, símbol de Santa Maria, Martí Domínguez ens evoca la persona de Rebeca, la dona d´Isaac.

El tercer dia el text de la novena ens fa meditar sobre el "temps de la salut". I és que si el profeta Isaïes anunciava el Messies com el dia de la salut o de la salvació, també l´Apòstol Sant Pau ens exhorta a creure que tots els dies "són dies de salut". En aquest tercer dia de la novena se´ns convida a vore en Raquel (la dona de Jacob) símbol i espill de la humanitat i al·legoria de la Mare de Déu.

El quart dia contemplem la Mare de Déu com a "Estrella del matí", l´anomenada pels Pares de l´Església, i sobretot per Sant Bernat, "Stella Matutina", i també "Stella maris" o "Estrella del mar". I és aquest quart dia quan contemplem Maria, la germana de Moisès, com a prefiguració de la Mare de Déu, Mare de fe, de consol i d´esperança.

El cinquè dia el text de Martí Domínguez ens convida a reflexionar sobre els cristians, com a "fills de la llum" o fills del dia, com repetirà Sant Pau. I alhora ens posa al davant la figura de Rut, la dona de Booz, anomenada en la genealogia de Jesús el Messies.

El sisè dia contemplem "la font que no s´asseca mai", el Crist que és "el gran riu de salut", nascut de la Verge Maria. I Martí Domínguez ens presenta la figura de Judit, la dona forta que, amb l´ajuda de Déu, va saber vèncer el mal.

El setè dia, la novena reflexiona sobre la "salut espiritual", i per això en aquest dia els devots de la Mare de Déu de la Salut li preguen així: "Aconseguiu-nos que junt al pou de Berca, Jesucrist ens toque el cor, com a la Samaritana, i ens faça comprendre que la Salut ve de la Revelació", és a dir, de la Bíblia, de la Paraula de Déu. Per això en aquest dia contemplem la figura d´Ester, la qui va intercedir pels jueus davant el rei Assuer, convertint-se així en salvació o salut dels israelites.

En el huitè dia de la novena contemplem Maria com "un arbre de salut". I és que si Zaqueu va pujar dalt d´un arbre per poder vore Jesús, també "Maria és el millor arbre per vore de prop Jesús". Aquest dia veiem en Santa Anna, la mare de la Mare de Déu, aquella que va posar al món Santa Maria.

Finalment el novè i últim dia de la novena, el text de Martí Domínguez en presenta la "Salut", entesa com a salvació. Ja el Benedictus, o Cant de Zacaries , ens parla de Jesús com a "salvació": "Faràs saber al poble que li ve la salvació (la salut) el perdó dels seus pecats, per l´amor entranyable del nostre Déu". (Lc 1:77-78). Aquest últim dia de la novena, contemplem com a figura femenina Elisabet, la muller de Zacaries, a qui Maria va anar a visitar.

Cada dia, com a pregària final, els cristians d´Algemesí demanen a la Mare de Déu de la Salut que siga "salut de tots els hòmens", que siga salut per a Algemesí, "particularment pels seus infants; per les escoles i pels mestres d´una manera especialíssima". També imploren de la Mare de Déu, "una organització social més justa, cristiana i amorosa". I igualment preguen pels sacerdots, pels seminaristes i per les vocacions, pels jóvens i pels vells, pels forts i pels malaltets, pels empresonats i els oprimits.

Aquesta novena que, des d´ahir dia 29 i fins el pròxim dia 6, Algemesí fa amb devoció, prepara espiritualment, amb uns textos ben arrelats en la Bíblia, la gran festa de la patrona d´Algemesí, que és salut per a tots els hòmens i dones.

La novena que va escriure en valencià Martí Domínguez en 1967, com m´ha recordat Vicent Niclòs (a qui vull agrair que m´haja donat a conèixer aquest text) és també un exemple de com el poble cristià ha de venerar Maria, en la llengua amb que ens adrecem als nostres pares i als nostres fills. Si Maria, com a dona jueva, parlà amb Jesús en la llengua del poble jueu, ¿per què la jerarquia valenciana continua marginant el valencià? Per això aquesta novena i la devoció d´Algemesí a la Mare de Déu de la Salut, ens ensenya a estimar i a utilitzar el valencià en les celebracions litúrgiques. Aquesta novena, a més, hauria d´encoratjar altres novenes, escrites en castellà, per tal que en els pobles valencianoparlants, la nostra llengua no es quedara fora de les esglésies. Així ho va fer Martí Domínguez, el 1967, quan encara no feia dos anys de la clausura del Concili Vaticà II.

Novena

"Qui propter nos homines?et propter nostram SALUTEM?descendit de caelis"

Per a l´ús privat dels fidels

Aqesta novena a la Mare de Déu de la Salut es va imprimir per primera vegada al mes d´agost de 1967; als tallers de la Impremta Fermar de la ciutat de València.

Amb motiu del 750 aniversari de la Troballa s´ha promogut aquesta segona edició del novenari.

Algemesí, agost de 1997

EDITA: Parròquia de St. Jaume Ap.

REVISIÓ DE TEXTOS I MAQUETACIÓ: Equip Theotókos.

IMPRIMEIX:

Depòsit legal:

NOVENA A LA MARE DE DÉU DE LA SALUT,?Celestial Patrona d´Algemesí

En 1247, nou anys després de la conquesta de València per Jaume I, un llaurador d´Algemesí trobà dins del tronc d´una morera vella de la partida de Berca, una imatge sedent de la Mare de Déu. Algemesí era aleshores un poblet, un caseriu adscrit al municipi d´Alzira. La Imatge centrà de seguida la devoció del poble naixent; i des del segle XVI serà venerada com a Mare de Déu de la Salut. Al lloc de la morera el poble alçà una capella: per als fills d´Algemesí, la Capella.

Com a preparació a les festes Patronals del 8 de setembre, es celebra a la Capella, tradicionalment, la Novena de la Mare de Déu de la Salut. Per a eixa devotíssima i popularíssima Novena, s´ha compost aquest text, en la llengua del poble d´Algemesí.

CANTS INICIALS

DÉU VOS SALVE

Déu vos salve, oh Maria immaculada,?clara estrella del matí!?sigueu sempre Mare Santa venerada?per als fills d´Algemesí.

Sou font refrescant en tota malaltia?curant tot el que patim:?brolleu les aigües de salut i vida?per als fills d´Algemesí.

Un temple d´amor trobareu en cada casa,?un altar en cada pit,?i vinga la gràcia de Déu ben abundosa?per als fills d´Algemesí.

OH MARE VIRGINAL

Oh Mare virginal, santa Maria,?Vós sou la nostra llum, la nostra guia,?puix Déu de terra i cel Senyora vos féu:?Sigueu nostra salut, Mare de Déu!

Dels àngels i dels sants dolça Regina,?per vostra intercessió la mà divina?ens obri el gran tresor de l´amor seu:?Sigueu nostra salut, Mare de Déu!

DESPRÉS DEL ROSARI

SALVE REGINA

Salve Regina, Mater misericordiae.?Vita, dulcedo et spes nostra, salve.?Ad te clamamus exules filii Evae.?Ad te suspiramus gementes et flentes?in hac lacrimarum valle.?Eia ergo, Advocata nostra,?illos tuos misericordes oculos ad nos converte.?Et Jesum, benedictum fructum ventris tui,?nobis post hoc exsilium ostende.?O clemens, o pia, o dulcis Virgo Maria.

NOVENARI

Per a tots els dies

Pel senyal de la santa Creu dels nostres enemics allibereu-nos, Senyor, Déu nostre.

En el nom del Pare i del Fill i de l´Esperit Sant. Amén.

