A ra que més d'una quarantena d'entitats d'Alaquàs, amb l'Ajuntament i la Unió Musical al capdavant, acaben de formalitzar la petició de Bé d'Interés Cultural Immaterial per al cant de la Carxofa, és un bon moment per a recordar que la pregària de lloança musicada i escenificada d'aquest municipi de l'Horta Sud a què fem referència presenta diverses peculiaritats que la singularitzen respecte a les d'altres pobles on també se celebra.

Així, a més d'assenyalar que la Carxofa d'Alaquàs és doble, ja que s'adreça a la Mare de Déu de l'Olivar i al Crist de la Bona Mort, cal destacar que, en el passat, la música que s'entona en honor de la patrona tingué una versió pròpia, diferent de la tradicional i coneguda. Al respecte, en 1981 Josep M. Soriano Besó es preguntava: «¿Saben los alacuaseros que se conservan otros motetes de la "Carxofa" cuyo autor era el maestro Campos, de Alaquàs? ¿Llegaron a cantarse alguna vez?». Una informació que, onze anys després, en 1992, Josep Esteve Forriol amplià en asseverar que un fill de la localitat, anomenat Francesc Campos Cosme (1881-1930), «no fue sólo un hombre emprendedor en la faceta industrial. También cultivó la música. Y ésta fue muy posiblemente su principal vocación».

El cas és que Francesc Campos era compositor; i que, entre les diverses obres que escrigué, figurava «una versión propia del villancico dedicado a la Virgen del Olivar, conocido de ordinario con el nombre de "Carxofa"». Esteve Forriol explicava que, dissortadament, les partitures d'aquesta i d'altres peces originals de Campos «se han perdido totalmente o están en paradero desconocido». Així mateix, també apuntava que, fins a la seua mort en 1930, Campos havia sigut l'organista parroquial; i que «fue preceptor y orientó en su carrera musical a un joven de grandes aptitudes para la música, llamado Francisco Guillem, que le sucedió en el puesto de organista». De fet, sabem que aquell jove, Francesc Guillem Medina, havia nascut en setembre de 1920; que cantà la Carxofa a la Mare de Déu de l'Olivar -potser amb la música del mestre Campos- en 1928; i que, segons continuava Esteve Forriol, era un xicot amb «poca salud» -va morir en setembre 1938 per malaltia- que despuntava com «una auténtica promesa como pianista».

Els esforços realitzats en els darrers mesos per tal de localitzar les partitures del cant de la Carxofa a la Mare de Déu de l'Olivar que en el seu dia composà Francesc Campos no han donat els fruits desitjats. Amb tot, cal deixar oberta la porta de l'esperança i pensar que, tal vegada, algun dia apareixeran. Siga com siga, i malgrat el que ens puga deparar el