La Torre andalusina de Silla, probablement del segle XII, és un dels monuments més destacats de la comarca i l'únic declarat Bé d'interés Cultural (BIC) d'aquesta població. Per aquest motiu el recent anunci de l'Ajuntament de Silla, publicat el 3 de setembre a Levante-EMV respecte de l'enderrocament de la banda oest de la casa consistorial ubicada en l'entorn immediat de la torre, resulta preocupant des del punt de vista patrimonial. Tot això perquè es pretén tractar aquesta fortificació amb un criteri com el de les alliberacions, vigent a Europa al segle XIX i, que hauria d'estar ja superat.
Cal tenir en compte que els monuments i el seu entorn són conseqüència del pas del temps i de les construccions i volums que els van envoltant, perquè ajuden a explicar la seua història i conformen una imatge que amb els segles queda consolidada en la memòria de cada poble. En el cas de l'edifici de serveis municipals del carrer del Castell 1 que ara es pretén enderrocar, aquest va ser construït als anys 70 moment en què va substituir una construcció que a finals del segle XIX havia passat a allotjar les antigues escoles i els jutjats, la qual definia una trama urbana preexistent en l'entorn immediat de la Torre probablement des d'almenys el segle XVIII. Per tant l'alliberació que es vol dur a terme per part de l'Ajuntament de Silla a la seua Torre andalusina, modificaria la seua percepció, comprensió i memòria atorgant una visió manipulada d'aquesta. És per això, que els experts més destacats en matèria de patrimoni cultural consideren actualment que qualsevol actuació en aquesta direcció en un monument, menyscaba la seua vàlua i el despersonalitza.
Concretament, la construcció d'aquest edifici als anys 70 va ocupar aleshores en gran part el que restava de l'antic «pati de la Torre», modificant d'aquesta manera part de la seua trama urbana i perdent la possibilitat de percebre la fortificació amb una perspectiva suficient des del seu interior. En conseqüència pensem que una de les solucions alternatives que es podria plantejar en aquest cas seria, a més d'enderrocar aquest volum de la banda oest com es vol fer, construir en el seu lloc un edifici de nova planta que s'integrara en l'entorn de la torre i que recuperara o s'aproximara a la trama d'aquest pati perduda fa cinc dècades.
En qualsevol cas considerem que el projecte d'actuació en un bé cultural tan rellevant com la torre de Silla hauria de ser fruit d'un profund debat per part dels experts perquè aquesta és una qüestió oberta que no admet una única solució, però en la qual resulta fonamental que almenys aquesta siga patrimonialment més coherent amb la fortificació que la plantejada. Per tant, esperem que l'equip de govern compte amb l'assessorament i recomanacions necessàries per part de les diferents institucions de la Generalitat Valenciana i de l'Estat espanyol competents en matèria de patrimoni cultural, perquè puguen contribuir a una solució que siga la millor per a la Torre de Silla i el seu entorn.