Acte de contricció

Senyor meu Jesucrist, Déu i Home ver; Creador, Pare i Redemptor meu; per ser Vós qui sou, i perquè us estime més que totes les coses, em pesa de tot cor d´haver-vos ofés, i em propose fermament no mai més pecar, apartar-me de tota ocasió d´ofendre-vos, confessar-me i complir la penitència que em pertoque. Us oferisc, Senyor, la meua vida, obres i treballs en satisfacció dels meus pecats; i confie que, amb la vostra bondat i misericòrdia infinites, me´ls perdonareu pels mèrits de la vostra preciosíssima Sang, Passió i Mort, i em donareu gràcia per no mai més ofendre-vos. Amén.

Encomanem-nos a Déu-Pare, elevant l´oració que ens fou ensenyada per Jesucrist:

Pare nostre, que esteu en el cel.?Siga santificat el vostre nom.?Vinga a nosaltres el vostre Regne.?Faça´s la vostra voluntat,?així a la terra com es fa en el cel.

El nostre pa de cada dia?doneu-nos, Senyor, el dia d´avui.?I perdoneu les nostres culpes,?així com nosaltres perdonem els nostres deutors.?I no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació.?Ans allibereu-nos de qualsevol mal. Amén.

Acostem-nos devotament a la Mare de Déu dirigint-li les salutacions de l´Arcàngel.

Déu vos salve, Maria, plena de gràcia;?el Senyor és amb vós.?Beneïda sou vós entre totes les dones,?i beneït és el fruit del vostre ventre: Jesús.

Santa Maria, Mare de Déu,?pregueu per nosaltres pecadors,?ara i en l´hora de la nostra mort. Amén.

(Tot seguit, vénen els textos propis de cada dia: Meditació, Oració i Figura Bíblica.)

ORACIÓ FINAL

Mare de Déu de la Salut i Mare nostra: El vostre Fill, salut del món, ens deixà dit que demanem i demanem sense por, si volem aconseguir de Déu tot allò que necessitem. Per això, com a pregària final de tots els dies de la Novena, venim prop de Vós i de la vostra morera per a demanar, ja que el vostre Fill ens féu vore en el seu primer miracle, a les bodes de Canà, que Ell concedeix tot allò que Vós, la seua mare, li proposeu.

Demaneu-li Vós, Senyora, per la salut de tots els hòmens. Demaneu-li per Algemesí; particularment pels seus infants; per les escoles i pels mestres de manera especialíssima. Demaneu-li per una organització social més justa, cristiana i amorosa. Pregueu-li pels nostres sacerdots, ministres dels sagraments per on ens aplega eixa salut de la Gràcia, des del bateig a l´oli dels malalts. Pregueu-li pels Seminaristes i per les vocacions. Pregueu pels jóvens i pels vells, pels forts i pels malaltets; pels soldats i pels mariners, pels empresonats, els oprimits, els ignorants i els pecadors. Pregueu, finalment, per les animetes del Purgatori, especialment les qui, per haver nascut o mort a Algemesí, en Vós confiaren com a Porta del Cel, on tots volem aplegar un dia per a gojar de l´eterna Salut. Amén.

(El novenari acaba tots els dies amb el cant dels Gojos. A l´objecte que els fidels sàpien allò que canten els cantors, és aconsellable que el sacerdot o qui rese el text del novenari recite cada dia, abans que els canten, els versos que seran entonats tot seguit.)

Dia primer

MEDITACIÓ

Maria, Mare de la Salut

Germans: Siguen tema i objecte d´esta primera meditació aquelles paraules del Credo: "Qui per nosaltres, els hòmens, i per la nostra Salut, davallà del Cel... "

Meditem bé estes paraules. Jesucrist vingué al món només per una raó: pels hòmens. Més clar encara: per satisfer la Justícia divina ofesa pel pecat, redimint l´home, tornant-li la salut.

La Humanitat

estava malalta, pel pecat. Crist vingué no com un filòsof, no com un conqueridor, ni com un professor, per fer-nos més savis, més valents o més cultivats; Crist vingué substancialment com a metge. Més encara: vingué com a medicina i aliment. Com un pa que, al mateix temps que nodreix, cura.

Salut era la seua paraula. Mirem com l´escoltaven els malalts de l´ànima: la Magdalena, la Samaritana, Zaqueu. I els malalts del cos: paralítics, leprosos, sords i cecs. L´escolten i es curen.

Salut les seues caminades per aquells camins on trobava Jaire, que plorava la mort de la seua filla; o el Centurió que tenia molt malaltet el criat.

Salut, els seus actes: la multiplicació dels pans i dels peixos, les llàgrimes a casa de Marta, el perdó de la dona adúltera... Però més que la seua paraula, que les seues obres i els seus camins, Jesucrist és Salut Ell per si; el seu Cos, Corpus Christi; la seua Sang.

I eixa Salut ¿per on ens aplegà? El mateix Credo ho canta paladinament. Després d´aquelles paraules "et propter nostram salutem", el Credo segueix dient: "et incarnatus est de Spiritu Sancto ex Maria Virgine..." I s´encarnà per obra de l´Esperit Sant de la Verge Maria...

Jesucrist, Déu, és la Salut del món: li la va dur amb el seu pas per la terra, amb la seua Passió, Mort en creu i Resurrecció.

Maria, la seua mare, fidelíssima cooperadora de Jesucrist, des de Natzaret i Betlem al Calvari, és, per tant, la Mare de Déu de la Salut.

ORACIÓ

Oh Santíssima Verge Maria, per qui aplegà al món Jesucrist, salut nostra, i que per això sou Mare de la Salut: feu comprendre a tots que, sense eixe Xiquet que porteu al braç, no hi ha salut ni vida eterna. Amén.

FIGURA BÍBLICA

Sara, muller d´Abraham

La Bíblia és el Llibre de les misericòrdies de Déu amb la Humanitat. Per això està ple de figures que són com anticipacions i anuncis de Jesucrist i de la Verge Santíssima. Cada dia de la Novena portarem a la meditació dels devots una figura bíblica femenina que ens ajude a entendre millor el paper de Maria en eixa gesta de tornar-li la salut al món.

Avui comencem evocant la figura de Sara, dona d´Abraham.

Al Patriarca Abraham el va elegir el Senyor, compadint-se de la Humanitat, perquè era home bo i just, per fer d´ell i de la seua descendència un Poble que coneguera i adorara el Déu ver. I li donà per muller Sara. Sara, com diu la Bíblia, en el Gènesi, era una dona molt bella; però estèril. Després de fer-la passar per dures proves, Déu es compadí d´ella; i ja en edat avançada la féu mare. El fill va rebre el nom d´Isaac.

L´esterilitat de Sara és com la imatge del món que el pecat havia embrutit, llevant-li tot germen. La maternitat de Sara en edat molt madura fou un prodigi diví i una mostra de la misericòrdia de Déu que preparava, per ella, el llinatge de Jesucrist mitjançant la prodigiosa maternitat d´una Verge.

Quan Maria Santíssima, en el moment culminant de la Visitació, responent a la salutació de la seua cosina santa Elisabet, va esclatar en el cant del Magníficat, en acció de gràcies per les misericòrdies escampades per Déu sobre Israel i la Humanitat, acabà fent memòria que tot anava complint-se segons la promesa feta per l´Altíssim al pare Abraham i la seua descendència: la descendència de Sara.

Dia segon

(Tot com el dia primer; excepte...)

