Hui 26 de novembre és Sant Humil de Bisignano, un frare franciscà que, malgrat que no tenia estudis, degut a la seua discreció i el seu discerniment d´esperits va arribar a ser conseller de papes i de bisbes. Home de pregària i ple de caritat, Fra Humil va exercir diversos serveis domèstics en la seua comunitat.

Fill de Joan Pirozzo i de Ginevra Giardino, Lluc Antoni, que va ser el nom de baptisme de Fra Humil, va nàixer el 26 d´agost de 1582 a Bisignano, a la Calàbria. Des de menut, Lluc Antoni va ser un xiquet molt pietós. Va pertànyer a la Confraria de la Immaculada Concepció, on va ser exemple de virtuts, i cap als dihuit anys va sentir la crida de Déu a consagrar-se en la vida religiosa. Per això als vint-i-set anys ingressà al noviciat del frares menors de Mesoraca, on va rebre el nom d´Humil de Bisignano. Va fer la professió el 4 de setembre de 1610, després de superar diverses proves i dificultats. Com el nom que tenia, Fra Humil va ser humil i senzill en l´exercici de totes les tasques i serveis que li van confiar: cuiner, porter, sagristà, recaptador d´almoines, hortolà i així com en altres treballs manuals del convent.

Des del seu temps de noviciat, Fra Humil es va distingir per la seua maduresa espiritual i per l´observança de la Regla. Déu va ser sempre el centre de la seua vida i per això va ser obedient, humil i dòcil, compartint així el dia a dia en el si de la comunitat. La seua caritat sol·lícita va fer que fóra estimat pels altres frares, pels veïns del convent i pels pobres que Fra Humil acollia i ajudava.

Des de ben jove va tindre diversos èxtasis, fins al punt que era anomenat el "frare extàtic". Això li va provocar incomprensions per part dels seus superiors que dubtaven d´aquestes experiències místiques de Fra Humil, ja que volien assegurar-se de la certesa d´aquests fenòmens. Déu el va ornar amb el do de profecia i de miracles, i també amb l´esperit de saviesa i d´enteniment, ja que malgrat ser analfabet, Fra Humil responia amb precisió a les preguntes que els teòlegs li feien sobre la Sagrada Escriptura o sobre la Doctrina de l´Església. El bisbe de Calàbria li consultava els dubtes que tenia. Per això el P. Benigne de Gènova, Ministre General de l´Orde, prengué Fra Humil com a acompanyant en la visita canònica que va fer als convents de Calàbria i de Sicília. També va tindre la confiança dels papes Gregori XV i Urbà VIII, que el cridaren a Roma perquè els aconsellara.

Sobre el 1628 volgué anar a missions, però com que li van denegar aquesta petició, Fra Humil continuà servint el Regne de Déu, atenent els més pobres de la societat. Sempre disposat a obeir amb promptitud, amant de la germana pobresa i joiós en la castedat, la vida de Fra Humil va ser un camí lluminós que el portà a la contemplació de la faç de Déu. Va morir el 26 de novembre de 1637 a Bisignano.

La vida de Sant Humil va ser resplendor de la santedat de Déu, ja que fascinat per l´Evangeli, visqué consagrat del tot al Regne de Déu. Va ser canonitzat pel papa Joan Pau II el 19 de maig de 2002 i presentat com un frare que, amb la seua vida, ens mostra "una joiosa i estimulant invitació a la benignitat, a la senzillesa i a un sa despreniment dels béns efímers del món". Humil de nom i de fets, aquest frare franciscà del segle XVII ens és model de fidelitat heroica a l´amor, viscut en la humilitat d´una vida amagada i en la total confiança en Déu.