Inb Mardanix (1124-1172), conegut com el rei Llop, es va preocupar per crear el millor sistema castral que hi havia hagut fins aleshores, fent-lo efectiu a base de dotar els castells amb la respectiva guarnició militar. Però després de la mort d'aquest rei musulmà la xarxa de castells es va ressentir i, el rei d'Aragó, Alfons II el Cast «propuso de hacer guerra a los moros del reino de Valencia [?] y deseaba comenzar adelante la conquista» (Zurita, cap. XXXII). Tal empresa conquistadora no l'havia començat abans perquè Ibn Mardanix era vassall i tributari seu, mitjançant el pagament de pàries. Així, en 1172, Alfons II «mandó ayuntar la gente de guerra y entró con muy poderoso ejército haciendo mucho daño a los moros hasta llegar a Valencia. Asentó su campo contra aquella ciudad que era la más populosa y rica de la morisma y mandó talar y regar sus vegas» (Zurita, cap. XXXII).
És en aquest precís moment quan Alfons II va conéixer l'alqueria o 'vila' de Cebolla. La mateixa Cebolla a què va arribar el seu oncle-besavi, Berenguer Ramon II, per a fortificar el seu castell, controlar la Via Augusta i conquistar València, amb el seu aliat, el rei Mustain de Saragossa. Quantes històries hauria escoltat el rei Alfons II d'Aragó, també anomenat el Trobador, sobre el seu oncle-besavi i les seues lluites amb el Cid Campeador o sobre aquella població musulmana de Cebolla i el seu estratègic castell, des del qual podria conquistar València? El Puig de Santa Maria (Cebolla) tornava a estar en el punt de mira dels descendents del comtat de Barcelona i dels reis de les terres aragoneses. Alfons II el Cast, després d'haver realitzat la incursió guerrera contra el regne de València en 1172, i haver contemplat amb els seus propis ulls el territori de l'actual Horta, decidix, al febrer de 1175, donar al monestir de Poblet la'vila' de Cebolla quan Déu li hagués concedit conquistar València. I tal era la riquesa que el monarca va percebre, que la dóna amb totes les aigües, boscos, prats, pastos, pesca, tota classe d'arbres, les eixides i les entrades, i tanta extensió de terra, en torn de la vila musulmana, que hi podien llaurar a l'any quaranta parells de bous. Però, a més, l'abadia seria tan gran que en ella podrien establir-se cent preveres per a honrar Déu i socialitzar el territori.
Per tant, el Puig de Santa Maria, a més de pel seu valor estratègic, és valorat per la seua fertilitat i potencial econòmic (agricultura, ramaderia, pesca i silvicultura). Però, sobretot, es convertix i es reconeix com un lloc espiritual de primer orde per a la corona aragonesa. De manera que haguera sigut el primer monestir cistercenc del nou regne valencià. Quin lloc tan especial era aquest territori de l'Horta per a voler fer d'ell un centre d'estudi, reflexió i oració en el segle XII?
Però, Alfons II va més enllà i decidix, en un segon document de febrer de 1175, que si aconseguira conquistar València i construir el monestir cistercenc, tindria el dret a ser soterrat en ell. Amb aquesta decisió col·loca el monestir cistercenc projectat en Cebolla com a panteó reial dels futurs reis de València i com el centre espiritual i històric del futur Poble valencià. Finalment, serà el pare de Jaume I, Pere II el Catòlic, el qui en un document firmat en 1190 confirma el mateix que va declarar, anteriorment, son pare, Alfons II en 1175, respecte a la seua intenció de ser soterrat en aquest monestir cistercenc de Cebolla, si així ho decidia després d'aconseguir València (Teixidor, tom II, p. 49). Tal era l'alta estima que ja tenien per aquest sagrat i especial lloc del Puig de Santa Maria els monarques aragonesos. Ací, a l'Horta, reposarien les despulles dels fundadors del nou regne valencià.
Les conquistes, croades cristianes o guerres santes musulmanes, herència del patrimoni religiós medieval, ens han de servir per a reflexionar, en ple segle XXI, i fer-nos conscients que el seu fonament és fruit d'actituds fanàtiques i etnocèntriques que petrifiquen l'esdevindre històric, el paralitzen i falsifiquen, impossibiliten la comprensió intercultural i faciliten qualsevol pretext per a la guerra. M'agradaria cridar l'atenció que la Guerra Civil Espanyola, en ple segle XX, va ser definida, per membres del bàndol franquista, com una croada. I els membres de l'Estat Islàmic, al segle XXI, parlen de guerra santa. Per tant, no cregam que les croades i guerres santes són quelcom llunyà, perquè ho tenim al costat de casa.