MEDITACIÓ

Les Profecies

Anticipant-se en segles, els profetes pressentiren i vaticinaren la vinguda del Messies com salut del món. Isaïes, el primer dels profetes majors, per boca del qual parlava l´Esperit de Déu, ens ha deixat escrites estes admirables paraules: "Al temps de la gràcia t´escoltí, i en el dia de la salut vaig vindre en ajuda teua. Jo et formí i et vaig posar per aliança del meu poble, per a restablir la terra, i repartir les heretats devastades. Per a dir als presos: eixiu!; i als que viuen entre foscors: vingueu a la llum!"

Els hòmens, pel pecat, havíem perdut el Paradís; havíem perdut la gràcia i l'amistat de Déu; havíem perdut l´herència de fills del Senyor.

La nostra heretat estava devastada pel dimoni; era com un gran camp perdut, sense cultiu ni reg. Jesucrist, aliança i nuc entre els hòmens i Déu, vingué per rescatar l´heretat erma i arruïnada; i la llaurà amb la seua Creu, i la regà amb la seua Sang. Als presos per la culpa els digué: eixiu! I als que vivien en la fosca els cridà, tot dient: vingueu a la llum!

Eixe dia de salut ens arribà per la Mare de Déu. El mateix Profeta Isaïes ho vaticinà ben clarament quan deia: "El propi Senyor us donarà el senyal: heus ací que una Verge concebrà i parirà un fill, al qui anomenarà Emmanuel", que vol dir Déu amb nosaltres.

Estes paraules foren dites uns set-cents anys abans del Natalici de Betlem. Són tingudes, justament, per una de les més estupendes profecies messiàniques de tota la Bíblia. I demostren que, en la consciència clarivident dels patriarques i els profetes, la Salut que esperaven, l´esperaven per la maternitat prodigiosa d´una Verge.

ORACIÓ

Mare i Reina de Misericòrdia: feu-nos la mercé que, igual que els profetes i els patriarques, també nosaltres esperem la nostra salut, que és Jesucrist, de vostra virginal maternitat. Amén.

FIGURA BÍBLICA

Rebeca, muller d´Isaac

Havia ja mort Sara, mare d´Isaac. I Abraham, pare d´Isaac, preocupat per la seua descendència, que havia beneït Déu, volgué casar el fill. I envià el seu majordom, Eliezer, a la terra natal d´Abraham, la regió d´Aram, per buscar-li a Isaac muller.

Eliezer féu el llarg camí; i a la vista de la terra d´Abraham, féu parar tota la caravana de criats i camells, junt a un pou de les afores del poble. I agenollant-se pregà Déu demanant-li que la jove aramea digna del fill del seu amo vinguera al pou i els donara a beure.

Encara no havia acabat la seua pregària, portant el cànter al muscle, aparegué Rebeca, filla de Betuel, germà d´Abraham. Eliezer li demanà de beure i ella no sols li acostà el cànter als llavis sinó que traié més aigua del pou i li omplí l´abeurador per als camells i donà l´aigua del cànter als criats. Eliezer va vore la mà de Déu. I va traure les joies d´or que Abraham li havia donat, per a la promesa del seu fill, i li les ofrenà a Rebeca. I la jove tornà corrent a sa casa i ho contà tot.

I anà al pou el germà de Rebeca, Raban, per endur-se'n a la casa d´ells Eliezer i tots els de la caravana, on reberen esplèndida hospitalitat. Eliezer donà a conéixer de qui era enviat; i demanà per a Isaac la mà de Rebeca. En tota la casa de Batuel hi hagué gran goig de saber d´Abraham. I permeteren que Eliezer, passats els dies de convit, s´emportara Rebeca; perquè veren en allò el designi de l´Altíssim. Rebeca - "jove, verge i bella", detalla la Bíblia - féu el camí fins a la casa d´Abraham. Isaac l´esperava; i s´esposaren. D´eixa unió nasqué Jacob, pare de les dotze Tribus...

Eixa ambaixada d´esposoris ens anticipa l´Anunciació. Eliezer, majordom lleial d´Abraham, prefigura Gabriel, arcàngel fidel de les ambaixades de Déu.

Rebeca, junt al pou, ens dibuixa Maria a sa casa de Natzaret, junt al pou d´aigües divines que és l´oració. I donant de beure a Eliezer, als criats i als camells, ens fa entrevore la mare de Jesús, aiguadera de les Gràcies.

Com Eliezer, Algemesí ha tingut sempre junt al pou de Berca, veí de la morera, la Verge que li donà a beure d´eixe canteret puríssim que porta al braç, el seu Fill, aigua viva de Salut.

Dia tercer

MEDITACIÓ

El temps de la Salut

Ahir meditàrem les paraules d´Isaïes, quan ens parla de la vinguda al món del Salvador com del dia de la Salut. Sant Pau es féu ressò d´estes paraules a la Segona Carta als de Corint, quan escrivia: "Com a col·laboradors de Déu, vos exhortem a no deixar perdre la gràcia que heu rebut. Ell diu: T´he escoltat a l´hora favorable, t´he ajudat el dia de la salvació."

I diu encara l´Apòstol: "Ara és l´hora favorable, ara és el dia de la Salut."

El pensament de Sant Pau no pot ser més clar. Tots els dies són dies de Salut. Veritat és que el primer dia de Salut plena fou aquell que el Redemptor començà en el món la seua obra de salvació. Eixa fou la primera vinguda del Salvador, la real, la històrica. Però des que se´n pujà al Cel el dijous de l´Ascensió, Jesucrist ja no ha deixat de vindre, de baixar als hòmens. Cada volta que un sacerdot verifica la fórmula de la consagració, cada volta que vivim un acte de veritable contricció, que és d´amor intensíssim, cada volta que fem un acte de misericòrdia en record seu o que dos o més hòmens es reuneixen en el seu nom, Jesucrist baixa a la terra, Jesucrist baixa a les ànimes. Per això ens diu Sant Pau: este, és a dir, qualsevol moment, pot ser per a nosaltres l´instant propici, el dia de la Salut.

I perquè fóra més fàcil per als cristians aconseguir eixe dia de Salut, el Salvador ens encomanà sa Mare. Jesús se´n pujà al Cel, i Maria quedà molts anys encara a la terra, vivint amb Sant Joan Evangelista, confortant els Apòstols, il·luminant les Esglésies naixents. Després, encara que muntada al Cel en cos i ànima, Maria no ha deixat d´estar un minut, maternalment, enmig dels hòmens.

A Algemesí, de manera particular, ha volgut estar junt a nosaltres, abans que el poble existira com a tal poble; i ha volgut fer el seu niu en el tronc de la morera de Berca, arrelant en la nostra terra com l´arbre de la seda; i ha volgut que la invocàrem amb el títol més tendre i de més fondària bíblica i teològica, de Mare de la Salut. I ací la tenim, fa segles, un any darrere l´altre, el Jesuset al braç, a fi que tots els fills d´Algemesí tinguen fàcil, i en qualsevol moment, el dia de la Salut.

ORACIÓ

Mare de Déu de la Salut: Vós que heu vist, al pas dels segles, tants fills d´Algemesí acudint davant del vostre altar o a les portes de vostra Capella, nit i dia; feu-nos posar els ulls en el Fill que ens mostreu i que no desaprofitem el dia de la nostra Salut. Amén.

FIGURA BÍBLICA

Raquel, muller de Jacob

De la unió d´Isaac i Rebeca nasqué Jacob, recordàvem ahir. I Jacob, nét d´Abraham, cresqué fort i sa, enmig d´una casa on es rendia culte al Déu ver.

