Hui 5 de setembre, a la catedral de Girona, tindrà lloc la beatificació de la Germana Josefa Monrabal Montaner, nascuda a Gandia i membre de l´Institut de Religioses de Sant Josep de Girona, en una celebració que serà presidida pel cardenal Ángelo Amato, Prefecte de la Congregació per a la Causa dels Sants, i a la qual hi assistirà també el bisbe de Girona i l´arquebisbe de València.

Aquesta valenciana, juntament amb les religioses Fidela Oller Angelats nascuda a Banyoles el 1869 i Facunda Margenat Roura, nascuda Girona el 1876 (beatificades també hui), va donar la vida pel Crist a l´inici de la guerra civil de 1936, i per això aquestes tres religioses ens són proposades per l´Església com a exemples, degut al seu testimoniatge com a màrtirs de la fe.

Ha estat el papa Francesc qui ha reconegut la tasca heroica que aquestes tres religioses van dur a terme "amb fidelitat i coherència fins al final, i que l´Institut de Religioses de Sant Josep de Girona manté viva".

Josefa Monrabal va nàixer a Gandia el 3 de juny de 1901. Son pare, Vicent Monrabal Puig, nascut a Gandia i que tenia un negoci de pells i sa mare, Clara Montaner Chàfer, de Ràfol de Salem eren cristians convençuts. Com ha dit la Germana Teresa Fernández, Postuladora de la Causa de Beatificació, "Josefa, ja des de menuda era bona, piadosa i generosa, tot i que una miqueta entremaliada".

Durant la seua joventut, Josefa anava a cuidar malalts, als quals els portava medicines, roba i aliments. Josefa va voler ser Religiosa Carmelita de la Caritat, però per oposició de son pare no va poder ser-ho.

El 4 de juny de 1927 van arribar a Gandia les religioses de Sant Josep de Girona, i s´instal·laren al carrer Valier, amb l´objectiu de cuidar els malalts. Josefa va començar a col·laborar amb aquestes religioses i va ser en morir son pare el 9 de març de 1928, que la mare de Josefa animà la seua filla a ingressar en les religioses de Sant Josep. Així el setembre d´aquell mateix any, Josefa se n´anà a Girona, on començà el noviciat el 18 de març de 1929.

Josefa Monrabal va fer la professió temporal el 1931, i va ser destinada Vila-real on es va dedicar a l´atenció dels malalts, com feien les altres religioses. El 1934 tornà a Girona on va fer la professió perpètua, després de la qual la Germana Josefa va ser destinada de nou a Vila-real, a la comunitat que les Religioses de Sant Josep tenien allí, fins que l´estiu de 1936 fou expulsada violentament i va anar a refugiar-se a casa del seu germà Andreu, que vivia a Gandia, al carrer de Baix número 15, on va ser detinguda. Sense judici previ i sense cap mena d´explicació, es van emportar les Germanes Josefa i Fidela, sense que elles oferiren cap resistència. Per això "el seu exemple ha esdevingut un referent per als qui volen ser testimonis d´entrega i de fidelitat".

La Germana Josefa va rebre la palma del martiri el 29 d´agost, en el lloc conegut com la Pedrera de Gandia, al costat de la carretera que va de Gandia a Xeraco. Juntament amb la Germana Josefa Monrabal, també va donar la vida per Crist la Germana Fidela Oller, que en aquell moment era la superiora de la comunitat de Gandia.

La Germana Josefa, que era pietosa i caritativa, pertanyia a les Religioses de Sant Josep de Girona, una congregació fundada per Maria Gay i Tibau, que es dedica a "alleujar el dolor i a sembrar la pau", lema aquest de la institució. Actualment hi ha 400 religioses de Sant Josep de Girona repartides en 54 comunitats d´Europa, Amèrica Llatina i Àfrica, que continuen amb el carisma que va deixar la fundadora, la Mare Maria Gay.

Serà demà dia 6, a Gandia, quan a la col·legiata se celebrarà una Eucaristia d´acció de gràcies. Precisament el procés de beatificació va començar a la diòcesi de València, ja que va ser ací on la Germana Josefa Monrabal, juntament amb la Germana Fidela, va donar la seua vida pel Crist.

Com ha dit la Germana Mª Carmen Cid, Religiosa de Sant Josep de Girona, "sempre he admirat la fidelitat i la serenor amb que les nostres germanes van afrontar el moment en què se´ls demanava l´entrega de la seua pròpia vida per no haver renunciat a la seua fe i per haver-se mostrat coherents amb el seu compromís en el seguiment del Crist, fins a patir el martiri".

Aquestes tres màrtirs de la fe seran beatificades hui, sense necessitat d´haver fet cap miracle, ja que el martiri és el màxim miracle de generositat i de santedat que l´Església reconeix.

Com ha dit el bisbe de Girona, Francesc Pardo, la beatificació d´aquestes tres religioses és una invitació "a la missió d´esdevenir testimonis de Crist", i "a donar raó de la nostra esperança". I també a viure amb "comunió amb els germans i les germanes de les Esglésies que hui sofreixen persecució i martiri, només per portar el nom de cristians". El martiri d´aquestes tres dones consagrades ens ha d´ajudar a "valorar la missió de l´Institut de Religioses de Sant Josep de Girona", presents al nostre País en les comunitats de Gandia i de Burjassot, on continuen el carisma d´aquestes tres màrtirs de la fe, i de la fundadora, Maria Gay.