El 19 de novembre celebrem la festa de Santa Agnès de Favarone, germana de Santa Clara d´Assís. Agnès (Caterina de nom de baptisme) va ser la segona filla de Favarone de Offerduccio i d´Ortolana, un matrimoni de classe acomodada que vivia a la ciutat d´Assís.

Caterina va nàixer a Assís sobre el 1197. La seua "Vita", inclosa a la Crònica dels XXIV Generals de l´Orde dels Germans Menors (un text de finals del segle XIV), afirma estrictament que en la data de la mort de Santa Agnès (poc temps després de la de la seua germana Santa Clara), aquesta tenia 56 anys.

Com he dit abans, el nom de baptisme d´Agnès era Caterina, segurament per la devoció de sa mare a aquesta màrtir. Ortolana va visitar Terra Santa i segurament per la devoció a la santa del monestir del Sinaí, li va posar Caterina a la seua filla segona.

Mentre que Clara va sentir de jove la crida del Senyor a consagrar-se al Senyor en les Germanes Pobres, Caterina desitjava casar-se i formar una família. Però la pregària de Clara perquè la seua germana Caterina abraçara també la vida de pobresa, com a deixebla de Sant Francesc, va donar fruit. Així, setze dies després que Clara fugira de la casa paterna, el 14 de maig de 1211, Caterina anà a vore Clara al monestir de monges benedictines del Sant Àngel de Panzo, i li manifestà la seua intenció de consagrar-se també a Déu. Va ser Sant Francesc mateix qui, com en el cas de Clara, tallà els cabells de Caterina i li imposà el nom de la màrtir romana del segle III, Agnès.

La vida de Santa Agnès d´Assís va ser de penitència i de pregària, de mortificació i de caritat. La seua dolcesa de caràcter, va fer que Agnès auxiliara tots els qui sofrien, mostrant-se sol·lícita pels més desvalguts.

En la seua pregària, Agnès, d´acord amb l´espiritualitat franciscana, veia en la mort de Jesús, el Déu fet home, l´acció salvífica de Déu, ja que amb la seua mort va redimir el món.

Entre el 1228 i el 1230, Sant Francesc d´Assís va enviar Agnès com a abadessa del monestir de clarisses de Florència, on va excel·lir en santedat, tant per la seua paraula, dolça i persuasiva, com també per la seua pobresa evangèlica, pròpia de les Germanes Pobres.

Quan la seua germana Clara va emmalaltir, Agnès acudí al seu costat, a Sant Damià, per assistir-la en el moment de la mort, que va tindre lloc la vesprada de l´11 d´agost de 1253. Amb el dolor de la separació, Clara li va prometre a la seua germana Agnès que aviat es trobarien al cel. I així va ser, ja que als pocs dies de la mort de Santa Clara, la seua germana Agnès deixava aquest món per entrar al Regne de Déu. Va ser una gran multitud la qui va anar a contemplar el seu cos, ja sense vida, al monestir de Sant Damià. Actualment les seues resten es troben a la basílica de Santa Clara d´Assís, on es venerada juntament amb les de la seua germana.

Santa Agnès d´Assís va ser canonitzada pel papa Benet XVI el 1753, i proposada com a exemple de santedat per la seua unió amb el Crist. Que la intercessió d´aquesta santa ens ajude a caminar amb senzillesa de vida i ens faça testimonis de simplicitat, de generositat i d´humilitat, enmig d´un món que exalça el poder, els diners i l´orgull.