Es feia el temps que Jacob prenguera muller. Rebeca, sa mare, enyorava una nora de la seua terra, que era també la terra d´Abraham. Isaac, son pare, tampoc podia oblidar aquella terra aramea on féu Eliezer el fantàstic viatge, acompanyat de criats, camells i regals, per triar-li muller, que Déu volgué que fóra Rebeca.

Isaac li digué al fill:

- Jacob, no prengues muller d´entre les filles d´esta terra de Canà; vés-te´n a la comarca de ta mare, on viu encara el seu germà Laban, oncle teu, que té filles garrides.

I Jacob féu el llarg viatge. I fou acollit tendrament per Laban; que tenia dues filles: Lia, la major; Raquel, la menuda. I Jacob s´enamorà de Raquel. I es quedà a viure a casa del seu oncle, treballant com un fill. Però Laban li digué, poc de temps després:

- No perquè sigues parent vas a treballar debades. Dis-me quin vols que siga el teu salari.

I respongué Jacob:

- Et serviré set anys si promets donar-me Raquel al cap d´eixe termini.

Laban acceptà. Però als set anys li donà Lia per muller. I com era Raquel a qui volia, Jacob es prometé per set anys més, al cap dels quals l´aconseguí. Elles li donaren els dotze fills de Jacob, caps de les dotze tribus d´Israel.

Lia és el símbol de la Humanitat no redimida, la de l´Antic Testament. Déu s´ajuntà fecundament amb eixa Humanitat mitjançant la Revelació, com Jacob s´esposà amb Lia. Però Raquel és més; perquè és el símbol i l´espill de la Humanitat ja redimida, la del Nou Testament. Déu s´esposa amb eixa Humanitat en la plenitud del terme matrimonial; és a dir, en la sang i en l´amor, mitjançant l´Encarnació. Raquel, de qui s´enamorà Jacob, és l´al·legoria lluminosa de la Verge Maria, de la qual s´enamorà el mateix Déu. La Mare de Déu ve a ser l´escala entre Cel i Terra, transitada pels àngels, tal com la va vore Jacob en somnis, quan anava camí de la Mesopotàmia aramea, pressentint l´amor de Raquel...

Dia quart

MEDITACIÓ

Estrella del matí

Sant Pau els escriu als cristians de Roma: "Vosaltres sabeu prou en quin temps vivim: ja és hora que vos desvetleu! Ara tenim la Salut més prop que quan vam abraçar la fe. La nit és avançada i el dia ja s´acosta. Despullem-nos, per tant, de les obres de la fosca i revestim-nos de l´armadura de la llum."

El gran Apòstol aplicà a Jesucrist una imatge solar que tot el món entén. El Sol, avançant per l´orient, fa que la nit vaja morint i que s´acoste el dia. En estar cada volta més a prop el naixement de Jesucrist, anaren agonitzant en el món les foscors i creixent la claror. I quan aparegué a la terra, esclatà el dia. La nit del pecat va ser vençuda pel dia de la Salut.

Al Sol el precedeix i anuncia eixe astre brillant que el poble ha batejat amb el nom d´estrella del matí. A Jesucrist el precedeix i l´anuncia Maria. Per això la cristiandat invoca a la Mare de Déu dient-li "Stella Matutina".

Quan llueix al firmament l´estel del matí podem dir: no tardarà a eixir el sol. Quan en un cor resplendeix Maria podem dir també: no tardarà a aparéixer en ell Jesucrist, salut de l´ànima. En les Lletanies de la Mare de Déu, la invocació "Stella matutina" precedeix immediatament a la que diu "Salus infirmorum". La que és Estrella del matí ha de ser necessàriament Salut dels malalts.

ORACIÓ

Mare de Déu de la Salut, a la que els fills d´este poble cantem com Estrella del matí: aconsegueix-nos que, avorrint les foscors nocturnes del pecat, ens gogem més i més cada dia en les clarors de matinada del teu Fill, Sol de justícia i de Salut. Amén.

FIGURA BÍBLICA

Maria, germana de Moisés

En la Bíblia, el Llibre dels Llibres, les grans figures dels patriarques i els profetes van unides, quasi sempre, a la tendra figura d´alguna dona que les il·lustra i les completa. Ells són la força, la direcció, el coratge. Elles són la gràcia, la tendresa, la fecunditat.

Moisés, el gran conductor i legislador del poble de Déu, el que tragué els hebreus de la servitud i l´exili d´Egipte, fent-lo creuar a peu eixut el Mar Roig, i aconseguint del Cel la pluja del mannà, aliment d´una nació caminant; el que féu brollar del dur penyal una font fresquíssima i va rebre al Sinaí els deu Manaments, tenia una germana, major que ell, que portava el nom de Maria i que fou col·laboradora seua en els grans fets.

El pas o travessada del Mar Roig pels hebreus, conduïts per Moisés, protegits per la columna de foc i de núvol, prefigurava el sagrament del Baptisme, com recorda Sant Pau en la seua Primera Carta als cristians de Corint. Moisés prefigura el Redemptor que ens condueix i salva, i ens alimenta en el camí amb el mannà dels sagraments.

Maria, la germana de Moisés, havia creuat també a peu eixut el Mar Roig, prop del germà, amb fe i esperança en la capitania salvadora del cabdill, instrument de la protecció divina. I quan la salvació era ja segura, perquè tot el poble havia arribat a l´altra banda de la mar, al temps que les aigües s´engolien l´exèrcit perseguidor, Maria, en vore Moisés entonar un gloriós càntic d´acció de gràcies, al qual s´unien cantant tots els israelites, prengué un gran pandero i començà a tocar-lo a grans colps; i elevava la veu dient: "Cantem himnes al Senyor perquè gloriosament s´ha engrandit; Ell acaba d´enfonsar el cavall i el cavaller." I totes les dones hebrees seguien Maria, cantant al Senyor, i acompanyant-se de panderos i danses.

Maria, que havia salvat de les aigües del riu Moisés quan era un criançó, unida ara al càntic del germà, va ser, segons molts Sants Pares, un dibuix a bestreta de la Verge Maria, la qual salvà el minyó Jesús del riu de sang de la persecució d´Herodes i entonà en el començament de la Salvació aquell càntic sublim del Magníficat.

Dia quint

MEDITACIÓ

Fills de la llum

Continuem meditant paraules d´Isaïes. Entre les moltes visions o pressentiments que el profeta tingué del Salvador coneixem aquell versicle que diu: "Ell es revestí de la justícia com d´una armadura, i posà sobre el seu cap el casc de la salut."

Esta és una visió de capità militar, de general alliberador i triomfant. Els israelites, que tendien a donar a les seues esperances messiàniques un caire més bé històric i polític que no espiritual i religiós, s´entusiasmaven amb vaticinis d´este tipus, que els donava del Salvador un dibuix èpic de capità invicte, sense voler vore altres visions d´Isaïes que el dibuixaven com Baró de dolors i d´oprobis. Quan aparegué Jesús a la vida pública de la predicació i els miracles, molts seguidors - molts! - esperaven vore´l d´un moment a l´altre, aparéixer revestit de cuirassa i d´elm, lluint armadures més brillants que les d´Alexandre i César. Els propis Apòstols ¿no esperaven una cosa semblant? Quina desil·lusió quan el veren sense altra armadura que les nafres i moradures de la flagel·lació, sense més casc al cap que la corona d´espines!

Fou precís la Resurrecció, i els quaranta dies gloriosos, i l´Ascensió, i la Pentecosta, per tal que els apòstols anaren comprenent el caire espiritual, pacífic, amorós, sobrenatural, del Regne de Crist i de les seues armes messiàniques. Sant Pau, a la Primera Carta als de Tessalònica, els escriu que no s´adormiren com els fills de la nit en les tenebres dels plaers i de les embriagueses. I, recordant les paraules d´Isaïes que comentem, els alliçona: "Nosaltres, en canvi, que som del dia, siguem sobris, ja que anem revestits amb la cuirassa de la fe i de l´amor, i amb el casc de l´esperança de la Salut."

