Blasco d´Alagó, en la seua intervenció, va aconsellar començar conquistant Borriana (Jaume I, Crònica, cap. 128) i, finalment, Jaume I va idear prendre El Puig de Cebolla, situat prop de València, a dues llegües de distància. I, des d´ací, aniria preparant la presa final de la ciutat, en haver-la debilitat per la fam (Jaume I, Crònica, cap. 131).
Després d´arribar al Puig de Cebolla, a finals d´abril de 1237, el rei Jaume I va posar la seua tenda de campanya al pla, davall la vila o població musulmana que estava adossada al castell, en la vessant sud-est de la muntanya de la Patà. Segons l´historiador mercedari Francisco Boyl, en arribar el rei i la seua host «armaron los nobles sus tiendas en las casas derribadas, y la del Rey en el llano que media entre todos estos cuatro o cinco montecitos que a mi ver seria donde ahora cae la plaça desta villa» (Boyl, Historia Virgen del Puig, 1631, p. 50), és a dir, on se situa l´actual plaça de la Constitució. El monarca va esperar uns dies, primera setmana de maig, que foren arribant els consells de Saragossa, Daroca i Terol. Quan van aplegar el rei va manar començar la reconstrucció del castell, assignant a cada un dels consells, segons el nombre de gent que portaven, diferents parts de l´obra de l´edifici militar a reconstruir (Jaume I, Crònica, cap. 211).
Al rei li interessava refer la fortalesa andalusí en el mínim de temps possible, a poder ser en quinze dies o en tres setmanes. I, per a aconseguir-ho, va aprofitar tot el que va romandre en peu del castell musulmà, com ho confirma l´arqueologia i la investigació de camp. Ací, l´autenticitat de la Crònica o Lllibre dels Fets és total perquè la seua narració coincidix amb la realitat arqueológic-arquitectònica del castell de la Patà. Així, comprovem com la torre oest, la de l´homenatge, és una construcció musulmana del segle XI, per la ceràmica trobada en els seus fonaments. I, advertim com es va ampliar i va fortificar adossant al seu voltant, per l´Oest, Nord i Sud, més construcció de tapiera d´època cristiana. Podem, per això, comprovar en l´actualitat, que el lluït o costra de la torre mahometana es manté en perfecte estat perquè l´ ha protegit de la intempèrie la construcció cristiana que se li va afegir (Badenes, El castillo de El Puig, puente entre dos culturas, 2008, pp. 100, 101, 102).
«Entre el castillo musulmán y el cristiano habrá diferencias, pero estas no consistieron en transformar su planta» (López Elum, Los castillos valencianos, 2002, vol. II, p. 45). «Muchos lienzos de recintos se vuelven a construir a partir del siglo XIII sobre la base de una cimentación musulmana» (López Elum, Ibidem, p. 55), tal com va ocórrer en reconstruir el castell musulmà situat en la muntanya de la Patà del Puig de Santa Maria.
Finalment, el castell es va reedificar després de dos mesos de dur i excel·lent treball i, per tant, ja es podia procedir a repoblar El Puig de Cebolla i preparar l´anhelada consecució de València (Jaume I, crónica, cap. 211).
El dia 9 de juliol de 1237, Jaume I, estant en «El Puig de Cebolla», comença «en nom del Senyor les donacions de València i del seu terme», de l´Horta. Sent la primera concessió les alqueries de Paterna i de Manises, a Artal de Lluna, el dit dia de juliol (Llibre del Repartiment, 1979, p. 5, assentament núm. 1). Així, en el castell del Puig de Cebolla es realitzaran totes les donacions que van des d´aquesta primera del 9 de juliol fins a la donació 209, realitzada el 23 d´abril de 1238 «in obsidione Valentie», és a dir, estant ja en l´assetjament de València.
Una vegada refet el castell del Puig, Jaume I posa en pràctica l´estratègia planificada en Alcanyís, fent cavalcades sobre els sarraïns de l´Horta de València (Jaume I, Crònica, cap. 212). Així, en paraules del monarca d´Aragó, des del Puig «amb les cavalcades que des d´ací farem fer a València i el que la devastarem quan hi anirem, en saber que hauran vingut a gran feblesa i a gran necessitat per fam, ens llançarem damunt d´ells abans que puguen collir els blats altra vegada, i els assetjarem, i, amb la voluntat de Déu, els prendrem» (Jaume I, Crònica, 131). I, així, aconseguirien conquerir València i el seu Regne.
Igual que el castell musulmà-cristià del Puig enllaça les dues cultures que formaran el temperament sociocultural del nou regne de Jaume I, els Llibres del Repartiment, «el seu valor documental radica, precisament, en la seua condició de ser, probablement, el millor testimoni viu del gran canvi històric que la conquista cristiana de Jaume I va suposar» (Antoni Ferrando, Llibre del Repartiment, 1979, pp. XLI-XLII).
