30 de setembre: Sant Jeroni

Jeroni, anomenat "lletrat d´autoritat indiscutible en el camp dels estudis bíblics", subratllava la necessitat de familiaritzar-se amb els textos escripturístics, que nodreixen la nostra fe. I per això, la frase: "Ignorar l´Escriptura és ignorar el Crist", va ser recollida pel Vaticà II, per corroborar la importància de la Paraula de Déu.

Venerat a Alfarrasí i al Lloc Nou de Sant Jeroni, aquest sant va nàixer el 347 a Estridó, a prop dels confins entra la Dalmàcia i Pannònia i va morir a Betlem el 30 de setembre de 420, com canten aquests Goigs: "En la Dalmàcia nasquéreu,/ de llinatge principal,/ i essent jove mantinguéreu/ la innocència Baptismal:/ En las lletras u primor/ fóreu molt prest ensenyant,/ Sant Jerini, gran doctor,/ siàu nostre advocat".

De família cristiana, ben situada econòmicament, Jeroni cursà brillantment estudis literaris (gramàtica i retòrica) a Roma. Fascinat pels tresors de la literatura llatina, la passió pels clàssics ja no l´abandonaria mai. Va ser a Roma, on a la primeria portà una vida frívola, on va ser batejat. Durant el temps que va passar a Trèveris (367-370) llegí les obres de Sant Hilari de Poitiers, i s´interessà per l´ideal monàstic d´Orient., a Aquileia, al voltant del bisbe Valerià, Jeroni i els seus companys Rufí, Cromaci i Heliodor, formaren una comunitat ascètica. Però degut al seu caràcter, l´experiència monàstica resultà inviable.

Amb Rufí viatjà a l´Orient i a Antioquia de Síria conegué el bisbe Paulí. Entre el 376 i el 378, Jeroni va fer vida ascètica a Alep, aquesta ciutat tan castigada actualment per la guerra, al desert de Calcis, on estudià hebreu. En tornar a Antioquia fou ordenat prevere pel bisbe Paulí, i amb ell assistí al Concili de Constantinoble el 381, i després acompanya Paulí a Roma, on va viure entre el 382 i el 385: "A Roma vos encamina/ la mà de la Providència:/ a vostra santa presència/ Sant Damas molt bé endevina/ per lo vostre gran fervor/ que de Déu sou l´enviat". Va ser durant aquests tres anys, que Jeroni es va dedicar a la revisió de la versió llatina del Psalteri.

Monjo auster i erudit, i amb una gran facilitat literària. Jeroni, que tenia un gran prestigi entre el matriarcat romà (que seguia els seus cursos bíblics a l´Aventí) hagué de suportar les crítiques del clergat de Roma, ja que pels seus excessos verbals, es mirava amb recel la vida monàstica.

En morir el papa Damas, que havia fet Jeroni el seu assistent, el nostre sant, el 386 se n´anà a Betlem, on va viure a prop de la basílica de la Nativitat fins a la seua mort el 420: "Del desert cercàu les vies/ per fer vida retirada;/ i Roma heu abandonada/ defugint ses alegries./ De Betlhèm nostre Senyor/ vos ha atret a son costat". A Palestina Jeroni establí cenobis llatins, un per a hòmens i un altre per a dones, a més d´una hostatgeria per a pelegrins.

Segons el P. Cebrià Pifarré, teòleg i monjo de Montserrat, en la seua obra "Literatura Cristiana antiga", en Jeroni "l´intel·lecte sobreïx més que l´asceta", ja que va ser un escriptor "d´autoritat indiscutible en el camp dels estudis bíblics". Home de contarstos, la seua "l´activitat literària de Jeroni durant els anys a Betlem, fou intensa". Tot i el seu caràcter irascible, "gastà la seua vida i les seues habilitats intel·lectuals en polèmiques, a voltes violentes".

Sant Jeroni és un dels quatre pares de l´Església d´Occident i ja Sant Agustí el va anomenar pare de l´Exegesi bíblica. Va ser un gran llatinista, i se´l coneix sobretot, pel fet d´haver traduït la Bíblia de l´hebreu al llatí: és la coneguda Vulgata, anomenada així, perquè és la traducció "de vulgata editio", o edició per al poble.

A la nostra terra, és conegut el monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a Alfauir, fundat el 1388. Va ser Alfons el Vell, net del rei Jaume II, qui donà el cenobi als jerònims de Xàbia i Pere March (pare del poeta Ausiàs) qui començà la seua construcció. Al segle XVI va estar protegit per la família Borja, que construí el claustre superior renaixentista, l´aljub i les fonts del Pati dels Tarongers. El monestir, declarat Bé d´Interès Cultural, presenta una gran diversitat d´estils (del gòtic i el mudèjar al barroc, el renaixentista o el neoclàssic) ja que la seua construcció s´allargà fins el segle XVIII.

Acostar-se a la Bíblia, i d´una manera particular als Salms i al Nou Testament (com ens ensenya Sant Jeroni) és essencial per a tots els qui ens anomenem seguidors de Jesús., per conèixer més el misteri de Déu.

La Bíblia ens és un mitjà per aproximar-nos a Déu, el gran desconegut per al nostre món. Per això, és important que l´Escriptura ocupe un lloc central en la vida dels creients, tot i que els més jóvens consideren aquest llibre, antic i amb un llenguatge difícil de comprendre.

Jeroni es preguntava com era possible viure sense l´Escriptura, a través de la qual s´aprèn a conèixer el mateix Crist, que és la vida del creient (Epístola 30,7). I afirmava: "És la Bíblia l´instrument amb el qual, cada dia Déu parla als fidels" (Epístola 133,13) Per això, Sant Jeroni s´adreçava al prevere Nepocià, aconsellant-li que la Bíblia no caiguera mai de les seues mans, perquè l´Escriptura és el tresor que porta l´Església a tots els pobles i el mitjà per conèixer més Jesucrist.

Per la seua traducció de la Bíblia, Sant Jeroni és patró del gremis de Llibreters i dels estudiosos de la Sagrada Escriptura, com canten els Goigs del sant: "Lo llibre per excel·lència,/ n´és la Bíblia sens dubtar;/ per poder-la interpretar,/ confronteu amb gran paciència,/ els textos de l´antigor,/ que al llatí heu traslladat". Altres Goigs també exalcen la figura de Sant Jeroni com a patró dels llibreters: "Dels llibreters, Sant Doctor,/ siàu tots temps advocat:/ feu que´ns tinga de bon grat/ Jeroni, nostre Salvador".

A Sant Jeroni, que ens ensenya a conèixer i a estimar més la Bíblia, agraïts li cantem en aquest dia de la seua festa: "De la Iglesia llum y ardór,/ en Doctrina, Santedat:/ Sant jeroni, gran dictor,/ siàu nostre advocat".