La Verge Maria comprengué, abans i més intensament que ningú, eixe caire espiritual i sobrenatural del Regne messiànic. Des de la Profecia de Simeó fins al Calvari, Ella guardava mil secrets amargs en el seu cor, i en un silenci espiritual perfecte. Ella és, per això, el millor casc d´esperança i de Salut per als cristians i per a tots els hòmens. Com diu la Salve, Ella és "...vida, dolcesa i esperança nostra".

ORACIÓ

Mare de Déu de la Salut: Vós que fóreu instituïda com a principi de salut i salvació, no sols per l´acceptació de l´Encarnació a Natzaret, sinó per acceptar també tan gran participació en la Passió del vostre Fill, camí del Calvari i junt a la creu, aconseguiu-nos que els nostres patiments i tribulacions, acceptats religiosament ens valguen com armadura i elm de Salut. Amén.

FIGURA BÍBLICA

Rut, l´espigoladora

Enmig dels Llibres de l´Antic Testament, plens de grandiositat i força, el Llibre de Rut, curtet i dolç, és com un idil·li fragant; és com una mata de romaní florit sobre uns penyals pelats...

Corrien els temps quan Israel era governat pels jutges. Un matrimoni de Betlem, Elimelec i Noemí, per causa de la sequera i la fam, hagueren d´abandonar la terra pròpia i emigrar a les terres de Moab, portant amb ells els dos fills. Vivint en aquella terra forastera morí Elimelec. I els dos fills prengueren per muller dues dones moabites: Orpa i Rut. Però prompte moriren també els dos marits. I Noemí es quedà sense marit ni fills, en terra estranya, i sense més costat que les nores. I decidí tornar a Betlem, perquè tenia notícies d´haver passat la sequera i la fam. Orpa i Rut volgueren anar també. Les tres juntes mamprengueren el camí.

No havien caminat molt, quan Noemí, compadida de la joventut de les nores, les invità a tornar-se´n cadascuna a la casa de sa mare i buscar nou marit. Elles no volien deixar-la, i arrancaren a plorar. Noemí insistia. Orpa, a la fi, besà la sogra i se'n tornà al seu poble.

Però Rut, desfeta en llàgrimes, s´abraçà a Noemí, i li digué:

- On tu vages aniré jo. Només la mort podrà separar-nos. El teu Déu és el meu Déu.

Noemí i Rut aplegaren juntes a Betlem. I la gent, veient Noemí tan acabada, es preguntava:

-¿És esta Noemí?

I ella responia:

- No em digueu Noemí, que vol dir la graciosa; digueu-me Mara, que vol dir amarga, perquè en veritat el Senyor m´omplí d´amargures.

Era el temps de la sega de l´ordi. I veient Rut que la sogra no tenia ningú que li guanyara el pa, isqué al camp a espigolar. I coincidí que el camp on espigolava era de Booz, parent del seu sogre. Booz, en visitar els segadors, va vore la jove; i en saber que era la nora de Noemí s´acostà i li digué:

- Filla, espigola tot el que vulgues en els meus camps; ningú no et molestarà.

Rut li respongué:

- ¿D´on aplega a mi haver trobat gràcia als teus ulls, jo, una estrangera?

- Sé tot el que has fet per la teua sogra - li va dir Booz-. Sé que has deixat per ella el teu poble i els teus parents. El Senyor et pague tal comportament i aconseguisques la recompensa que mereixes.

I a l´hora de dinar la cridà per a que menjara amb els segadors; i li donà blat torrat per a ella i Noemí.

Booz, enamorat de Rut, acabà casant-se amb ella. I tingueren un fill, que fou l´alegria de Noemí. D´eixe fill, que anomenaren Obed, nasqué Jessé, pare de David. I del tronc de David ens brotà el Salvador.

De la sang de Rut, una estrangera convertida per la caritat al Déu ver, nasqué Jesucrist.

Tenim davant dels ulls dues dones admirables per la seua mútua caritat; i en cadascuna, una imatge de Maria Santíssima. Rut, de la Verge de Natzaret, que espigolava en l´oració aliment per a la Humanitat irredimida, i que trobà gràcia als ulls de l´Altíssim. Noemí, l´amarga, imatge de la Verge dels Dolors i de la Soledat. Una i l´altra, finalment aconsegueixen la protecció i l´amor de Booz, i són imatges de la que ens aconsegueix contínuament la protecció i l´amor de Déu, Salut nostra.

Dia sis

MEDITACIÓ

La font que no s´asseca mai

La Salut que portà al món Jesucrist no fou limitada sols als de la seua terra, als de la seua raça, als del seu temps. Fou portada per a tots els pobres del món; per a tots els segles. Déu, parlant per boca d´Isaïes, havia dit: "La meua justícia durarà per l´eternitat; i la salut meua, de generació en generació..."

La Salut, la salvació que portà al món Jesucrist, no és com un safareig d´aigua que pot esgotar-se; és més bé com un gran riu que sempre en porta un bon doll... Els rius naixen d´una fonteta, fins i tot els més grans. El gran riu de salut de Jesucrist nasqué d´una fonteta tota humilitat, quan Maria digué a l´Arcàngel: "Sóc l´esclava del Senyor: que es complisquen en mi les teues paraules."

Eixa fonteta de Salut no ha deixat de brollar encara. Brolla cada dia, cada minut. El plegament humil de Maria a la voluntat de Déu no pertany al temps; pertany a l´eternitat. Per això és Maria font permanent de Salut. Fou Salut del nostre poble abans que Algemesí existira. Ho és i ho serà mentre AIgemesí alene. De generació en generació. I ací ha quedat, ben assentada, com a signe d´eixa permanència, sempre de guàrdia, portant al braç, el remei nostre.

Perquè la salut no depén només del metge i de la medecina; depén també del malalt: que faça allò que el metge mane; que es prenga allò que li recepten, i s´abstinga d´allò que li prohibeixen.

ORACIÓ

Mare de Déu de la Salut: Vós que heu estat centre de la vida cristiana de les generacions que visqueren a Algemesí: aconseguiu del vostre Fill, Salut nostra, el ser-ho també de les generacions actuals i de les que han de vindre encara. Amén.

FIGURA BÍBLICA

Judit, vencedora d´Holofernes

La Mare de Déu és dolça i plena de pietat, com Rut; però també plena d´ardiment i fortitud, com Judit. És hort de delícies; però terrible, també, front al mal, com exèrcit desplegat a punt de batalla.

Judit era una viuda israelita. Tenia gran fortuna, però vivia sòbriament, perquè era temorosa de Déu i amiga de l´oració. En això, heus ací que el poble de Judà es va vore amenaçat per les conquestes militars d´Holofernes, general assiri de l´emperador Nabuc. Els israelites es disposaren a resistir. Holofernes, sorprés, preguntà als prínceps moabites quina era aquella nació que, sense poder, semblava voler fer-li front. Li respongueren que, efectivament, es tractava d´un poble estrany, adorador d´un Déu del cel. Si no era fidel a eixe Déu, queia en mans dels seus enemics; però si li era lleial, resultava un poble invencible. Holofernes esclatà en una rialla, i sentencià:

- Els passarem tots a espasa fi que sàpien que no hi ha en la terra altre déu que Nabuc.

