Hui 31 d´octubre és Sant Alfons Rodríguez. Com que va desaparèixer la seua partida del seu baptisme, els biògrafs d´aquest sant no saben la data exacta del seu naixement, tot i que hi ha un acord, bastant general, que accepta que Sant Alfons va nàixer a Segòvia el 1533, encara que desconeixem el dia i el mes.
Alfons, que va ser fill de Diego Rodríguez i de Maria Gómez, un matrimoni dedicat al comerç de roba, va ser el segon dels onze fills (set xics i quatre xiques) d´aquests esposos. Quan Alfons tenia dotze anys, van arribar a Segòvia dos dels primers jesuïtes, un d´ells el P. Fabro, que es van hostatjar a casa de Diego Rodríguez, tot i que després passaren a viure a una casa de camp. D´aquella estada dels dos jesuïtes a casa dels pares d´Alfons, el jove va quedar impressionat, ja que d´ells va aprendre a resar el rosari, ajudar a missa, confessar-se i la doctrina cristiana.
El pare d´Alfons l´envià, juntament amb el seu germà major, a estudiar al col·legi dels jesuïtes d´Alcalà. Però Alfons només va poder estudiar un any en aquest centre, ja que en morir son pare, la mare decidí que només el primogènit continuara els estudis, mentre que Alfons va tornar a la casa paterna per posar-se al capdavant del negoci familiar. Sembla que Alfons no tenia aptituds per portar el negoci, que començà a anar de mal en pitjor.
Aconsellat per sa mare, Alfons es va casar amb Maria Juárez que posseïa una xicoteta fortuna. D´aquest matrimoni van nàixer dos fills, un dels quals morí prematurament, i un temps després morí també la dona d´Alfons i l´altre fill. No cal dir que aquesta desgràcia va fer que Alfons caiguera en una profunda crisi. Però després de fer una confessió general amb el P. Joan Baptista Martínez, predicador de la Companyia de Jesús, Alfons va passar tres anys de rigorosa penitència, amb dejunis i pregàries.
En 1569 Alfons va cedir els seus béns a les seues germanes i se n´anà a València per buscar el seu confessor, el P. Lluís Santander, rector del col·legi que la Companyia tenia en aquesta ciutat, amb la intenció de comunicar-li el seu desig de ser jesuïta. Com que ja tenia vora quaranta anys, i no tenia estudis, a més de ser un home amb poca salut, el P. Santander el va col·locar en casa d´un comerciant, fins que Alfons decidí fer vida eremítica. El P. Santander li ho va desaconsellar, i després, malgrat les dificultats, Alfons va ingressar en la Companyia de Jesús, on fou admès el 31de gener de 1571. Sant Alfons Rodríguez va fer el període de prova, no se sap si a la casa dels jesuïtes de València o a la de Gandia, i sis mesos després, el 10 d´agost, Alfons arribà a Palma de Mallorca, al col·legi Mont-sión, on va residir tota la seua vida. Va ser el 5 d´abril de 1575 quan va fer la professió temporal i el 5 d´abril de 1582, la perpètua. Cal dir que des de la professió temporal a la perpètua, Alfons va viure un temps dolorós i dur en la seua vida espiritual, ja que van ser set anys de sofriments i de temptacions, tal i com aquest sant ens detalla en els seus escrits.
A partir de 1572, és a dir, al poc temps de la seua entrada al col·legi Mont-sion, Sant Alfons es va fer càrrec del servei de la porteria d´aquest centre, que va exercir durant més de trenta anys, fins a mitjans de 1603. La malaltia va obligar Alfons a fer llit, en 1617, morint el 31 d´octubre d´aquell any.
Alfons Rodríguez va ser beatificat el 15 de gener de 1825 pel papa Lleó XII i canonitzat pel papa Lleó XIII, el 15 de gener de 1888.
