Hui diumenge tindrà lloc al Vaticà la canonització de la Mare Mª de la Puríssima de la Creu, que va nàixer a Madrid el 20 de febrer de 1926. Mª Isabel Salvat Romero va vindre al món en ple centre de Madrid, en una llar cristiana al costat de la Porta d´Alcalà, a la mateixa casa on el 22 de desembre de 1870 va morir el poeta Gustavo Adolfo Bécquer.
Mª Isabel va ser la tercera del huit fills que tingueren els esposos Ricardo Salvat Albert, de Màlaga i Margarida Romero Ferrer, de Madrid. Sa mare va ser un exemple de pietat i de caritat, i li va donar a la seua filla una sòlida educació cristiana. Per això la xiqueta va fer el batxillerat al col·legi de les monges Irlandeses, i en esclatar la guerra civil, tota la família es va traslladar a la ciutat portuguesa de Figueira da Foz, on van viure fins que el 1938 se n´anaren a Sant Sebastià, on Isabel va continuar els seus estudis al col·legi de la Companyia de Maria. En acabar la guerra, la família s´instal·là de nou a Madrid.
Mª Isabel Salvat, que era una jove elegant, atractiva i d´un nivell social elevat, va conèixer el 1942 l´Institut de les Germanes de la Creu. D´aquella coneixença, Isabel va quedar sorpresa i il·lusionada per la vida abnegada d´aquelles dones de Déu.
Renunciant a una posició social òptima i a la comoditat, el 8 de desembre de 1944, Isabel, amb 18 anys, ingressà com a postulant d´aquest Orde Religiós, a Sevilla, per tal de viure la seua vocació amb esperit de sacrifici i d´abnegació.
El 9 de juny de l´any següent va vestir l´hàbit i prengué el nom de Sor Mª de la Puríssima de la Creu. Com a novícia va destacar per la seua entrega, dolcesa i alegria, ja que sincera i pacient servia tothom. Sor Mª de la Puríssima va fer els vots temporals el 27 de juny de 1947 i els perpetus, el 9 de desembre de 1952. Aquest mateix any va obtindre el títol de mestra de Primària.
Sor Mª de la Puríssima de la Creu va estar destinada a diferents cases de l´Orde, com Lopera, Valladolid, Estepa, Villanueva del Río y Minas, on va exercir com a directora d´aquests col·legis. El 5 d´octubre de 1966 va ser nomenada mestra de novícies, on va sembrar alegria i pau, i on treballà per la unitat de la comunitat. El 1969 va ser elegida Provincial, l´any següent, Tercera Consellera General de l´Institut, i l´11 de febrer de 1977, Mare General, càrrec per al qual va ser reelegida successivament, i per unanimitat, el 1983, 1989 i 1995.
Austera i pobra, la Mare Mª de la Puríssima es va entregar per complet als altres, i d´una manera més concreta als més necessitats, sobretot als pobres i als malalts, que ocupaven el centre del seu cor. Amb una vida senzilla i humil i plena de fe, la Mare Mª de la Puríssima va donar exemple de generositat i de fidelitat a l´Evangeli. Va fundar les cases de Puertollano, Huelva Reggio Calàbria, Cadis, Lugo, Linares i Alcàzar de San Juan. Va ser la sisena Mare General de l´Orde de les Germanes de la Creu. I seguí el carisma de la fundadora, Santa Àngela de la Creu, atenent i visitant els malalts que vivien sols o que els seues famílies no podien cuidar.
Sisena Mare General de les Germanes de la Creu, el 1994 li van diagnosticar un tumor al pit, a conseqüència del qual va morir el 31 d´octubre de 1998.
Sor Mª de la Puríssima va ser beatificada a Sevilla el 2010 i hui, amb la canonització que presidirà el papa Francesc, serà proposada com a exemple de santedat per a tots els cristians.
Santa Mª de la Puríssima, amb la seua vida de generositat i d´entrega, de delicadesa i de caritat, com a Germana de la Creu, ens encoratja a viure servint els altres, tal com el papa demana als religiosos i a les religioses (i a tots), amb aquella frase seua tan bonica: "Qui no viu per a servir, no serveix per a viure".
Santa Mª de la Puríssima de la Creu i les religioses Germanes de la Creu són per al nostre món, un gratificant testimoni de despreniment i de pobresa, d´humilitat i de generositat, i una llum enmig de tants egoismes i balafiaments com estem acostumats a suportar. I són a més, com digué el papa el passat dia 12 de març, aquelles que "no tenen por de deixar-se acariciar per la misericòrdia de Déu", ja que només així poden "comprendre tantes misèries humanes" i ser elles mateixes, la carícia de Déu als qui més sofreixen.
El papa Francesc, com digué en la canonització de Fra Juníper Serra el passat 23 de setembre, ens convida a anar "a aquells que viuen el pes del dolor i del fracàs", per anunciar "un Pare que busca ungir-los amb l´oli de l´esperança".
Que aquesta nova santa que hui puja a la glòria de Bernini ens ensenye a ser servidors de l´amor, i a portar la misericòrdia de Déu a tota la humanitat.