I assetjà Betúlia, la ciutat on vivia Judit. En adonar-se Holofernes de les bones defenses de la ciutat, els tallà l´aigua de l´aqüeducte i de les fonts. Als vint dies, els ancians i el poble decidiren, en consell, que si al cap de cinc dies ningú els socorria, lliurarien la ciutat. Judit ho sabé i els va dir als ancians:

- El vostre acord no és apropiat per a moure la misericòrdia de Déu. Heu posat termini a la misericòrdia del Senyor; i a la llibertat li heu marcat dia. Humiliem-nos davant de l´Altíssim, i fem penitència.

I tots digueren: "Tens raó". I començà a fer penitència Betúlia sencera.

Mentrestant, adornada amb les millors gales i acompanyada per una fadrina, Judit baixà al campament enemic.

- Sóc una fugitiva de Betúlia que m´evadisc perquè la ciutat està perduda - els va dir als sentinelles -. Porteu-me davant d´Holofernes per dir-li un secret militar.

Quan Holofernes va vore Judit s´enamorà de la seua bellesa; i, en escoltar-la, li prengué respecte i confiança. Tant, que li fou concedit poder transitar lliurement per tot el campament. Holofernes va fer un convit als seus generals, al qual invità Judit. Estava tan content que menjà i begué més que mai, fins al punt que li calgué recolzar-se en el llit de la tenda, on s´adormí profundament. Judit aprofità l´ocasió; farts i ebris, tots dormien al voltant. Despenjà l´espasa que Holofernes tenia al costat del llit i, demanant-li a Déu coratge, li tallà el cap.

I els de Betúlia, quan la veren tornar de matinada, acompanyada de la fadrina que portava dins d´un sac el cap d´Holofernes, l´aclamaren tot dient:

- Ets beneïda entre totes les dones de la terra! I beneït siga el Senyor que dirigí els teus passos!

"Ets beneïda entre totes les dones." Eixes mateixes paraules dirigí a Maria, la seua parenta Elisabet, divinament inspirada en el moment de la Visitació i les repetim els cristians tots els dies en resar l´Ave Maria. Perquè Maria és la nova Judit que ens va deslliurar del jou infernal.

Dia set

MEDITACIÓ

Salut espiritual

Déu és esperit. I el món religiós és, essencialment, espiritualitat. És el món de les coses invisibles i immaterials. Els hòmens, encara que substancialment esperit, som també matèria, i estem envoltats i submergits en el món de la materialitat. El gran perill espiritual de l´home és materialitzar l´espiritualitat. En definitiva, la idolatria és això: divinitzar, d´alguna manera, la matèria, tot eclipsant l´esperit. Tota la gesta divina de l´Antic Testament podria dir-se que és com l´esforç a tot braç de Déu per tal de conservar en el poble d´Israel eixe sentit espiritual de la divinitat i de les coses divines, preservant-lo de les idolatries dels pobles veïns.

En el breu i sublim diàleg entre Jesús i la Samaritana, li diu ella:

- Els nostres pares adoraren Déu en esta muntanya; però vosaltres, els jueus, afirmeu que Jerusalem és l´únic lloc on cal adorar-lo.

Els samaritans, en efecte, tenien este ressentiment i distanciament dels jueus, pel fet que Jerusalem era el centre religiós que era, i pel seu Temple, titllat pels de Samaria de centralisme absorbent. Escoltem la resposta de Jesús:

- Creu-me, dona, arriba l´hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni esta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres, els samaritans, adoreu allò que no coneixeu. Nosaltres, els jueus, sí que adorem allò que coneixem; perquè la salut ve dels jueus.

"La salut ve dels jueus", proclama paladinament Jesucrist; ve de Jerusalem, dipòsit de la revelació i del sentit espiritualista. El Senyor trau la defensa de l´Antic Testament i la superior cultura religiosa del poble jueu. Ara bé, tot això no era més que un període de preparació, d´infantesa, de lactància, de planter. Amb la vinguda de Jesucrist acaba eixe període i comença la majoria d´edat religiosa dels jueus i de tot el món. Per això li diu el Senyor a la Samaritana que, d´ara en avant, no caldrà només el Temple de Jerusalem o el mont de Samaria per adorar el Pare, sinó que es podrà fer en qualsevol lloc sagrat i des del cor humil i fidel. I prossegueix dient-li Jesús a la Samaritana:

- Ja és aplegada l´hora en què els autèntics adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat... Déu és esperit, i els qui l´adoren ho han de fer també en esperit i en veritat.

La salut ve dels jueus, és a dir, de l´Antic Testament, del qual la Verge Maria és com el resum i la síntesi. Déu és esperit, i la salut ve del sentit espiritualista de la vida. La Mare de Déu fou i és la gran mestra en espiritualitat. Ella fou elevada per damunt dels mateixos àngels perquè acceptà l´esposori espiritual, real però immaterial, pura llum, amb el Sant Esperit. Ella fou, més de trenta anys abans de la Pentecosta, la primera i superior alumna de l´Esperit Sant. Més encara que alumna: temple viu del Paràclit. Més encara: esposa. Font inesgotable de Salut.

ORACIÓ

Mare de Déu de la Salut: Vós, que sou espill de la més fina espiritualitat: aconseguiu-nos que junt al pou de Berca, veí de la vostra Morera, Jesucrist ens toque el cor, com a la Samaritana, i ens faça comprendre que la Salut ve de la Revelació, ve de la Santa Bíblia, ve de la Paraula de Déu custodiada en esperit i en veritat per la Santa Mare Església, de la qual, oh Verge Santíssima, sou la Mare, com ho ha proclamat el Papa i el Concili Vaticà II. Mare d´Algemesí, Mare de l´Església Catòlica, mestra d´espiritualitat: sigueu salut de totes les esglésies cristianes, de tots els cristians, de tota la humanitat. Amén.

FIGURA BÍBLICA

Ester, salvació dels israelites

Després de ser conquistada Babilònia pels perses, els nous amos donaren llicència als hebreus per deixar la captivitat i tornar a Jerusalem i tota Palestina.

Gran part d´ells, però, no va fer ús d´esta llibertat i es quedà vivint en la nació babilònica. I això fou un bé, perquè enmig de les idolatries orientals quedava un nucli viu de la religió del Déu únic i ver.

Entre aquelles colònies de jueus exiliats, en la de la ciutat de Susa, habitava una jove de gran bellesa, anomenada Ester. Era òrfena de pare i mare, i vivia en casa d´un cosí seu, Mardoqueu, que l´havia adoptada com a filla.

El rei dels perses, Assuer, anomenat també Xerxes, buscava nova esposa; i manà comparéixer en el seu palau de Susa les joves més belles. Per consell del seu cosí concorregué Ester.

Quan Assuer la va vore, la preferí a totes; i, enamorat, la féu reina. Ester no descobrí la seua condició d´hebrea, però vivia en el palau tot donant culte i fent oració al Déu ver.

Aman, el primer ministre del rei, tenia quimera al poble jueu perquè com que adorava un Déu únic, no doblegava el genoll davant d´ell ni de ningú; i malcorà el rei Assuer, dient-li:

- Rei, rei: hi ha als teus regnes un poble dispers i diferent de tots; té lleis pròpies i no guarda les del rei. No convé deixar-los en pau. Si el rei m´autoritza, jo l´exterminaré.

I el rei accedí. I es firmà l´ordre d´extermini dels jueus habitants dels regnes d´Assuer. Ester ho sabé i manà dir al seu cosí:

- Reunix tots els jueus de Susa, i dis-los que dejunen tres dies i tres nits per mi, que vull anar davant del rei; abans de fer-ho, jo també dejunaré i pregaré Déu.

