L´Antiga Casa Consistorial de Torrent, actual Casa de la Cultura, es un edifici originari del segle XVII, que va patir diverses intervencions interiors i exteriors en el segle XIX, entre 1841 i 1861, segons la «Memoria sobre la Villa de Torrent» (ca. 1880) obra del que fora secretari del consistori en eixe període, Isidro Miquel i Casanova. Dins d´aquestes actuacions, en 1855, l´ajuntament va pensar «en colocar un reloj nuevo en la casa capitular, con campanas de buen tamaño y sonido para el servicio público». Açò és degut al fet que el que havia sigut fins a eixe moment el rellotge públic de la població, que s´ubicava en la torre-campanar de l´Església de l´Assumpció, es trobava deteriorat i les successives reparacions que es van realitzar en ell no aconseguien que funcionara correctament. És per això que, en 1856, es va instal·lar un nou conjunt horari a l´Antic Ajuntament, fabricat per la casa francesa de Morez, Chavin et frères, l´esfera del qual es va disposar a la seua façana principal, a l´altura de la segona planta.
Aquest conjunt, tal com també es conserva en l´actualitat, estava compost per la maquinària, que quedava darrere de la seua esfera, per un sistema de corrioles i contrapesos de pedra i per una estructura disposada en la coberta, a la part posterior de l´actual coronació de la façana. Aquesta última composta de tres «campanons», dos menuts de quarts als costats i un més gran d´hores al centre, que tenien el so característic i singular de les campanes civils que es diferencia del de les campanes de les esglésies, més comú.
A més a més, segons consta en la maquinària d´aquest rellotge, aquesta va ser restaurada en dos ocasions. La primera, en març del 1904, per Mariano Pérez Romeu que regentava una rellotgeria en el carrer Sant Vicent 105 de València. I la segona, en abril del 1974, per José Solano tècnic de la casa Manclús també de València. Malauradament aquesta va deixar de funcionar, entre 1984 i 1985, coincidint amb la rehabilitació que va convertir l´Antic Ajuntament en Casa de la Cultura. En eixe moment es va decidir substituir-la per una nova elèctrica de reduïdes dimensions, romanent la primigènia i la resta del sistema sense ús des d´aleshores a la seua ubicació original.
Per tant, l´antiguitat d´aquest conjunt així com la seua tipologia, el fan un referent únic de la rellotgeria valenciana. I pel que fa a l´àmbit de l´estat Espanyol, solament hi ha altre rellotge documentat dels mateixos fabricants que es va instal·lar posteriorment, en 1859, a l´edifici històric de la Universidad de Valladolid que actualment alberga la Facultat de Dret. Per aquests motius -tal com ho va proposar Compromís per Torrent mitjançant una moció aprovada per unanimitat per tots els grups polítics amb representació en el ple el passat dijous 2 de novembre- considerem necessari que l´Ajuntament de Torrent estudie la restauració d´aquest element patrimonial moble per posar-lo en funcionament en la seua totalitat, en la seua ubicació original. Tot açò per a garantir la seua conservació com una part destacada del patrimoni de l´Horta Sud.
