El 25 de novembre celebrem la festa dels beats italians Lluís Beltrame i Maria Corsini, uns esposos que van viure a Roma el segle passat. Va ser el 21 d´octubre de 2001, quan "en un gest sense precedents en la història de l´Església", com diu el P. Martínez Puche, el papa Joan Pau II va beatificar conjuntament aquest matrimoni italià. A diferència del que s´acostuma a fer normalment, la festa d´aquests nous beats no és el dia de l´aniversari de la mort d´aquests esposos, sinó el dia de l´aniversari del casament d´aquesta parella, que es van unir en matrimoni el 25 de novembre de 1905.

Lluís Beltrame va nàixer a Catània el 18 de febrer de 1880. Va ser el tercer fill dels esposos Carles Beltrame i Francesca Quattrocchi. Quan el menut Lluís tenia nou anys, la família es va traslladar a Roma, on aquest beat va viure fins a la seua mort. El 1902 Lluís es va doctorar en Dret.

Per la seua part, Maria Corsini va nàixer a Florència el 24 de juny de 1884. Els seus pares, Àngel Corsini i Júlia Salvi eren uns esposos que tenien una bona posició econòmica.

El 25 de novembre de 1905, Lluís i Maria es van casar a la basílica de Santa Maria la Major, a Roma, i es posaren a viure a la casa dels Corsini-Salvi. En la seua vida professional, Lluís Beltrame va actuar sempre amb rectitud, sense acceptar mai favoritismes. Per això no es va deixar corrompre ni atemorir davant els poderosos o els rics. Lluís va estar sempre a punt per ajudar els pobres en obres de caritat, alhora que participava en l´apostolat de l´Església. La vida del Beat Lluís Beltrame estava centrada completament en Déu, d´ací que en el dia a dia va fer de la seua família una Església domèstica. Assistia cada dia a missa, es confessava amb freqüència, tenia una gran devoció al Sagrat Cor de Jesús i a la Mare de Déu, resava assíduament el rosari i era sol·lícit amb els marginats i amb els qui passaven necessitat.

Lluís Beltrame i Maria Corsini van tindre quatre fills, Felip, Estefania, Cèsar i Enriqueta. L´embaràs de l´última filla va ser molt difícil i complicat, fins al punt que van haver de decidir entre la vida de Maria, practicant un avortament, o bé la de l´infant, amb risc de la mort de la mare. Els dos esposos van decidir conjuntament continuar l´embaràs i no avortar, malgrat el perill de mort que corria Maria Corsini. I Déu va beneir la generositat i la fe dels dos esposos ja que la xiqueta va nàixer bé i Maria no va morir.

Lluís i Maria van educar els quatre fills en la fe de l´Església i els donaren una sòlida formació. María, a més de cuidar els fills, es feu càrrec també dels seus pares, ja ancians. Va divulgar la devoció al Sagrat Cor de Jesús i va ser catequista, a més d´acompanyar els malalts a Lurdes i a Loreto. Va aconseguir el diploma de la Creu Roja i durant nou anys treballà en hospitals civils i militars. Va pertànyer també a l´Acció Catòlica. Com a fruit de la bondat i de la fe d´aquests dos esposos, i de la formació i l´exemple que reberen els fills, tres d´ells es van consagrar a Déu: Felip com a prevere, Cèsar com a benedictí i Estefania, també com a benedictina.

Lluís va morir el 9 de novembre de 1951 i Maria el 26 d´agost de 1965. Com va dir el papa Joan Pau II en la beatificació d´aquests dos esposos, Lluís Beltrame i Maria Corsini "van viure a la llum de l´Evangeli, amb una gran intensitat humana". Aquest matrimoni visqué "l´amor conjugal i el servei a la vida", ja que "van viure una vida ordinària de manera extraordinària".

Certament que aquests laics són per a l´Església, exemples de fidelitat a l´Evangeli, ja que com a esposos cristians van viure l´amor conjugal amb generositat i amb esperança.