Rafael anava a complir 90 anys aquest novembre. Encara que aragonés, nascut a Saragossa, la seua professió, Secretari de 1a categoría d'Administració Local (més de 10.000 habitants i Diputacions) el va portar per diferents ciutats espanyoles, però es va jubilar a València. En la necrològica publicada en el periòdic Levante-EMV (5-11-2017), signada per Julio Monreal, director i amic, consta la seua biografia i els seus mèrits acadèmics.
Però Rafael va triar per a viure un poble proper, Rocafort, al costat de l'horta, tranquil, amb una part residencial i un ben conservat centre històric. Allí, a la Plaça Major, a la Casa del Canonge ha residit durant més de 30 anys. I va poder dedicar-se a les seues grans aficions, llegir i escriure i el col·leccionisme . Ha sigut un veí més, amant de les bondats de la vida apartada i serena, però sabedor també dels problemes locals, implicant-se en la denúncia de les injustícies, participant en la vida social i cultural com a soci de l'Associació de Veïns i Veïnes «Antonio Machado» i de l'associació Republicanos de Rocafort i col·laborant activament en recitals de poesia, lectures, xarrades i tertúlies. Mai no posava excuses.
En aquest context, he tingut l'honor i el plaer durant aquests últims anys de tractar-lo personalment, gaudir de la seua amistat, de la seua culta conversa i dels seus profunds i mordaços articles en premsa, en Levante-EMV i en el blog Rocafort Reflexiona del qual era cooperador habitual. I he admirat la seua altura poètica, delicada i amorosa de vegades, d'exaltació machadiana per convenciment i sobretot de denúncia contra alguns nefasts personatges de la nostra actualitat política.
Perquè si alguna cosa molestava i irritava a Rafael i ha mogut el seu treball com a escriptor d'opinió en els últims anys ha sigut la denúncia constant de la corrupció, una corrupció enquistada en les entranyes del poder, que utilitza, segons deia, tots els engranatges i males arts per a perpetuar-se i que ha aconseguit l'empobriment de gran part de la societat amb les retallades i els abusos. Clar que la seua denúncia anava dirigida també a l'evident insensibilitat social que ho permetia o tancava els ulls. Actitud difícilment comprensible per a ell.
A Rafael li ha faltat temps. Tenia en el cap multitud d'idees per a nous escrits amb cites literàries, legals i polítiques , jocs de paraules i sentències, llatinades, cultismes i paraules oblidades que revivien en els seus textos. Malgrat les seues múltiples xacres, escrivia cada dia amb l'ajuda inestimable de Pilar, la seua dona. Rafael ha mort jove malgrat la seua llarga vida. Però no ha pogut més. El cor li ha fallat.
La mort l'ha enxampat de sorpresa, sense avisar. Ha deixat inacabats molts projectes, Però deixa una obra que l'immortalitza i el fa present. Amb dignitat. La família, els amics i Rocafort notaran la seua absència.
