Hui 22 de setembre celebrem la festa del Beat Aureli de Vinalesa i dels altres 11 Beats màrtirs valencians, que pertanyien a l´Orde dels Caputxins, i que van ser beatificats pel papa Joan Pau II l´11 de març de 2001. Tots ells eren frares, alguns preveres i d´altres germans, amb edats que anaven dels 23 als 80 anys i que pertanyien a la Província de la Puríssima Sang de Crist de València. Tots ells van ser martiritzats en diversos llocs del País Valencià pel fet de ser religiosos, sense que hi haguera un judici amb les mínimes garanties.

El P. Aureli de Vinalesa (Josep Ample Alcaide) va nàixer en aquesta vila de l´Horta el 3 de febrer de 1896 i va morir màrtir del Crist a prop del barranc del Carraixet el 28 d´agost de 1936. El P. Aureli va fer la professió com a caputxí el 10 d´agost de 1910, i va ser ordenat prevere a Roma, el 26 de març de 1921. Va ser director de l´Estudi Filosòfic-Teològic del Tercer Orde Franciscà, confessor i predicador. Es v refugiar a casa dels seus pares on va ser detingut el 28 d´agost de 1936, dia que va ser martiritzat.

El P. Ambròs de Benaguasil (Lluís Valls Matamales) va nàixer el 3 de maig de 1870. va fer la professió el 28 de maig de 1891 i fou ordenat prevere el 22 de desembre de 1900. va ser un home de pregària i de caritat i en deixar el convent de Massamagrell, se n´anà a Vinales on va ser detingut i assassinat el 24 d´agost de 1936.

El P. Pere de Benissa (Alexandre Mas Ginestar) va nàixer el 13 de desembre de 1877 i va fer la professió el 4 d´agost de 1894. Fou ordenat prevere el 22 de desembre de 1900. El P. Pere Mas s´ocupà de la pastoral de la joventut i de la catequesi de xiquets, a més del ministeri de la confessió. En deixar el convent de Massamagrell, se n´anà a casa de la seua germana, al Verger. En ser detingut el 26 d´agost de 1936, va ser mort aquell mateix dia.

El P. Joaquim d´Albocàsser (Josep Ferrer Adell) va nàixer el 23 d´abril de 1879. Va fer la professió com a caputxí el 3 de gener de 1897 i va ser ordenat capellà el 19 de desembre de 1903. Va ser missioner a Colòmbia, i en tornar al País Valencià va ser designat rector del Seminari Seràfic de Massamagrell. Es va refugiar a Rafelbunyol i detingut el 30 d´agost de 1936, fou portat al seu poble i assassinat en la carretera de la Pobla Tornesa a Vilafamés.

El P. Modest d´Albocàsser (Modest Garcia Martí) va nàixer el 17 de gener de 1880. va fer la professió el 3 de gener de 1897 i fou ordenat capellà el 19 de desembre de 1903. fou també, com el P. Joaquim Ferrer, missioner a Colòmbia i després estigué al convent de l´Olleria, del qual va ser superior. Es va refugiar a casa de la seua germana i va ser detingut el 13 d´agost de 1936, juntament amb el seu germà capellà, mossèn Miquel Garcia. Els dos van ser afusellats al terme d´Albocàsser.

El P. Germà de Carcaixent (Josep Mª Garrigues Hernàndez) va nàixer el 12 de febrer de 1895. Va fer la professió el 15 d´agost de 1912 i fou ordenat prevere el 9 de febrer de 1919. Es va dedicar a l´ensenyament de la joventut com a professor del Seminari Seràfic de Massamagrell. Es va refugiar a casa dels seus pares, a Carcaixent i va ser detingut el 9 d´agost de 1936 i assassinat l´endemà dia 10.

El P. Bonaventura de Puçol (Juli Esteve Flors) va nàixer el 9 d´octubre de 1897. Va fer la professió el 17 de setembre de 1914 i fou ordenat prevere a Roma el 26 de març de 1921. Era llicenciat en Dret Canònic per la Universitat Gregoriana de Roma. Va ser professor dels jóvens novicis d´Oriola. Es va refugir a la casa paterna, a Puçol i va ser arrestat el 25 de setembre de 1936. Morí l´endemà, dia 26, a Gilet.

El P. Jaume de Rafelbunyol (Jaume Mestre Iborra) va nàixer el 10 d´abril de 1909. Va fer la professió el 7 de juny de 1925 i fou ordenat capellà a Roma, el 26 de març de 1932. Era doctor en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i vicerector del Seminari Seràfic de Massamagrell. Es va refugiar a Rafelbunyol i va ser detingut el 26 de setembre de 1936. La nit del 28 al 29 següent, va ser afusellat juntament amb son pare i els seus hui germans.

El G. Enric d´Almassora (Enric Garcia Beltran) va nàixer el 16 de març de 1913 i era diaca. Va haver d´abandonar el convent d´Oriola i se n´anà a Almassora a casa dels seus pares. Fou arrestat l´1 d´agost de 1936 i afusellat el 16 del mateix mes.

El G. Fidel de Puçol (Marià Climent Sanchis) va nàixer el 8 de gener de 1856. Feu la professió el 14 de juny de 1881. Es va distingir pel seu esperit de pregària i de caritat fraterna. Es va refugiar a Puçol i va ser detingut el 27 de setembre de 1936, i assassinat a Sagunt aquell mateix dia.

El G. Bernat de Lloc Nou d´En Fenollet (Josep Belda Grau), que va nàixer el 23 de juliol de 1867, feu la professió el 2 de febrer de 1901. Després de passar tota la seua vida al convent d´Oriola com a sastre dels frares, es va refugiar a casa dels seus familiars, i detingut el 30 d´agost de 1936, va morir màrtir al Genovés, el 4 de setembre següent.

El G. Pacífic de València (Pere Salcedo Puchades) va nàixer a Castellar el 24 de febrer de 1874. Va fer la professió el 21 de juny de 1900 i va morir a Montolivet el 12 d´octubre de 1936.

Tots aquests màrtirs caputxins valencians ens recorden la fidelitat a Jesucrist, pel qual aquests germans van preferir morir, abans d´apostatar de la fe, com fan també encara hui en dia tants i tants cristians a Síria, Iraq o Nigèria.

Amb la seua vida i amb la seua mort, el Beat Aureli de Vinalesa i els altres màrtirs caputxins valencians, van ser testimonis de l´amor sense límits i de la confiança en el Déu que salva i que conforta.