I es vestí de sac, i recobrí el seu cap de cendra, i dejunà tres dies i tres nits, tot fent oració. Perquè era molt perillós presentar-se davant del rei sense haver estat cridada per ell; qui ho feia era condemnat a mort, a no ser que el rei el tocara amb el seu ceptre.

Al cap de tres dies, Ester es despullà dels vestits penitencials i es mudà amb un vestit i joies de reina. I penetrà en el saló del tron. El rei, revestit de majestat, la mirà amb disgust i severitat; i ella es desmaià. Esglaiat i entendrit, Assuer acudí a ella i la prengué en braços. I li parlava amicalment; i la tocà amb el ceptre, com a senyal de salvació. Quan Ester tornà en si, el rei li prometé concedir-li tot el que demanara. I ella descobrí les maquinacions d´Aman i pregà ardidament per la salvació del seu poble. Aman fou condemnat i els hebreus se salvaren.

L´enemic de les ànimes, el Príncep de la Supèrbia, que no pot vore els qui no li fan acatament perquè només adoren el Déu ver, volia exterminar la raça dels creients. La Mare de Déu fou la nova Ester: tocada pel ceptre diví que la salvà del pecat original, la Verge Maria ens salva a tots, tornant-nos la Salut en donar-nos Jesucrist.

Dia huit

MEDITACIÓ

Un arbre de Salut

L´evangelista Sant Lluc ens conta el succés de Zaqueu, un home ric de Jericó, cap de publicans, que vol dir de recaptadors de contribucions, a benefici i profit dels romans. Un dia sorprengué a Zaqueu el fet de vore com la gent de Jericó s´atapeïa en els carrers, esperant el pas de Jesús. I li entraren grans desitjos de vore´l també de prop. Però com que era un home baixet, s´enfilà dalt d´un arbre. Quan passà Jesús per allí, alçà els ulls i, anomenant-lo pel seu nom, li digué:

- Zaqueu, baixa de pressa, què hui m´he d´hostatjar a ta casa.

I ell baixà de seguida; i el va rebre amb goig a la seua llar. I en vore tot açò, la gent de Jericó murmurava, escandalitzada perquè Jesús haguera entrat i s´haguera hostatjat en casa d´un home pecador. Zaqueu, entretant, dret, en veure Jesús a sa casa, li digué:

- Senyor: done als pobres la meitat dels meus béns; i als qui he exigit més diners del compte, els en restituïsc quatre vagades més.

I li digué Jesús:

- Zaqueu: hui ha entrat la salut a esta casa.

Aferrat al materialisme més perillós, el dels diners, Zaqueu, en vore´s davant de Jesucrist, sent l´impuls saludable d´amollar llast, de donar als pobres, de tornar quatre voltes més del que poguera haver defraudat. El fet és un miracle tan gran o més que curar un paralític.

L´interés de Zaqueu per vore Jesús de prop fou ja un bon principi. El gest de pujar-se´n a un arbre, tot un personatge com era, fou de veres un bell gest. Jesucrist, que tot ho veia sense necessitat d´ulls, li correspongué parant-se davant de l´arbre, cridant-lo pel seu nom i hostatjant-se a sa casa, donant-li la Salut.

Els hòmens som tots com Zaqueu: curts d´estatura, baixets, menuts. Moltes voltes, coses i persones ens poden fer una barrera impedint-nos vore de prop Jesucrist. Cal fer un esforç; cal fer com Zaqueu: pujar-se´n a un arbre.

Maria és el millor arbre per vore de prop Jesús. Eva ens perdé junt a l´arbre del Paradís. Maria ens guanyà junt a l´arbre de la Creu.

Un arbre, la Morera, element bàsic de l´economia d´Algemesí durant molts segles, fou també, segons la tradició, qui ajudà el nostre poble a vore Jesús de prop; Jesús, en els braços de Maria. Que la Morera de Berca continue sent per als fills d´Algemesí allò que l´arbre aquell de Jericó fou per a Zaqueu.

ORACIÓ

Mare de Déu de la Salut: Feu que la vostra Morera siga l´arbre que ens permeta vore de més prop Jesucrist, i que a vora d´ella sentim la veu del vostre Fill que ens demana hostatjar-se a casa nostra; i finalment que Jesús ens diga, en entrar a la nostra llar: hui ha entrat en esta casa la Salut. Amén.

FIGURA BÍBLICA

Santa Anna, mare de la Mare de Déu

Set figures de l´Antic Testament han anat apareixent en la Novena, com anticipacions figuratives de la Mare de Déu, Salut del món. En estos dos últims dies vindran a la nostra consideració dues figures que són, al mateix temps, de l´Antic i del Nou Testament. Hui serà Santa Anna, mare de la Verge Santíssima; demà, Santa Elisabet, mare del Baptista i cosina de la Mare de Déu. Aquelles set figures ens dibuixaven Maria; estes dues, ens l´acosten, ens la duen de la mà.

Anna, muller de Joaquim, era ja avançada en anys i no tenia fills perquè era estèril. Estèril fou també Sara, fins que Déu li féu la gràcia de tindre Isaac. Estèril era també Rebeca, la muller d´Isaac, fins que el Senyor li concedí tindre Jacob. I estèril fou llargament la muller benvolguda de Jacob, Raquel, fins que Déu s´apiadà d´ella i va infantar, primer Josep, i després Benjamí. I Anna, muller d´Elcana i mare de Samuel.

Per eixa esterilitat prèvia, Déu volgué fer vore ben clar que el do de la maternitat en el llinatge d´Abraham era gràcia directa del Cel. Isaac, Jacob, Josep el cast, Samuel, vaticinis del Salvador, nasqueren de mares llargament estèrils. El cas es repetirà en Santa Anna, i també en Santa Elisabet. Maria Santíssima i Joan el Baptista nasqueren de mares llargament estèrils. El poder i la misericòrdia de Déu resplendeix més i més.

En esta Novena, preparació i lloança a la Festa de la Nativitat de Maria, la figura de Santa Anna ens fa vore ben clar com Déu Nostre Senyor, compadit d´una humanitat estèril pel pecat, s´apiadà de nosaltres; i fent mare una dona madura, ens portà Maria, Salut del món, per tal que Ella ens duguera Jesucrist.

Dia nou

MEDITACIÓ

Hem aplegat a l´últim dia de la Novena; a la darrera meditació. Hui meditarem la paraula Salut tal com apareix en eixe inspiradíssim càntic que la sagrada litúrgia usa solemnement en quasi tots els seus oficis: el Benedictus.

En el temps que anaven a complir-se totes les Profecies, en un poblet de les muntanyes de Judà, habitava un matrimoni d´edat madura que no tenia fills. Ell era de nom Zacaries i pertanyia a la classe sacerdotal. Ella era Elisabet. Els dos procedien del llinatge d´Aaron, i els dos apareixien bons i justos als ulls de Déu.

Mentre oferia encens al temple, i el poble estava orant fora del tabernacle, Zacaries va vore un àngel a la dreta de l´altar de l´encens i quedà ple d´espant. I l´àngel li digué:

- No tingues por, Zacaries; la teua súplica ha estat escoltada. Elisabet, la teua muller, et donará un fill, i li posaràs el nom de Joan. Serà gran als ulls del Senyor. Jo sóc Gabriel€ Quedaràs mut, sense poder dir res, fins al dia que passe tot això: tu no has cregut les meues paraules, però al seu temps es compliran.

I Zacaries, en efecte, quedà mut. Tots comprengueren, en vore´l, que havia tingut una visió. Quan li nasqué el fill a Elisabet, en anar a posar-li nom, tot el món creia que s´anomenaria Zacaries, com son pare. Elisabet digué:

- No, s´ha de dir Joan.

