Cada 26 d´octubre, celebrem la festa de Santa Paulina Jaricot, una dona que va iniciar l´obra de la Propagació de la Fe. I és per això que cada tercer diumenge d´octubre, l´Església celebra el dia de les missions.
Paulina va nàixer a Lió el 22 de juliol de 1799. De menuda va ser una xiqueta piadosa i fortament religiosa, que aprengué a viure en esperit de sacrifici per vèncer la gola, la ira, l´orgull i la peresa. Però de jove, i influenciada per una amiga seua molt vanitosa, Paulina caigué també en aquest defecte, tot i que ni les joies ni les festes no la satisfeien. Un dia , en una d´aquelles festes, Paulina va caure i es va donar un colp molt fort, quedant-se muda i greu. Sa mare va demanar a Déu la salut de la filla, oferint a canvi la seua vida. Així la mare de Paulina va emmalaltir i morí, i Paulina va recobrar la salut.
Poc després, la jove entrà en un temple i sentí predicar un capellà sobre la vanitat, tan enganyosa. Després del sermó, Paulina anà a confessar-se, i el capellà li aconsellà que abandonara tots els costums mundans i visquera en humilitat. Paulina va abandonar les festes a les quals acudia abans, i es dedicà a visitar els malalts. Quan el 1814 el papa Pius VIIè va ser alliberat de la presó on l´havia tancat Napoleó, tot el poble eixí al carrer per tributar-li un homenatge en el seu viatge cap a Roma. I va ser quan el papa passà per davant de la casa de Paulina, que la beneí, posant les seues mans sobre el cap de la jove.
Un dia, Paulina, en tornar a sa casa, entrà a la cuina on trobà la dona que feia la faena. Paulina li demanà que li explicara alguna història, i la cuinera li digué que si l´ajudava a acabar allò que estava fent, li contaria un relat que li agradaria molt. Paulina la va ajudar i després la seua crisda li va llegir, d´una revista de missions, les aventures dels missioners que es trobaven al Tercer Món, i que evangelitzaven aquells pobles, enmig d´una multitud de problemes econòmics i de perills. En aquella revista, els missioners demanaven als catòlics que els ajudaren per mitjà de la pregària i també econòmicament, per així poder continuar l´activitat pastoral. En eixe moment, Paulina va tindre una idea lluminosa: reunir persones piadoses perquè contribuïren econòmicament, i enviar els diners als qui estaven a les missions. Així, Paulina organitzà una obra que s´anomenaria de la Propagació de la Fe. Eren grups de deu persones que pregaven pels missioners, i que recollien diners per enviar-los a les missions.
El germà de Paulina, que era prevere, proposà la idea de la seua germana a altres capellans de París, i d´aquesta manera es van organitzar nous grups de Propagació de la Fe. El projecte de Paulina es va estendre ràpidament per tot França, i les ajudes als missioners van començar a augmentar considerablement. Pràcticament ningú no sabia (ni ho sap ara) de qui havia estat la idea dels grups de Propagació de la Fe, per`allò important era ajudar els missioners. Paulina va formar altres grups de quinze persones, cadascuna de les quals es comprometia a resar cada dia un misteri del rosari pels missioners. Així, entre les quinze persones, es resava cada dia un rosari complet per les missions.
Paulina se n´anà a Roma per contar-li al papa Gregori XVI la seua idea per propagar la fe. I el papa aprovà plenament el projecte de Paulina, i l´estengué a tota l´Església. Quan la jove va tornar a Françà, es va confessar amb el Rector d´Ars, Sant Joan Mª Vianey que va aprovar el seu projecte a favor de les missions i la va profetitzar els sacrificis que hauria de patir, per tal que aquest projecte tinguera èxit. I efectivament, la profecia del Rector d´Ars es va complir, ja que Paulina hagué de patir incomprensions i sofriments de tota mena.
El 9 de gener de 1862, contenta per l´obra de la Propagació de la Fe, Paulina va morir. Vint anys més tard, el 1882, el papa Lleó XIII estengué l´obra de la Propagació de la Fe a tot el món.
