Hui 27 de novembre commemorem la mort de l´Abat Garcias de Cisneros, un dels abats més eminents de la història de Montserrat, ja que en el seu abadiat el monestir va viure una transformació profunda, esdevenint lloc d´irradiació espiritual i cultural.
Garcias de Cisneros va ser un dels 14 monjos, que el 1493, vingueren a Montserrat des del monestir de San Benito el Real de Valladolid, per aplicar (a petició dels reis Ferran d´Aragó i Isabel de Castella) la reforma que s´havia iniciat en aquell cenobi castellà. Una vegada a Montserrat va ser elegit Prior i més tard, abat. La seua intel·ligència i el seu sentit pràctic el van portar a no aplicar de manera estricta, els principis uniformitzadors de la congregació de Valladolid, de la qual va passar a dependre el monestir de Montserrat a finals del segle XV. Cisneros va saber fer-se càrrec de la realitat de Montserrat, i va adaptar l´esperit de la reforma a les característiques d´aquest lloc i a les peculiaritats de Catalunya, fins a tal punt que en els últims anys del seu abadiat, arribà a distanciar-se de la congregació de Valladolid per protegir el nostre monestir.
L´abat Garcias de Cisneros va ser un "home d´intensa vida espiritual, equilibrat, profund, ben dotal per al govern, d´una gran cultura, bon diplomàtic i bon gestor", com l´ha definit l´abat Josep Mª Soler. Va donar un impuls renovador als preveres seculars que vivien a Montserrat, als donats que atenien l´acolliment material del santuari, als escolans, i als ermitans de la muntanya. Renovà també els edificis del monestir i en construí de nous, amplià la biblioteca i muntà la impremta, perquè els monjos tingueren els llibres necessaris. A més, potencià l´acolliment dels pelegrins i expandí la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat.
L´abat Garcias de Cisneros tenia un interès particular perquè els monjos, i sobretot els novicis, tingueren una comprensió bàsica dels Salms i així, l´ofici diví "fóra realment un espai de pregària personal, que enriquira la vida espiritual", com ha destacat l´abat Josep Mª. Per això, cada monjo tenia a la cel·la una biblioteca bàsica amb la Regla de Sant Benet, les obres de Sant Bonaventura, Sant Bernat i Sant Agustí, les Col·lacions de Cassià, l´Escala del Paradís de Joan Clímac o el Comentari al llibre de Job de Sant Gregori el Gran.
L´abat Cisneros no pretenia conduir els monjos per camins difícils, sinó fer atraient el treball espiritual i facilitar el progrés cap a la perfecció i l´amor de Déu, a partir de l´experiència que havia fet de la "Devotio moderna". Així l´oració mental (segons ensenya ell mateix al seu "Exercitatorio") feia avançar al monjo fins a la caritat perfecta. El seu objectiu era "juntar el ánima con Dios" , per arribar a la "contemplación por don de amor"
Amb el seu abadiat, Montserrat assolí el cimal de la seua intensitat espiritual. Per això la seua influència en l´Església (sobretot a partir del seu "Exercitatorio") va ser molt gran, tant a través de la lectura d´aquesta obra, com també indirectament, per mitjà dels "Exercicis espirituals" de Sant Ignasi de Loiola, el qual rebé la influència cisneriana, a través del "Compendio breve de ejercicios espirituales", escrit per un monjo anònim, poc després de la mort de Cisneros.
L´abat Garcias de Cisneros va escriure, a més del seu famós "Exercitatorio de la vida Espiritual", (que s´estengué per tot Europa) el "Directorio de las Horas Canónicas", les "Ordinacions de la Confraria de Montserrat", "El Costumari i Cerimonial de Montserrat", "Les Ordinacions dels Escolans" i les "Constitucions dels Capellans, dels ermitans, i dels Monjos". Tot això, com remarcava el P. abat Josep Mª Soler, "forma part del testament espiritual que ens ha deixat l´abat Garcias de Cisneros", quan hui el recordem en l´aniversari de la seua mort, per "la seua obra de govern tan encertada, per la manera com incrementà la vivència espiritual de Montserrat i en féu un centre difusor per mitjà de la impremta que va instal·lar al nostre monestir".
Governà el cenobi dèsset anys, fins a la seua mort, el 27 de novembre de 1510. Com escrigué el cardenal i monjo Anselm Albareda, el nom de Cisneros ha quedat "inscrit en el Catàleg de prelats i monjos il·lustres" per la seua qualitat espiritual i la dimensió cultural.
