El 13 de setembre celebrem la festa de Sant Joan Crisòstom, la vida del qual està ben documentada, tant per Pal·ladi, amb el seu Dialogus de vita Chrysostomi, com per diversos historiadors del segle V (com Sòcrates) que ens han transmès notícies d´aquest bisbe.
Joan, que va nàixer a Antioquia de Síria sobre el 347 al si d´una família cristiana acomodada, va ser batejat pel bisbe Meleci quan tenia 18 anys. Anomenat ja des del segle IV, "Crisòstom", que vol dir "boca d´or", per la virtuositat de la seua eloqüència, és el més gran dels predicadors de l´Església grega. El seu discurs, com diu el P. Cebrià Pifarré, monjo i teòleg a la seua obra "Literatura Cristiana antiga", és expressat "amb una llengua precisa, i clara, plena de ritme i d´harmonia".
Joan estudià filosofia i retòrica. Va voler ser monjo, però per l´oposició de sa mare no va emprendre el camí de la vida monàstica. Només quan va morir sa mare va passar cinc anys al desert fent vida eremítica, tot i que per la seua salut tornà a Antioquia. Després passà dos anys sol en una cova, ocupat en llegir i memoritzar la Sagrada Escriptura.
El 381 va ser ordenat diaca pel bisbe Meleci i el 386, prevere. Joan Crisòstom va ser un escriptor prolífic, amb obres en defensa de l´Església, del monaquisme o de la virginitat. Entre les seues obres més importants, de gran importància, tant per la quantitat com per la seua qualitat, cal destacar les 76 homilies sobre el Gènesi i diversos textos sobre els Psalms, el llibre de Job, els Profetes, i els Evangelis, així com també sobre les cartes de Sant Pau i de Sant Joan.
Dotat d´ascendent moral, humil i fraternal, pràctic i moralitzant més que místic, pastor més que teòleg i gran coneixedor de l´ànima humana, el Crisòstom sobreeixí com a exegeta i catequista de la Paraula de Déu, i es va fer famós pels seus sermons, adreçats al poble cristià d´Antioquia, criïlla de cristians, pagans i jueus, on denuncià la corrupció que existia a la ciutat.
Home d´una gran eloqüència, excel·lí en la predicació, i per això rebé el sobrenom de "Crisòstom". Bon comunicador, sabia adreçar-se a l´auditori amb un to col·loquial, personalitzat i concret. En els seus sermons, Sant Joan Crisòstom s´adaptava a les situacions de les persones, amb una preocupació particular pel bé espiritual dels mes dèbils de la societat: els xiquets, la gent pobra i marginada, els malalts, els ancians, els catecúmens i els neòfits. Tant viva era la seua predicació, que a voltes prenia la forma de diàleg amb l´assemblea, per així explicar la Sagrada Escriptura d´una manera més viva.
Sant Joan Crisòstom, que va ser un pastor de l´Església sol·lícit pels pobres, sobreeixí com a missioner i reformador de costums. Amb la seua veu poderosa increpava, amenaçava, animava i consolava. Va ser una veu lliure que denuncià els excessos i el luxe dels poderosos, per això ell mateix va traure de la casa on vivia, tot allò que era superflu, per així ajudar els pobres. En els sermons deia amb valentia: "Desitges venerar el Cos de Crist? No el menysprees quan el contemples despullat en els pobres. No el veneres ací al temple amb seda, si en eixir l´abandones en el fred". I: "De què servirà adornar la taula de Crist amb or, si el mateix Crist mor de fred?".
Consagrat Patriarca de Constantinoble el 398, el Crisòstom reformà els costums del clergat, dels monjos, de la noblesa i del poble. Apòstol de la caritat defensà els més necessitats. Però la seua valent denúncia de la corrupció li va portar molts problemes. A més, per enveges, el bisbe Teòfil d´Alexandria convocà un Concili que condemnà Joan Crisòstom, per la qual cosa l´emperador el va desterrar. De retorn a la ciutat, va ser aclamat amb goig pel poble, que l´estimava. Un temps més tard, i per un ressentiment de l´emperadriu Eudòxia, Joan Crisòstom va ser desterrar de nou, ara l´Armènia Menor. En el seu exili, el bisbe Joan, ja amb 60 anys, continuà la predicació, i quan ja no pogué predicar, escrigué una abundant correspondència. La cort de l´emperador, preocupada per la popularitat de Crisòstom, el desterrà a un lloc encara més solitari on va morir el 14 de setembre del 407.
Asceta piadós, guia espiritual i pastor eminent, amb el seu excepcional talent oratori, Sant Joan Crisòstom sabia aplicar els textos bíblics a la vida de cada dia, recordant que el bé no consisteix només en fer actes piadosos, sinó sobretot en viure una caritat activa, i en una ajuda social a la comunitat.
Sant Joan Crisòstom, doctor de l´Església, és un dels millors representants de la Patrística i és venerat tant per l´Església d´Orient com per la d´Occident.
