Este 13 de desembre celebrem el Diumenge Tercer d´Advent, un diumenge que pren un to litúrgic especial per la seua proximitat amb el Nadal. Aquest diumenge tradicionalment s´ha anomenat Diumenge "Gaudete", nom que ve de la primera paraula del cant d´entrada o introit de la missa de hui, i que vol dir alegria o goig, precisament perquè ja estem a les portes del Nadal.

Totes els textos eucològics i bíblics de l´Eucaristia de hui, ens parlen d´alegria. Per començar, el cant d´entrada, de la carta als Filipencs, ens encoratja a viure contents, perquè "el Senyor és a prop" (Fl 4:4-5).

Però és la primera lectura, quan el profeta Sofonies (So 3:14-18a) anima el poble amb paraules d´alegria: "Crida de goig, ciutat de Sió. Alegra´t i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem...no tingues por....el Senyor, el teu Déu el tens a dins com a Salvador". El Déu-amb-nosaltres, l´Emmanuel, és Jesús que es va home per salvar-nos. I és d´aquesta manera que el Psalm responsorial, tret del profeta Isaïes, aclama el Déu que ens salva (Is 12:2,3-4-6).

També Sant Pau, per mitjà de la carta als Filipencs (Fl 4:4-7) ens anima a viure contents en el Senyor.

I és l´Evangeli segons Sant Lluc (Lc 3:10-18) que ens presenta Sant Joan Baptista anunciant un temps nou i aconsellant la gent a viure amb honestedat i amb fraternitat. Quan la gent preguntava al Baptista què havien de fer per tal de preparar la vinguda del Messies, el Precursor del Senyor els donà unes pautes senzilles i plenes de sentit fratern. Així Joan recomana compartir allò que tenim amb els qui passen necessitat: "Qui tinga dos vestits que en done un al qui no en té i qui tinga menjar que faça el mateix". I als cobradors d´impostos els deis: "No exigiu més del que està establert".

Joan, que alguns creien que era el Messies, va deixar molt clar que ell era només el Precursor, el qui anava al davant del Senyor per anunciar la Bona Nova del Regne.

Aquest diumenge "Gaudete" ens encamina a les portes del Nadal, i ens demana que siguem solidaris i sol·lícits amb els nostres germans, sobretot amb els qui més pateixen. D´aquesta manera prepararem els nostres cors per a rebre el Déu Infant.

Ja molt a prop del Nadal, els cristians estem cridats a sembrar llavors d´esperança i d´alegria, de perdó i de confiança, per així fer un món més fratern i més humà, ja que com diu el teòleg Joseba Andoni Pagola, "allò que identifica el Messies i els qui el segueixen és el seu servei als qui pateixen; no les belles paraules sinó les obres". Ai´xi ho entengué el filòsof danès S. Kierkegaard, que començava un dels seus tractats amb aquestes paraules: "Això són reflexions cristianes. Per això ací no es parla d´amor, sinó de els obres d´amor". Això espera la nostra societat dels cristians. No paraules i discursos, sinó obres.

Precisament hui que comencem l´Any de la Misericòrdia a les diòcesis, cal que visquem aquesta misericòrdia que és la manifestació del rostre de Déu, per així ser misericordiosos els uns amb els altres.