Les falles, la pólvora, els moros i cristians, la festa en general i no sé quantes coses més, sembla que són la part fonamental de l'ADN de milions de valencians i valencianes. I la música, clar, les bandes de música dels nostres pobles, bandes que estan ara mateix al mes de més treball perquè, amb actes religiosos o no, celebren a la patrona de la música: Santa Cecília. I com la música sempre està present, tal vegada no la valorem com cal i ens oblidem una miqueta d'aquesta part del nostre ADN.
Les persones que no hagen estat en contacte directe amb una de les societats musicals dels nostres pobles, no poden fer-se una idea exacta del que són i del que representen culturalment i social.
Amb edificis propis o llogats, les societats musicals són, en molts pobles, l'associació amb el nombre més gran de socis o sòcies. La seua activitat és diària però moltes persones sols veuen la banda o l'orquestra en moments puntuals: les festes locals, un concert. Perquè sempre estem, sembla com si formàrem part del paisatge social. I darrere, per a poder arribar a estar tocant al carrer o sobre un escenari, han de passar -diàriament- moltes coses que exigeixen molta voluntat, sacrifici, constància i estima per la música. Però si aconsegueixes aprendre a tocar un instrument, la recompensa és continua, malgrat que solament tu -i la teua família- sabràs les hores que has dedicat -i les que continuaràs dedicant- a l'estudi i els assajos.
Una societat musical com la meua (Societat Artístico-Musical de Picassent) té un claustre amb 21 persones treballant a l'escola de música. Tenim, afortunadament, un edifici per a mantindre i, el més important: quasi 300 xiquets i xiquetes (també adults) que vénen a aprendre música i a penjar-se l'instrument amb l'objectiu d'incorporar-se a la banda jove, la banda simfònica, l'orquestra jove o l'orquestra de cambra. I els veus entrar a classe amb eixa careta de satisfacció i un poquet d'orgullet, perquè ja se saben músics. Aquest és un dels papers fonamentals i insubstituïbles que fan les societats musicals, dia a dia, calladament, sense grans titulars als mitjans de comunicació.
I, sí, ja ho sé: és fonamental tindre un palau per a la millor òpera del món. És fonamental tindre grans estructures organitzatives. És molt important que vinga a tocar o a cantar l'artista més bo del món. A tot sí! Però prioritzant perquè per a mi, el que és fonamental és el dia a dia, és la formació musical i humana dels infants, és aconseguir persones que estimen la música -tota-, és, en definitiva, augmentar el nivell cultural de veïns i veïnes dels nostres pobles.
I cal que les autoritats -totes- siguen conscients del que tenim i que per a mantindre-ho també ens fa falta un suport econòmic i emocional. Ara celebrem Santa Cecília, fem festa i fem música. Però el fet indispensable és el dia a dia de milers de joves de la comarca que, voluntàriament i pagant-ho de la seua butxaca familiar, han decidit que volen ser músics.A continuar.
