L'anuari Quaderns d'Investigació d'Alaquàs acaba de complir trenta-cinc anys d'existència, cosa que el converteix en la publicació històrica més veterana de l'Horta Sud i una de les més longeves de tot el territori valencià. Fundada en 1981 per iniciativa dels Clavaris de la Mare de Déu de l'Olivar -i amb Enric Juan Redal, aleshores professor d'història a l'Institut de Batxillerat, com a cap visible-, el primer número incorporava estudis dedicats a: l'antic convent de frares Mínims; la instal·lació de les religioses Oblates a la localitat; les festes populars; la parròquia de l'Assumpció; i els mantells de la Mare de Déu de l'Olivar, entre d'altres.

I una secció final d'«apèndix gràfic» en què es reproduïen fotografies antigues -de finals del segle XIX i la primera meitat del XX-, i que acabaria convertint-se en la més popular de totes.

L'any següent Quaderns d'Investigació d'Alaquàs tornà a veure la llum, aquesta vegada amb el suport dels Clavaris del Crist de la Bona Mort, entre els quals es comptaven Baltasar Escrivà Fort i Francesc Garcia Barberà, que, juntament amb Enric Juan, esdevindrien noms clau dels primers anys de la revista. El volum corresponent a 1983 ja presentava un esquema homologable al de qualsevol publicació històrica, amb la constatació d'un Consell de redacció integrat per set persones -que ben bé podríem qualificar com els set pares fundadors- de gran rellevància local: les tres ara esmentades més Antonio Sancho Bueno, Josep Esteve Forriol, Joaquim Llorens Vila i Josep M. Soriano Bessó. Significativament també, aquell número estava dedicat a Albert Taberner i Carme Mateu, l'alcalde i la regidora de cultura de la primera corporació democràtica que tingué Alaquàs.

Des de 1981 fins a 2016, en què acaba de presentar un nou número -dedicat a Amparo Alabau, «un exemple d'amor a la docència i a la cultura»- integrat per mitja dotzena de treballs que tracten des dels malnoms d'Alaquàs fins a la història del Cant de la Carxofa i de l'Orfeó Polifònic, Quaderns ha ampliat notablement la seua nòmina de col·laboradors i subscriptors, i ha sabut adaptar-se als nous temps (comproveu-ho a: http://quaderns.alaquas.org).

És així com, trenta-cinc anys després, el conegut com a Llibre del Poble ha forjat un públic lector fidel que espera amb deler l'aparició de cada nou volum; i ha esdevingut una publicació de referència, imprescindible, en l'àmbit de la història i la investigació locals i comarcals. L'enhorabona a tots els qui, amb ofici i constància, han bastit aquest majestuós edifici de lletres i imatges que ens ajuda a retrobar la identitat col·lectiva i a homenatjar els nostres avantpassats.