La Unesco és una entitat reconeguda internacionalment amb la intenció de potenciar el paper de la cultura en la humanitat. El treball que té encomanat no és fàcil de realitzar en el món global. Necessita entitats amb un currículum reconegut que l´assessoren en el seu quefer. No en són moltes les que ho fan. De fet, a València, no n´existia cap fins a l´actualitat. Així que en estos dies és bona notícia que una entitat com l´Associació d´Estudis Fallers (ADEF) haja estat declarada com a tal. Suposa un motiu per a reflexionar per la trajectòria i pel valor creixent de la festa fallera en el marc exterior.

L´Associació d´Estudis Fallers naixia el 1990 gràcies a la lloable iniciativa que aleshores va tindre el diari Levante-EMV en fer la primera història completa de les falles coordinada per Antonio Ariño. A aquell grup inicial presidit pel destacat Enric Soler i Godes, i encara sense acabar-se la publicació total dels fascicles, van incorporar-se Josep-Lluís Marín i Lluís Mesa. Més tard ho farien més membres(sociòlegs, artistes fallers,economistes, periodistes,etc.) i posteriorment fornades d´investigadors de diverses disciplines que ompliren de contingut i força la tasca de fer de les falles una font d´investigació.

És difícil en estes poques línies nomenar-los però és important tindre present que gràcies a l´esforç de tots i totes han passat més de 25 anys de treball fructífer. En un principi moment, les reunions foren a la seu del diari Levante-EMV a la plaça de l´Ajuntament, després es farien a l´Hotel Inglés i a la Societat «El Micalet». Els primers dinars-reunions amb l´il·lustre Soler i Godes deixaren pas a un treball cada vegada més intens.

Malgrat els escassos recursos econòmics, i a l´inici amb un equip de treball reduït, mai no es deixà d´investigar i publicar. En faltar el president fundador, Gil-Manuel Hernàndez va encapçalar l´entitat. Eixe destacat investigador va portar l´Associació pels moments més durs, sense perdre mai la il·lusió. El seu coratge va ser el gran motor i un immillorable exemple. Allí estava també el filòleg Josep-Lluís Marín. Tots dos saberen omplir-la d´investigadors de diferents disciplines i de reptes amb els quals motivar. Així s´ha arribat amb modèstia i molta faena feta a l´actual ADEF presidida pel professor universitari Jesús Peris.

El més destacat, més que les persones, és el seu quefer. Des d´aquella obra col·lectiva i en valencià per al Consell Valencià de Cultura, al Congrés de les Festes del Foc, als catàlegs dels ninots indultats o del Museu Faller i fins a la potenciació de premis o l´edició anual d´una revista s´ha acumulat molt de treball compartit, rigorós i científic. Quan ningú creia en eixe tipus de tasca i no era valorada, allí estava mantenint la flama de l´estudi.

Però per damunt del que és i significa el reconeixement de l´ADEF per la Unesco, el més important és que l´associació forma part de la festa fallera. Des d´ara una entitat cultural valenciana estarà prop per a assessorar-la al voltant d´un element patrimonial específic: les festes.

Eixe fet suposa molt. Significa que la societat valenciana té un organisme que garantix internacionalment l´evolució de la falla.

En definitiva, els valencians i les valencianes estan d´enhorabona. La cultura festiva valenciana, amb el reconeixement internacional de l´ADEF, es troba més internacionalitzada i millor reconeguda acadèmicament en l´exterior. És un triomf col·lectiu, sinònim d´un destacat quefer i de la importància del ritual festiu tradicional. Un bon moment per a celebrar, sense caure en enfrontaments ni enveges, que les falles són de tots i totes, i sobretot que tenen un gran futur.