Hui dia 21 d´octubre celebrem la festa del sant Abat Hilarió, nascut a Tabatha, a prop de Gaza, a Palestina. Ja des dels inicis del cristianisme, amb la mort a la creu de Jesús, i el martiri dels Apòstols i dels primers cristians (Policarp, Ireneu, Cebrià, Perpètua i Felicitat...) l´Església es va vore perseguida pel poder romà, fins que el 313, amb la pau de Constantí, pogué viure amb llibertat. Després d´aquests anys de persecució, amb Sant Antoni a Egipte, va nàixer la vida monàstica, com una resposta a viure la fe d´una manera radical, com els màrtirs.

La vida de Sant Hilarió és admirable pel seu exemple de fidelitat a la gràcia i per la seua obertura a l´Esperit, així com també per la seua caritat.

No sabem amb exactitud l´any del seu naixement, tot i que podem deduir-la per les dades que ens donà Santa Jeroni, en dir que a la mort de Sant Antoni, l´any 356, Hilarió tenia 75 anys. Per tant, Hilarió va nàixer el 281.

Hilarió va sobreeixir en grans virtuts com l´austeritat de vida, la pregària, la humilitat i l´alliberament d´esperits impurs a aquells que estaven posseïts pel Maligne. Alguns han posat en dubte la seua existència, com si la seua vida fóra producte de la imaginació dels primers cristians. Però això és insostenible davant el testimoni dels escriptors de més renom, com Sant Jeroni en la seus "Vita Patrum", o Vida dels Pares, i també Sant Atanasi, Sant Epifani o Hesiqui que el menciona a les "Acta Sanctorum".

Aquest palestí provenia de família pagana, de posició econòmica acomodada. Segons Sant Jeroni, quan Hilarió va deixar sa casa per tal d´anar-se´n a estudiar a Alexandria, centre de la ciència i de la saviesa d´aquell temps, el jove, que tenia 15 anys i amb una ànima noble i amb una voluntat de ferro, era ja un cercador de la veritat, cosa que va facilitar el seu ingrés al cristianisme. No sabem quan va abraçar la fe a Alexandria mateix, seu fundada per l´Evangelista Sant Marc, il·lustre pel martiri de Santa Caterina i bressol del gran doctor de l´Església, Sant Atanasi.

La característica dels grans sants és que sabem conformar la seua vida amb la fe, que va modelant el dia a dia, sense caure en la mediocritat ni en la monotonia. Segurament Hilarió va sentir parlar d´Antoni, aquell ermità que, al desert d´Egipte, i per amor al Crist havia renunciat als seus béns i portava una vida de pregària i de treball. Segurament Hilarió, no per curiositat sinó atret per la santedat de vida de l´Abat Antoni anà a trobar-lo al desert, a prop del Nil. Sant Jeroni ens diu que quan Sant Antoni veié Hilarió i li digué: "Benvingut Llucifer, que t´alces a l´aurora", que és la frase que en el profeta Isaïes es refereix a l´àngel caigut, i que Sant Antoni l´aplicà en sentit contrari a Hilarió. El nostre sant va passar dos mesos amb Sant Antoni per tal d´aprendre del sant abat els seus costums, guardar en el cor les seues paraules i conformar la seua vida amb la del sant ermità.

Quan Hilarió tornà a la llar paterna, trobà que havien mort els seus pares i que era l´hereu d´una herència considerable. Per por a quedar presoner dels diners, de les riqueses i de la comoditat de vida, Hilarió va donar tot el que havia rebut dels pares als seus germans i als pobres i se n´anà a viure al desert, a prop de Gaza. Hilarió, que vivia amb una extrema frugalitat, va rebre de Déu el poder sobre els dimonis, cosa que li va proporcionar una gran fama, degut als seus miracles. Però per no caure en la vanaglòria de la gent que l´admirava pels seus prodigis curant els cossos i els esperits, i pel seu desig de viure en la soledat, Hilarió s´embarcà amb destinació a Sicília, on també va fer miracles i prodigis. Per això, en un nou intent de passar desapercebut, se n´anà a Dalmàcia i després a Xipre, on s´establí amb Hesiqui. Aquest, un temps més tard, va ser enviat per Hilarió a Palestina perquè visitar els cristians.

Hilarió, ja amb 90 anys, va morir. Hesiqui, que vivia a Palestina se n´anà a Xipre i traslladà les relíquies de Sant Hilarió a diverses parts de Xipre, a Palestina i també a Àsia Menor.

Sant Hilarió, monjo i home de Déu, ens interpel·la encara hui, per la seua radicalitat en la vida de fe i pel seu exemple en el seguiment de

Jesucrist. Que aquest sant abat ens ajude a viure, als monjos i a tots els cristians, sense aigualir la nostra fe, sinó més aviat a seguir el Crist amb fermesa i amb valentia.