El Palau senyorial d'Alaquàs construït en el segle XVI en època renaixentista, és el monument més emblemàtic d'aquesta població i inclús els experts han reconegut la seua rellevància i singularitat dins de l'àmbit mediterrani.
La redacció del Pla Director d'aquest monument l'any 2004 que va ser dirigida per l'arquitecte Vicent Garcia, va comptar amb els experts més destacats en cada matèria per a l'elaboració d'aquest document. Aquest va ser el cas, entre altres, de Jaume Coll en la ceràmica, Paloma Berrocal i Víctor Algarra en l'arqueologia o Liliana Palaia en els enteixinats, els quals després van participar en els treballs de rehabilitació del monument entre 2005 i 2007. Aquest document i altres informes associats van determinar que aquest palau és un únicum, o cas únic, a l'Estat espanyol pels seus paviments ceràmics de la planta noble de la primera meitat del segle XVI.
La pròxima commemoració en 2018 del primer centenari de la seua declaració el 21 d'abril de 1918 com a Monument Historicoartístic de caràcter Nacional, tindrà lloc en un context ben diferent del de la seua protecció quan corria perill d'enderrocament per part del seu aleshores propietari. Açò es deu al fet que el seu titular actual, l'Ajuntament d'Alaquàs, des de la seua adquisició en la passada dècada ha vetllat per la seua conservació, ja que va promoure la seua restauració, així com la seua obertura a tota la ciutadania convertint-lo en un dels contenidors culturals més destacats de la comarca. Per aquest motiu trobe que resulta necessari aprofitar l'oportunitat que ens brinda aquesta commemoració, perquè l'Ajuntament d'Alaquàs faça un pas més enllà per posar de manifest el reconeixement dels seus valors culturals i expressar l'estima que cap aquest monument li demostren les alaquaseres i alaquasers des de fa segles, i realitze els tràmits necessaris per sol·licitar la declaració d'aquest bé com a Patrimoni de la Humanitat, amb la seua corresponent inclusió en la Llista del Patrimoni Mundial.
De fet, aquest monument compleix amb els criteris necessaris que fixa la Unesco per fer-lo mereixedor d'aquesta distinció, en especial perquè els artesans moriscos locals amb l'execució dels seus taulells ceràmics i enteixinats de fusta deixaren testimoni, durant un període concret, d'un intercanvi d'influències considerable entre la cultura andalusina i la cristiana i, a més a més, per ser un exemple excel·lent d'un tipus d'edifici que il·lustra una etapa significativa en la història humana. D'aquesta manera, es convertiria en un dels primers béns culturals valencians en rebre aquesta distinció com ja ho va ser Llotja de la Seda de València en 1996.
Per a poder aconseguir-ho resulta fonamental que l'Ajuntament d'Alaquàs implique en aquesta fita històrica a tota la societat i entitats locals i comarcals, institucions i mitjans de comunicació per donar visibilitat d'aquesta voluntat en totes les seues manifestacions culturals i festives. D'aquesta manera es demostraria que la mateixa respon al desig i al sentiment col·lectiu d'un poble i d'una comarca que vol que el seu edifici més emblemàtic obtinga el màxim reconeixement mundial que pot rebre un monument.