Li demanaren parer al pare i Zacaries, com no podia parlar, escrigué: "El seu nom és Joan." Tots es meravellaren. I en eixe moment, recobrant la paraula, començà Zacaries a beneir Déu en acció de gràcies. I ple de l´Esperit Sant, profetitzava entonant un Càntic magnífic...

Benedictus Dominus Deus Israel, quia visitavit et fecit redemptionem plebi suae et erexit cornu salutis nobis...

Beneit siga el Senyor Déu d´Israel, perquè ha visitat el seu poble i l´ha redimit; i alçà en favor nostre el corn de la salut...

L´expressió hebrea que Sant Jeroni tradueix al llatí com "cornu salutis" és una imatge literària molt pròpia de les formes de dir dels hebreus. La paraula llatina "cornu" correspon a la castellana "cuerno" i a la valenciana banya o corn. Per als hebreus, el dir "cornu" o corn era expressar una idea de força, de potència, de vigor. "Cornu salutis" equival a dir salut poderosa o forta. I en efecte: el Messies, Jesucrist, del qual estava profetitzant Zacaries, era això: salut vigorosa per a tota la humanitat.

I eixa salut ens aplegava pel conducte de Maria: Zacaries ho sabia bé perquè feia poc de temps que havia hostatjat a la seua pròpia casa la Mare de Déu i Sant Josep, mentre ell era mut, és a dir, tot ficat cap a dins, ple de silenci espiritual per a rebre i entendre millor l´altíssim misteri que tenia a sa casa.

ORACIÓ

Mare de Déu de la Salut: feu-nos entendre, per mitjà de la figura de Zacaries, que hostatjant en nosaltres la Sagrada Família, i muts a les paraules mundanes, oberts només a les internes meditacions, és com aplegarem a sentir de veritat la presència de Jesús, Salut fortíssima de tota la humanitat. Amén.

FIGURA BÍBLICA

Santa Elisabet, mare del Baptista

Després de la Verge Maria i de Sant Josep, la primera persona del món que advertí que la Redempció havia començat fou Santa Elisabet. Zacaries, el seu marit, havia tingut segurament algun pressentiment del fet que Israel estava ja a les portes del temps messiànic. Però eixe pressentiment es va fer llum i evidència en Elisabet quan va vore entrar a sa casa a Maria. I comprengué a l´instant, per gràcia divina, que el Messies no és que estiguera pròxim; és que estava ja en este món: estava en la seua pròpia llar, baix del seu sostre, dins d´aquell sagrari viu de la Verge Santíssima, cosina seua.

Per això s´agenollà davant de Maria i prorrompé amb aquella salutació, semblant a la que els de Betúlia dirigiren i aclamaren Judit: "Ets beneïda entre totes les dones."

I afegí Elisabet, enfervorida i humiliant-se davant de la cosina: "I és beneït el fruit de les teues entranyes."

Santa Elisabet fou la primera dona que s´agenollà davant d´un sagrari. Santa Elisabet, mare del Baptista, que el portava a les entranyes, fou la primera dona que aclamà la Mare de Déu, comprenent per revelació divina, que amb Ella venia a sa casa la Salut del món.

Eren parentes, no hi havia el per què d´aquella reverència d´Elisabet a la cosina, i més encara perquè Elisabet era molt major. Però Elisabet comprengué de manera fulminant que el Cel havia baixat a la terra i entrava a casa seua.

La Visitació, que tan detallada i pulcrament ens descriu Sant Lluc evangelista, és un dels moments més tendres i espirituals del Nou Testament. Tot és divinament celestial en eixa escena: els personatges, els pensaments, les revelacions, les paraules...

Des d´aquell moment, Maria es constituí en la gran visitadora. Venturós el poble que aconsegueix ser visitat per Ella. Algemesí, a penes nascut, va rebre la seua Visitació, i li portà Jesús. Per això l´aclamem com a Mare de Déu de la Salut. Per això, Algemesí sencer, els horts i les séquies, el campanar, els cors i les ànimes, li diuen enfervorits, com Santa Elisabet li digué: "Ets beneïda entre totes les dones! I és beneït el fruit de les teues entranyes, Jesús!"

Vítol a la Mare de Déu de la Salut!

Gojos a la Mare de Déu de la Salut

(Text de Martí Domínguez. Adaptat a la melodia antiga, que és la que es cantava a la Capella.)

Puix de vós ens ha nascut?qui és salut de tots els dies ...?Cureu nostres malalties?Mare de Déu de la Salut!

El tronc buit d´una morera?fou com el cofre diví,?on retrobà Algemesí?vostra santa imatge vera.?I el goig del poble menut,?s´estén per les alqueries.

Cureu nostres malalties €

Buscant vostra advocació?tres noms en sorteig posaren,?i les tres voltes trobaren?de la Salut la lliçó.?És clar, si a Jesús heu dut,?que eixa advocació ens tries.

Cureu nostres malalties €

Soldat de la Germania,?quan un ferrer us guardava,?disparant-vos, mort trobava,?perquè el tir girà la via.?A l´odi sempre heu vençut?i tortes, adreceu les vies.

Cureu nostres malalties €

Gerreta que mai s´acaba.?Llàntia d´altar sempre encesa.?Vela blanca sempre estesa?cara als vents de la mar blava.?Dels rius del Cel sou l´assut?que a brolls les gràcies ens fies.

Cureu nostres malalties €

Mare de Déu moreneta.?Capell de Berca en l´andana.?Dels horts de Crist, hortolana,?dels nius del Cel, colometa.?Cada instant, cada minut,?a tot´ hora, tots els dies.

Cureu nostres malalties €

Algemesí, més que en bronze,?és al cor on acarona?els fets, quan vos féu Patrona?el gran Papa Pius XI.?L´escrit, de Sant Pere, han dut,?lloant-vos amb mil folies.

Cureu nostres malalties €

Féreu ja, Mare divina,?de nostre poble una llar;?i el poble us va coronar?fent-vos també sa Regina.?Algemesí, commogut,?brollava de lletanies.

Cureu nostres malalties €

De l´Església branca i membre,?Algemesí us és fidel,?tornant-se un trosset de cel?en cada vuit de Setembre.?Commemorant que heu nascut,?balla velles melodies.

Cureu nostres malalties €

Quan estem plens d´alegria,?o el dolor ens agabella,?les portes de la Capella?són nostre port, nit i dia.?Puix sou remei i virtut?en penes i en alegries.

Cureu nostres malalties €

Tres voltes fóreu portada?en processó cap a Alzira,?i, sense deixar la cadira,?les tres féreu retornada.?Quant i quant ens heu volgut?que al vostre Fill ens confies.

Cureu nostres malalties €

Si prop la Morera vostra?nou nits us hem fet l´ofrena,?l´última nit de Novena?beneïu-nos, Mare nostra.?Puix de Vós ens ha nascut?Qui és salut de tots els dies.

Cureu nostres malalties €

Virolai de la Mare de Déu de la Salut

Commemoratiu del VII centenari de la troballa de la Santa Imatge

Estrella del matí,?mística font, altíssima palmera,?Mare que Algemesí?fa set segles trobara en la morera;?pou refrescant, de gràcies mai eixut,?que rega nostra fe tots els dies,?sigueu salut de nostres malalties,?Mare de Déu de la Salut€

Mare de Déu! Mare de Déu!?vos criden nit i dia a mitja veu?els fills d´Algemesí;?Mare de Déu€ Mare de Déu,?que set-cents anys en este poble esteu:?quedeu-vos per sempre ací,?no ens deixeu,?font de Salut, estrella del matí€!