El dia de cap d'any el municipi d'Alaquàs es veié colpejat per la trista notícia de la defunció d'Amparo Alabau, mestra exemplar i exjutgessa de pau, dona activa i compromesa que deixa una gran empremta en els cercles cívics i culturals de la comarca de l'Horta Sud; i, singularment, en les diverses generacions de jóvens alaquasers que varen créixer i gaudir a les seues classes.
El caràcter d'Amparo, extremadament afable i jovial, posseïa un gran atractiu humà, fruit, sens dubte, de la seua pregona bonhomia i de la passió que alenava per les arts escèniques —no debades, el seu pare, Juan Alabau, fou durant la postguerra un dels principals animadors del grup amateur «El Teatret»—. Vinculada a la revista Saó i a l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Horta Sud (IDECO), pocs seran els qui no recorden amb complaença les seues intervencions i animacions en cursets, tertúlies i sopars de tota índole. A l'escola parroquial de la Mare de Déu de l'Olivar, on exercí la vocació docent, era tota una institució. I, de fet, fou un dels principals artífexs del procés de renovació pedagògica que, encapçalat per Vicent Cardona, experimentà aquest centre educatiu a finals dels anys 80 i principis dels 90 del segle passat. El seu treball i record hi perduraran durant dècades.
Fornida en mil batalles, el seu esperit inquiet, especialment dotat per al treball col·lectiu, la portà a participar en nombroses empreses cíviques i culturals d'abast local i comarcal, com ara la publicació La Fulla de l'Olivar, de la qual fou membre fundadora; el CEP de Torrent, on realitzà tasques de formació docent; i la Nova Coral de la Unió Musical d'Alaquàs, una entitat que no ha deixat passar l'oportunitat de retre-li un calorós homenatge. Durant els primers anys del nou segle exercí com a Jutgessa de Pau d'Alaquàs, un càrrec que tan bé s'adia al seu tarannà conciliador i que la complaïa especialment; però que es veié obligada a abandonar a causa de la malaltia que ha acabat per emportar-se-la definitivament.
Amb la seua mort prematura, l'educació, la cultura i les arts escèniques de l'Horta Sud perden un dels seus valors més destacats. Els seus amics i coneguts li restaran agraïts per sempre, i faran estendard de l'obra i la vitalitat d'Amparo Alabau, una dona valerosa que serà recordada per l'optimisme i l'afabilitat amb què afrontava les dificultats; pel somriure contagiós que la caracteritzava i que tant endolcia la vida de les persones que l'envoltaven.
