9 de novembre: La Dedicació de la Basílica del Laterà

La basílica anomenada del Laterà va ser construïda en uns terrenys on els "Laterani" tenien el seu palau i una caserna. Va ser l´emperador Constantí qui tirà a terra la caserna i en el seu lloc va construir la primera basílica romana, que va ser dedicada o consagrada a Déu el 9 de novembre de l´any 324. A més, l´emperador va oferir al papa, pel fet d´haver-se curat de la lepra, el seu palau, que fou la residència dels bisbes de Roma fins els segle XIV. Per això aquesta basílica del Laterà, s´anomena també basílica Constantiniana. La basílica va ser dedicada en un princip a Crist Salvador i en l´actual edifici, hi ha escrit: "Cap i Mare de totes les Esglésies", ja que en ser la catedral de Roma, és com el principi de comunió de totes les comunitats cristianes esteses per tot el món.

Entre els segles IV i XVI, aquesta església va reunir més de vint-i-cinc Concilis. Després de la seua destrucció per un terratrèmol el 896, fou reedificada pel papa Sergi III (904-911) i dedicada a Sant Joan Baptista. Destruïda posteriorment per dos incendis el 1308 i el 1360, l´edifici actual fou construït per diversos papes, des d´Urbà Vè.

A prop de la basílica hi ha el Baptisteri, dedicat a Sant Joan Baptista, un lloc on van ser batejats tots els romans convertits al cristianisme durant els segles IV i V. La tradició ens diu que en aquest baptisteri, el papa Silvestre va batejar l´emperador Constantí. Pel nom del baptisteri, dedicat al Precursor del Senyor, la catedral de Roma és coneguda també com a Sant Joan del Laterà.

Cada temple és imatge del poble de Déu i imatge dels cristians que som els autèntics temples de Déu, ja que ungits des del baptisme amb el sant crisma, com s´ungeixen els temples, esdevenim membres de l´Esglesia i estada de l´Esperit Sant. Per això l´escriptor Péguy exhortava a que quan entrem al temple, "no tingues més ulls que per mirar l´Altar on Crist s´ofereix". És mossèn Pere Ribot que té diversos poemes, que ben bé poden aplicar-se als temples, construccions materials, i als cristians com a temples de Déu. En un d´ells, mossèn Pere Ribot diu: "I tots som pedres/ vivents amb Crist,/ la pedra cantonera/ del bloc de l´Esperit/ la clau de volta de la caritat". I continua així: "I som carreus del temple/ de carn, de sang i d´ànima/ i entallats, per la fe,/ en la pedra de la llum de la ciutat interior,/ l´Església carregada d´amor i d dolor/ en les entranyes de la terra".

I què trobem als temples, com la catedral de Roma? El bisbe Sant Eusebi d´Alexandria, en el seu sermó 6, en parlar del manament d´observar el dia del Senyor, ens explica què contemplem els qui anem al temple: "Jo t´ho diré: Crist, el Senyor, damunt la taula sagrada, l´himne sant dels serafins cantat tres vegades, la vinguda i la presència de l´Esperit Sant, el profeta i el rei David entonant salms, l´Apòstol beneït que inculca la seua doctrina en l´ànim de tothom, l´himne dels àngels, l´al·leluia perenne, les veus evangèliques, les admonicions del Senyor, l´ensenyament i l´exhortació de bisbes i preveres....Aquestes coses són les que escolta i contempla tothom qui va a l´església".

També Sant Ciril d´Alexandria, en les seues Homilies pasquals, ens parla de Jesús, que amb la seua resurrecció reconstruí el temple que era el seu cos: "Ell mateix ressuscità el seu temple reconstruït en tres dies". (Homilia 2,8).

Per altra part. als temples materials se celebra la litúrgia, en la seua bellesa, com a expressió de l´encontre de Déu amb el seu poble. Per això mossèn Pere Ribot diu en un altre poema seu: "I sóc temple de Déu./ La Trinitat és hoste del meu jo/ i més encara per la Forma,/ el pa de vida que té gust d´eternitat./ Visc el misteri de la caritat".

Que aquesta festa de la Dedicació de la catedral de Roma, faça créixer més encara en tots els cristians la nostra estimació pel papa Francesc, bisbe d´aquesta església romana, ja que ell és signe d´unitat i de comunió entre totes les Esglésies, esteses d´Orient a Occident.