La festa de Sant Vicent Ferrer és la festa dels menuts, una festa entranyable. A Xirivella tenim la sort de comptar amb un Altar de Miracles de tradició centenària i únic a tota la comarca de l'Horta Sud. I tenim sort perquè estes representacions teatrals formen part de la tradició del nostre poble, una tradició en la qual participen una colla de xiquets i xiquetes que tracten de mostrar la vida i miracles del Sant i on, per damunt de tot, es parla valencià. Ells no són massa conscients però amb les seues representacions fan cultura i contribueixen a mantindre els costums, com dic, Xirivella és afortunada, els miracles formen part de la seua identitat.
Al nostre poble el que va ser Cronista oficial de la població i clavari de l'Altar, Miquel Blasco, ens va deixar un llegat d'investigacions i documentació sobre Sant Vicent i la tradició miraclera al nostre poble, que podem trobar entre altres publicacions, al llibre La festa de Sant Vicent Ferrer. Un exemple de commemoració popular. Dic siga de pas que l'Altar convoca cada any un premi a l'autor de la millor poesia de comiat que reciten els xiquets el dia després de Sant Vicent denominat acte de les «Despedides».
Deu anys assajant miracles em senc orgullosa de poder acomplir amb esta tasca que té un component sens dubte educatiu i pedagògic. Per a representar els miracles de Sant Vicent Ferrer cal conéixer la vida del sant. Qui era, quina formació i experiència lingüística tenia el frare, quina valoració historiogràfica ha merescut la seua trajectòria política, social,? quina crítica, quins usos lingüístics utilitzava als seus sermons i moltes més coses. És necessari pensar en estes qüestions perquè són moltes les preguntes que els xiquets i xiquetes dels miracles em fan quan comencen a llegir els seus papers i a memoritzar-los, preguntes sobre la llengua, el temps històric, la forma de vida dels personatges, etc. Per això crec que cal contextualitzar el temps i el moment de Sant Vicent per a poder representar millor els miracles. Si sabem, si es formem, els prejudicis quedaran de costat, sabrem valorar el que és patrimoni de tots i no sols d'uns pocs.
I encara que estem en marxa, esta és una assignatura pendent, la formació dels menuts. A les escoles de Xirivella com a Regidora d'Educació m'agradaria incentivar a que es treballe la tradició dels miracles amb una unitats didàctiques, tal volta una excursió extraescolar a València per saber on va nàixer Sant Vicent o posar en marxa uns tallers literaris sobre la seua figura, seria un bon inici. Bon inici d'una tradició que espere que prompte siga considerada patrimoni de Xirivella, quan més interés mostrem per ella, més la podrem dignificar i posar-la al lloc que li pertoca. Sols és qüestió d'implicació.
