La revista d´història local ens porta en aquesta ocasió cinc articles que van des de l´època medieval a la contemporània sobre temàtiques tan diverses com el senyoriu, la demografia, les festes, la Guerra Civil i la política. Amb el present volum, el número 35 des de que la revista inicià el seu camí en 1980, s´arriba a vora les 8.000 pàgines publicades, els quasi 240 estudis i 1.221 fotografies a l´apartat d´història gràfica. Gràcies a Quaderns d´investigació d´Alaquàs, dirigit pel cronista oficial, l´historiador Enric Juan Redal, la revista continua consolidant-se com una de les publicacions d´història local de major continuïtat a la Comunitat Valenciana des de la democràcia.
Per altra banda, cal recordar que aquesta col·lecció disponible a la Biblioteca Pública «Ausiàs March» d´Alaquàs i a través de la web quaderns.alaquas.org, acompleix una funció social destacada en la investigació història sobre la població, que en certa manera contraresta la falta d´un arxiu històric municipal, degut a la destrucció de la documentació del mateix el 7 d´octubre de 1936 durant la Guerra Civil.
Els articles
En primer lloc, el que va ser alcalde d´Alaquàs, Adrià Hernàndez, ens porta amb l´article «El señorío de Alaquàs y los linajes Martí de Torres, García de Aguilar y Pardo de la Casta (siglos XV-XVIII)» la continuació del seu primer article de 2012 sobre la història de les famílies que ostentaren el senyoriu d´Alaquàs que va des del segle XIV fins el XVIII. Aquests estudis són fruït del treball d´investigació realitzat per l´autor per a la redacció de la novel·la històrica «La Hoja de Malva», presentada el passat 28 de febrer al Castell d´Alaquàs. En aquesta ocasió l´article, en paraules d´Hernàndez Garcia, «parteix de la constitució del nou llinatge de Torres Aguilar encarnat en les persones de Jaume Garcia d´Aguilar i Almarich i la seua esposa Isabel Joan de Torres, que seran els promotors de les més importants obres de la nostra vil·la, el Castell, el Convent i l´Església de l´Assumpsió» a la que succeirà per falta de descendència de l´anterior, «la família Pardo de la Casta, que farà la seua entrada en el Senyoriu en la persona de Joan Pardo de la Casta i Aguilar, fill de Pere i Gerònima d´Aguilar i Torres». Per altra banda «en aquest treball a més d´aportar notícies sobre tots ells, destaquem la constància documental de la tasca de mecenatge del primogènit de Jaume Garcia d´Aguilar i Almarich, i la seua constant presència a la cort de la Reina Germana de Foix».
A continuació, Ramón Tarín, un dels investigadors més rellevants de la història contemporània del municipi, ens porta «El cens de població de la vila d´Alaquàs de 1857», document analitzat al present article elaborat per la Junta Municipal Local, que es conserva a l´Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València. Aquest permet conèixer dels 1.829 habitants establerts a la Vila d´Alaquàs, diferents detalls entre els que resulta el més interessant els oficis. A més dels llauradors que treballen al camp, que és el grup més rellevant, destaca el fet de l´existència segons Tarín «d´un important teixit industrial basat en l´elaboració i facturació de perols i cassoles, xocolata..., espardenyes o teixits elaborat als telers» i l´existència d´un rajolar a la població.
El tercer article és obra del doctor en Filologia Catalana i professor de la Universitat de València Rafael Roca. L´autor ens porta «La festa de la Mare de Déu de l´Olivar al llarg del temps (1925-2015)», el qual ve motivat perquè Roca forma part de la clavaria enguany, a més de perquè és membre de l'Associació cultural Mare de Déu de l'Olivar que convoca el certamen de poemes. L´autor ha volgut analitzar algunes de les fites en la festivitat de la patrona durant la darrera centúria. En una primera part, Roca fixa l´atenció en les celebracions de setembre de 1925, a propòsit del 625 aniversari de la troballa de la seua imatge. En la segona part, a més de recordar com gràcies a aquests clavaris es va publicar el primer número de Quaderns al 1981, està dedicada a la versió valenciana dels goigs a la Mare de Déu de l´Olivar que els clavaris han dut a terme els darrers mesos. En tercer lloc, reprodueix i estudia dos textos lírics inèdits que tenen per protagonista aquesta venerada Verge.
Una altre article el realitzen la doctora en Història de l´Art Desirée Torralba i el investigador i col·laborador de l´edició de l´Horta de Levante-EMV Tomàs Roselló, que continuen la sèrie iniciada en 2009 per la documentalista Lola Alfonso sobre el Campament de presoneres que va acollir la Casa d´exercicis espirituals «La Puríssima» entre 1937 i 1938. Els autors recullen la memòria històrica i arquitectònica de l´edifici, on en aquesta última es parla del seu arquitecte, s´emmarca dins de la seua obra i del seu període i es tracta la seua evolució constructiva i la del seu entorn. I en una segona part, s´analitzen les obres d´adaptació que va sofrir l´antiga casa dels jesuïtes com a presó de dones, estudiant entre altres documents de diferents arxius de tot l´Estat, els plànols inèdits del projecte de reforma, documents que els autors aporten gràcies a la troballa de la doctora Torralba.
Per últim, Adrián Vicente Paños, que està finalitzant el Grau en Gestió i Administració Pública en la Universitat Politècnica de València, ens porta la seua primera col·laboració amb el treball «Anàlisi dels processos electorals al municipi d´Alaquàs. Eleccions locals: 1979-2015» que ve a complementar altres estudis publicats a «Quaderns». En aquest article, analitza l´evolució política a través dels resultats de les eleccions municipals des dels inicis de la democràcia fins a l´actualitat. Entre les conclusions a les que arriba Vicente destaca una «alta taxa d´abstencionisme que oscil·la entre el 27,1% (1987) i 38,4% (1999)» a aquests comicis i com «es fa palés el predomini incontestable de les forces progressistes a la població d´Alaquàs han estat un garant de progrés i de democràcia al municipi». També comenta l´augment i disminució del nombre de partits, de sis a dos, que han obtingut representació al ple a través de diferents cicles i els empats que s´han produït entre diverses forces.
Per a concloure el «llibre del poble» es tanca, com és habitual, amb l´apartat d´història gràfica amb una selecció de 17 imatges recollida per Vicent Ferrer Guzmán, Mª Júlia Martí Cànoves i Ramón Tarín López, que arrepleguen retrats individuals i de grup de diferents personatges de la població.
Un treball constant el que fa el Col·lectiu de Quaderns d´investigació al llarg de més de tres dècades que demostra l´interès d´un grup de persones, amb el recolzament de les institucions locals, per recopilar la memòria històrica d´Alaquàs.
