03 de junio de 2016
03.06.2016

La paella és l'espill de València

El plat és capaç de fer seure a la taula famílies senceres i colles d´amics, és un element social per establir vincles afectius

03.06.2016 | 04:15
Estampa de reunió social a la vora d´una paella als peus de la seua barraca a l´horta de València.

«A la taula i al llit, al primer crit». Ja el nostre refranyer fa menció a la importància del fet de seure a la vora de la taula. I, tal vegada, no ho faça solament per obediència, o per evitar que el plat es gele, sinó també, perquè seure a la taula ha sigut i continua sent un fet social, un motiu de reunió, ja siga amb la família, amb els amics o amb bona companyia. I ara, amb la frenesí dels temps que vivim, sembla que estem perdent alguns d´estos bons costums i este comboi social resulte cada vegada més difícil pels compromisos adquirits i les excuses que, de vegades, li posem a la vida. Resulta obvi, per tant, tindre present este refrany, reflex dels nostres costums, i més necessari encara, per recuperar determinades tradicions que mai hauríem de perdre.

I parlar de taula, de seure i de comboi ens adreça, sens dubte, a la gastronomia. A València, si hi ha un plat per excel·lència que no accepta cap excusa és la paella. Sí, la de tota la vida, la de la mare, la de l´àvia, la de l´amic cuiner, la que comprem a la botiga de "Menjars per a emportar-se", la que guardem per a l´endemà... Siga com siga, la paella és un vincle d´unió entre les persones, en totes les seues etapes: des del moment en què decidim quedar per fer-la fins al moment de rentar el caldero. És invertir allò tan apreciat com és el temps per compartir-lo amb aquelles i aquells que estimem.

És referència, és identitat
La paella és referència, és identitat. Una herència mil·lenària que hem rebut dels nostres llauradors, qui, fa segles, i tirant mà d´allò que més a prop tenien a l´horta, van compondre una simfonia deliciosa d´ingredients en un sol plat.

La paella és l´espill de València. Quantes estampes de l´antigor trobem als nostres arxius personals i socials d´un grup de persones al voltant d´una paella, a la barraca, al camp, al carrer, a casa, a la falla, al restaurant, de convit, de concurs? La paella és un reflex documental abocat a milers d´instantànies conservades i que ara resulten un vertader tresor gràfic de la nostra memòria col·lectiva.

La paella és tradició. La paella és capaç de fer seure a la taula famílies senceres i colles d'amics. És un eix vertebrador, un element social per establir, fins i tot, vincles afectius. Quí no ha celebrat el seu aniversari amb una paella o, fins i tot, s´ha apostat alguna cosa amb ella?
La paella és un símbol i una icona. Com aquella paella russa que Joan Monleon va convertir en un mite de la malauradament desapareguda Televisió Valenciana, que tants premis va repartir per tota la Comunitat, i des d´on moltes generacions de xiquetes i xiquets vam créixer, tot i aprenent, alguns dels seus ingredients més significatius.

La paella ja és també un llenguatge universal a les xarxes socials. Un plat que no es fa vell i que, fins i tot, està de moda. Ara ja podem enviar-la per whatsapp. El nostre plat típic es troba entre les icones de l´alfabet gràfic i l´entorn digital més extens del món: el whatsapp, gràcies a una campanya de Arroz La Fallera, portada a terme pel valencià, Eugeni Alemany, perquè l'emoji de la paella fóra acceptada per Unicode. L'enhorabona!

Hi ha qui prefereix menjar-se-la amb cullera i d´altres amb forqueta, hi ha qui se la vol menjar en plat i d´altres tastar-la directament al calder. Siga com siga, que mai ens falte el temps i la il·lusió per compartir una bona paella. Bon profit!

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine