5 de desembre: Beat Plàcid Riccardi

De nom civil Tomàs, Riccardi va nàixer a Trevi, a l´Umbria, el 24 de juny de 1844, al si d´una família acomodada. El menut va ser un xiquet intel·ligent i va rebre una bona educació. Graduat en filosofia en el col·legi Angèlicum de Roma, al jove li somreia la vida. Però li va arribar la crida de Déu a consagrar-se al servei del Regne, cosa que ell no li va agradar gens, ja que li trastocava tots els plans que el jove Tomàs tenia, i li tirava per terra tots els seus projectes i il·lusions. Una peregrinació a Loreto i uns exercicis espirituals, van fer que Tomàs entenguera què volia Déu d´ell. Oposant-se als seus gustos, i aconsellat per un capellà amic, Tomàs va ingressar a l´abadia benedictina de Sant Pau Extramurs de Roma. Al costat del sepulcre de l´Apòstol dels gentils, el jove va sintonitzar amb la Paraula de Déu que omplí el seu cor. Així el 6 de gener de 1867, en la solemnitat de l´Epifania del Senyor, Tomàs va vestir l´hàbit benedictí i començà el noviciat, amb el canvi de nom, ja que li fou assignat el de Plàcid, el menut deixeble de Sant Benet, el patriarca d´Occident i pare de monjos. El jove progressava en la vida monàstica, ja que segons el seu mestre de novicis, Plàcid "pregava molt i bé". I és que la pregària és com el centre de la vida dels monjos, que presenten a Déu la lloança. La intercessió i la súplica del poble de Déu.

El germà Plàcid Riccardi va fer la professió temporal el 19 de gener de 1868 i de seguida començà els estudis eclesiàstics de cara a l´ordenació presbiteral. Però hagué de patir un contratemps important que el portà a interrompre aquests estudis, quan el 1870 les tropes del Piamont van ocupar Roma. El jove Riccardi fou cridat a files i com que estava a punt d´examinar-se, demanà permís per retardar el seu ingrés a l´exèrcit i així poder fer els exàmens. Els militars no van comprendre la petició de Riccardi, i van creure que es tractava d´una excusa per no ser allistat, i per això el declararen desertor. La conseqüència d´aquest malentès, va portar el germà Plàcid a la presó de Venècia.

Després d´aquest contratemps involuntari per part de Riccardi, el jove monjo va fer la professió solemne el 10 de març de 1871, i quinze dies més tard, el 25 del mateix mes, era ordenat prevere. Amb l´ordenació presbiteral, el P. Plàcid va començar una nova etapa en la seua vida, exercint el ministeri sacerdotal al servei del poble de Déu, en tasques pastoral, a més de la pregària comunitària i personal i la lectura espiritual.

La gent que el tractava va descobrir un sant en el P. Plàcid, ja que era un monjo auster, senzill i recte. Per això l´abat li va encarregar la restauració de l´observança regular en el monestir de benedictines de Sant Magne d´Amelia. Aquesta tasca, difícil i delicada alhora, de reformar un monestir de monges, que el P. Plàcid va fer amb èxit, va demostrar la vàlua i el tacte d´aquest monjo benedictí. Per això mateix va ser nomenat mestre de novícies del monestir de Sant Pau Extramurs, del 1885 al 1887, i el 1895 va ajudar a solucionar els problemes i les dificultats que hi havien a monestir i santuari de Farfa, dependent de l´abadia de Sant Pau. Els monjos d´aquest monestir s´hagueren de traslladar a Santiano, i deixaren la custòdia del monestir a un capellà diocesà, que va resultar del tot inhàbil per atendre el santuari. Per això el P. Plàcid va ser nomenat rector de Farfa, amb la qual cosa va reanimar el culte d´aquell centre d´espiritualitat. El bisbe també li va demanar que reformara les clarisses de Fara i encara, el 1906 va ser nomenat confessor extraordinari de les franciscanes, també de Fara.

Amb una humilitat alegre i serena, i de tracte afable, el P. Plàcid Riccardi, afavorí que a mitjans de 1912 la comunitat de monjos que s´havia establert a Santiano, poguera tornar de nou al monestir i santuari de Farfa.

Malalt ja, el P. Plàcid Riccardi tornà a l´abadia de Sant Pau Extramurs de Roma. A primers de març de 1915 la seua salut va empitjorar, fins que va morir, acompanyat pel P. Ildefons Schuster, el 14 de març de 1915, enguany ha fet cent anys. Aquest bon monjo benedictí, va ser beatificat pel papa Pius XII el 5 de desembre de 1954.